PACTES POSTELECTORALS (II)

Han passat quasi 15 dies des de la celebració de les eleccions municipals i autonòmiques del passat 24 de maig i els escenaris postelectorals es van aclarint. Després d'una primera setmana de "contactes", aquesta setmana que estam a punt de deixar enrere els partits s'han assegut a negociar per conformar majories que facilitin la governabilitat de les diferents administracions que estan en litigi. La fragmentació de consistoris i parlaments que va deixar la contesa electoral ha donat peu a multiplicitat de pactes possibles per formar governs.

Fins fa quatre dies, estàvem acostumats a veure que la força més votada - si no tenia majoria absoluta- era la que tenia l'opció d'encapçalar el govern amb el suport d'alguna altra força que els ajudava a completar la majoria necessària per manar amb tranquil·litat. Poques vegades tota l'oposició se sumava per "enderrocar" al partit més votat. Ara, però, l'escenari ha canviat. La fragmentació abans esmentada permet en molts casos múltiples combinacions per formar majories. Per conformar-les,  però, cal negociar i arribar a pactes.

A l'hora d'afrontar aquestes "negociacions", si és que s'arriben a produir,  els partits asseguren que es basaran en la confrontació de programes electorals, que l'interès és aconseguir llimar posicions per intentar conformar governs estables que permetin la governabilitat i estabilitat de l'administració en qüestió. A l'hora de la veritat,  però, sovint s'imposen les dinàmiques de partit i , fins i tot, els personalismes, el "jo vull ser l'alcalde !!!"

Aquestes darreres setmanes hem sentit molt a parlar de canvi, de renovació,  de noves maneres de fer política. Molts ciutadans - cansats de les maneres de fer dels "de sempre"- han decidit apostar per noves propostes electorals que han aconseguit mobilitzar un vot que de no haver existit aquests nous actors polítics de ben segur s'hauria quedat assegut al sofà de casa mirant la tele o anant a la platja sense passar per les urnes.

En alguns llocs el canvi ha estat possible i hores d'ara s'estan configurant noves majories. Barcelona, Badalona o Sabadell són alguns dels municipis que "estrenaran" batle. El mateix passarà en diverses comunitats autònomes com ara el País Valencià o les Illes Balears.  En d'altres, en canvi, tot i donar-se les condicions per produir-se aquest canvi - sovint necessari per higiene democràtica- aquest no serà possible perquè no s'ha arribat a acords entre els partits o coalicions que estaven "convidats" a ser-ne protagonistes.

D'aquest fet,  el més preocupant és que, en alguns casos, si el canvi no es produeix és perquè els autoproclamats profetes de la "nova política",  de les noves "maneres de fer", no accepten cedir l'alcaldia o presidència en pro del consens. En definitiva, potser no estam realment davant d'un canvi de manera de fer si no que assistim a un recanvi de persones i noms per assistir al mateix espectacle de sempre. Vos sona allò de "...mismos perros con distintos collares?" El temps dirà, però d'entrada les vibracions no són massa bones.

PACTES POSTELECTORALS (I)

Les eleccions del passat 24 de maig han provocat -com ja es preveia- una gran fragmentació de parlaments i ajuntaments. La irrupció de noves forces polítiques i la dispersió de vot fa que siguin molts consistoris i parlaments els que presentin una gran dificultat per configurar majories clares que garanteixin l'estabilitat i la governabilitat de moltes d'aquestes administracions. Davant d'aquest fet s'imposa la necessitat dels pactes, que en alguns casos podran ser entre dues forces, però en molts altres aquestes majories s'hauran de configurar a partir de tres o més candidatures, algunes de les quals formades per diversos partits. O sigui, que el resultat poden ser governs configurats per 4 o més forces polítiques.

A casa nostra els partits estan molt acostumats a les majories absolutes. De fet, no assolir-la es considera un "fracàs" electoral. Molts són els polítics que no es veuen en governs de coalició i que temen haver d'estar pactant constantment amb els seus socis o amb l'oposició si estan en minoria. A l'Estat espanyol, la fragmentació de l'esquerra i la unitat de la dreta ha propiciat molt sovint que els pactes s'hagin de fer per configurar governs progressistes, mentre que la dreta - si els resultats els són favorables- tendeix a governar sola.

Les eleccions de diumenge han fragmentat més que mai el panorama polític estatal. Ajuntaments i governs autonòmics canviaran de mans ben aviat gràcies a pactes entre moltes forces polítiques. A nivell municipal, la llei diu que la llista més votada té la potestat de conformar govern, amb suports o sense, i si no hi ha una majoria absoluta alternativa. Aquests dies s'estan portant a terme moltes negociacions i molts seran els consistoris que canviaran de color polític gràcies als pactes. La data límit per tancar aquests acords serà el proper 13 de juny, data de constitució dels nous ajuntaments.

Això pot passar a la ciutat on treballo i a la ciutat on visc: Mollet i Vic. A la primera, tot i que el PSC ha estat la força més votada, s'ha produït un empat a 7 regidors entre els socialistes i Canviem Mollet (IC+PODEM+EUIA) i les possibilitats de pacte són diverses.  De la primera, per ètica professional, ja que és la ciutat on la exerceixo de periodista, me'n guardaré d'opinar. De la segona, en canvi, com a ciutadà que sóc, diré que els partits de l'esquerra tenen l'oportunitat històrica de desbancar a Convergència i Unió del govern després de 36 anys.

A Vic, per primer cop des de l'any 1979, ERC (5)+CUP(4)+ PSC(1)+VIC PER A TOTS(1), que sumen 11 regidors, tenen a tocar provocar un canvi al govern de la ciutat. Convergència i Unió té 9 regidors i només pot assolir la majoria absoluta pactant amb alguna de les forces d'esquerra i amb la Plataforma Vigatana, de Josep Anglada. El govern CIU (9)+PSC (1)+Plataforma (1)seria possible, però crec que a la llarga els convergents ho pagarien car a les urnes. El pacte CIU (9)+ERC(5) seria el més "còmode", però al meu entendre perpetua a Convergència i Unió al govern, ja que difícilment aquest partit recularà més electoralment en el futur. Més bé serà el contrari. Al meu entendre, un govern multipartit d'esquerres seria tan legítim com un monocolor de centredreta.

En definitiva, després de 36 anys de governs municipals de centredreta, Vic pot fer el tomb cap a l'esquerra. Les forces polítiques implicades en aquest canvi s'haurien d'asseure a negociar amb generositat, enterrant les diferències que hagin pogut tenir en el passat, i ser capaces de bastir una majoria de govern alternativa, o almenys intentar-ho. A Osona hi ha casos similars. A Manlleu, després de 12 anys de governs de dreta, l'any 1995 es va produir un pacte d'esquerres que, tret del quadrienni 1999-2003, s'ha mantingut en el temps amb i sense pactes. Vic pot fer el tomb,  només depèn dels partits d'esquerra ser capaços d'estar a l'alçada de les circumstàncies per fer o no el canvi.

Al final aquest pacte no serà possible perquè Capgirem Vic (Cup i Procés Constituent) han decidit no donar-li suport. Aquesta coalició està en el seu dret de fer-ho i intentar una majoria més forta amb ells al capdavant d'aquí a 4 anys. Només dir que corren el risc de trobar-se llavorsa amb una més que probable majoria absoluta de CIU, que d'aquesta manera es perpetuarà encara més al govern. El temps dirà.

BYE, BYE BAUZÀ !!! (ADÉU A UNA MALA MANERA DE FER)

Ja ha passat el 24M i els ciutadans hem tingut l'oportunitat d'expressar a les urnes, de manera democràtica, la nostra opinió sobre els nostres governants. Ho hem fet en forma de vot, donant confiança a uns o retirant-la a d'altres. Aquest últim cas és el del Partit Popular de les Illes Balears, que ha sofert la derrota electoral més gran des de la instauració de l'autonomia en aquella comunitat l'any 1983.

En tan sols 4 anys, i amb en José Ramón Bauzá al capdavant, ha el PP balear ha aconseguit els millors i els pitjors resultats del partit en la seva història. L'any 2011, el partit conservador va aconseguir, amb 194.800 sufragis, una folgada majoria absoluta de 35 diputats. Aquest 2015,  tan sols 4 anys després,  el mateix candidat amb un projecte electoral similar ha obtingut 121.800 vots i tan sols 20 escons i la pèrdua del govern, que tornarà a mans d'un multipartit format per PSIB-PSOE, PODEM i MÉS amb el suport del PI..

L'encara President balear ha estat protagonista d'un govern superb i amb tics antidemocràtics. Al meu entendre "ha fet bons" als seus antecessors populars Gabriel Cañellas i Jaume Matas. La màxima expressió d'aquesta manera de fer ha estat voler imposar en decret de trilingüisme a les escoles,  el TIL, anant en contra de la comunitat educativa i de la societat en general, fet que li va costar una vaga de dues setmanes el 2013 i una manifestació de més de 100 mil persones el 29 de setembre del mateix any.

José Ramón Bauzà ha governat per promocionar-se i fer-se valer a Madrid. Per aconseguir la seva fita ha volgut imposar un espanyolisme radical - o un anti-catalanisme visceral - en una terra acostumada als vaivens de diferents pobles al llarg de la història. L'illenc té per costum assimilar als nouvinguts sense massa problemes i, tot i no fer-ne bandera, estima les seves tradicions i la seva cultura. L'agressió desmesurada propiciada per Bauzà - etnocidi algú ha arribat a dir- ara li ha costat haver de fer la maleta i anar-se'n cap a casa seva.

El proper govern serà d'esquerres, amb més sensibilitat pels temes culturals i lingüístics. Ara bé,  l'experiència dels dos anteriors Pactes de progrés (1999-2003 i 2007-2011) no és que fos del tot reeixida,  per la qual cosa estaria bé que els nous protagonistes de la política autonòmica a les Balears aprenguessin dels errors del passat i evitassin tornar-los a cometre. Me pareixerà molt bé que es torni a posar la llengua i la cultura illenca a l'agenda política, però sense oblidar altres qüestions fonamentals com l'economia o el benestar de les persones, per citar-ne algunes.

El panorama polític illenc torna a virar cap a l'esquerra, esperem que doni els seus fruits i que no acabi com "sa processó de sa moixeta". 

24 DE MAIG, LES ELECCIONS DEL POBLE

El proper 24 de maig - avui falta un mes- els ciutadans estam cridats novament a les urnes per escollir als nostres representants als ajuntaments i algunes comunitats autònomes. Serà la desena vegada que escollirem als nostres alcaldes i regidors. Seran unes eleccions diferents,  ja que serà el moment de mesurar l'impacte que tindran en els governs municipals l'acció dels diferents moviments socials així com el descontentament dels ciutadans amb la gestió de la crisi per part del govern de l'Estat i dels grans partits.

A molts indrets s'han quallat candidatures en les que els líders dels moviments socials en són els protagonistes. El cas més destacat és el de Guanyem Barcelona, liderat de l'exportaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Ada Colau. En aquestes candidatures cal afegir-hi l'anomenat efecte Podem, del ara ja mediàtic Pablo Iglesias.També hem de tenir en compte el procés sobiranista català. Incidirà en aquest comicis que sempre es diu que res tenen a veure amb el que passa a nivell general. Jo estic parcialment d'acord amb aquesta afirmació, però crec que cada vegada el que passa a la política autonòmica o estatal influeix més a l'àmbit local. Potser només els alcaldes o alcaldables més carismàtics queden exclosos d'aquesta influència, o ni ells.

Hores d'ara es fa difícil saber quin serà el resultat d'aquestes eleccions. La veritat és que els partits "de sempre" i que ostenten algunes alcaldies destacades del país estan força nerviosos per com els pot afectar tot el que ha passat en els darrers 4 anys.La percepció de molts dels que estem a prop de la política local- ja siguem ciutadans, polítics o periodistes- és que el proper 24 de maig les coses canviaran respecte com les coneixem ara. Ara bé, ningú es capaç de mesurar l'abast real d'aquest canvi. Les enquestes, cada vegada menys fiables, auguren una gran fragmentació dels consistoris amb escasses majories absolutes, fet que pot provocar que sorgeixin ajuntaments força ingovernables.

Personalment se'm fa difícil predir que pot acabar passant,  però crec que sí que hi haurà molts canvis. Potser els "de sempre" no perdran tantes alcaldies com una part important de la societat desitja per allò de la regeneració democràtica,  però potser aquests es veuran obligats a fer pactes fins ara no desitjats que els forçaran a fer les maneres de fer.

Hi ha molts ajuntaments que fa 36 anys que estan governats pel mateix partit. És el cas del de la ciutat de Vic, on resideixo actualment. Som dels que pensa que cap persona hauria d'ostentar una alcaldia més de 8 anys i que els partits haurien de regenerar profundament les seves candidatures per poder concórrer novament a les eleccions si porten molts anys en el govern d'una ciutat Per desgràcia,  la manera de fer "tradicional" ha provocat que alguns partits es creguin únics valedors de la veritat i que les seves maneres de fer són les úniques possibles.

El proper 24 de maig aquells als que ens agrada la política tindrem l'oportunitat de comprovar si la ciutadania vol realment que les coses canviïn o si es conformen amb el que hi ha. "La corrupció no passa factura" hem sentit a dir a algun dirigent polític. El dia 25 de maig sabrem si aquesta frase la podem aplicar a molts municipis on els seus governants tenen les mans tacades per la gangrena de la democràcia i que és la maleïda corrupció.