PACTES POSTELECTORALS (II)

Han passat quasi 15 dies des de la celebració de les eleccions municipals i autonòmiques del passat 24 de maig i els escenaris postelectorals es van aclarint. Després d'una primera setmana de "contactes", aquesta setmana que estam a punt de deixar enrere els partits s'han assegut a negociar per conformar majories que facilitin la governabilitat de les diferents administracions que estan en litigi. La fragmentació de consistoris i parlaments que va deixar la contesa electoral ha donat peu a multiplicitat de pactes possibles per formar governs.

Fins fa quatre dies, estàvem acostumats a veure que la força més votada - si no tenia majoria absoluta- era la que tenia l'opció d'encapçalar el govern amb el suport d'alguna altra força que els ajudava a completar la majoria necessària per manar amb tranquil·litat. Poques vegades tota l'oposició se sumava per "enderrocar" al partit més votat. Ara, però, l'escenari ha canviat. La fragmentació abans esmentada permet en molts casos múltiples combinacions per formar majories. Per conformar-les,  però, cal negociar i arribar a pactes.

A l'hora d'afrontar aquestes "negociacions", si és que s'arriben a produir,  els partits asseguren que es basaran en la confrontació de programes electorals, que l'interès és aconseguir llimar posicions per intentar conformar governs estables que permetin la governabilitat i estabilitat de l'administració en qüestió. A l'hora de la veritat,  però, sovint s'imposen les dinàmiques de partit i , fins i tot, els personalismes, el "jo vull ser l'alcalde !!!"

Aquestes darreres setmanes hem sentit molt a parlar de canvi, de renovació,  de noves maneres de fer política. Molts ciutadans - cansats de les maneres de fer dels "de sempre"- han decidit apostar per noves propostes electorals que han aconseguit mobilitzar un vot que de no haver existit aquests nous actors polítics de ben segur s'hauria quedat assegut al sofà de casa mirant la tele o anant a la platja sense passar per les urnes.

En alguns llocs el canvi ha estat possible i hores d'ara s'estan configurant noves majories. Barcelona, Badalona o Sabadell són alguns dels municipis que "estrenaran" batle. El mateix passarà en diverses comunitats autònomes com ara el País Valencià o les Illes Balears.  En d'altres, en canvi, tot i donar-se les condicions per produir-se aquest canvi - sovint necessari per higiene democràtica- aquest no serà possible perquè no s'ha arribat a acords entre els partits o coalicions que estaven "convidats" a ser-ne protagonistes.

D'aquest fet,  el més preocupant és que, en alguns casos, si el canvi no es produeix és perquè els autoproclamats profetes de la "nova política",  de les noves "maneres de fer", no accepten cedir l'alcaldia o presidència en pro del consens. En definitiva, potser no estam realment davant d'un canvi de manera de fer si no que assistim a un recanvi de persones i noms per assistir al mateix espectacle de sempre. Vos sona allò de "...mismos perros con distintos collares?" El temps dirà, però d'entrada les vibracions no són massa bones.

24 DE MAIG, LES ELECCIONS DEL POBLE

El proper 24 de maig - avui falta un mes- els ciutadans estam cridats novament a les urnes per escollir als nostres representants als ajuntaments i algunes comunitats autònomes. Serà la desena vegada que escollirem als nostres alcaldes i regidors. Seran unes eleccions diferents,  ja que serà el moment de mesurar l'impacte que tindran en els governs municipals l'acció dels diferents moviments socials així com el descontentament dels ciutadans amb la gestió de la crisi per part del govern de l'Estat i dels grans partits.

A molts indrets s'han quallat candidatures en les que els líders dels moviments socials en són els protagonistes. El cas més destacat és el de Guanyem Barcelona, liderat de l'exportaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Ada Colau. En aquestes candidatures cal afegir-hi l'anomenat efecte Podem, del ara ja mediàtic Pablo Iglesias.També hem de tenir en compte el procés sobiranista català. Incidirà en aquest comicis que sempre es diu que res tenen a veure amb el que passa a nivell general. Jo estic parcialment d'acord amb aquesta afirmació, però crec que cada vegada el que passa a la política autonòmica o estatal influeix més a l'àmbit local. Potser només els alcaldes o alcaldables més carismàtics queden exclosos d'aquesta influència, o ni ells.

Hores d'ara es fa difícil saber quin serà el resultat d'aquestes eleccions. La veritat és que els partits "de sempre" i que ostenten algunes alcaldies destacades del país estan força nerviosos per com els pot afectar tot el que ha passat en els darrers 4 anys.La percepció de molts dels que estem a prop de la política local- ja siguem ciutadans, polítics o periodistes- és que el proper 24 de maig les coses canviaran respecte com les coneixem ara. Ara bé, ningú es capaç de mesurar l'abast real d'aquest canvi. Les enquestes, cada vegada menys fiables, auguren una gran fragmentació dels consistoris amb escasses majories absolutes, fet que pot provocar que sorgeixin ajuntaments força ingovernables.

Personalment se'm fa difícil predir que pot acabar passant,  però crec que sí que hi haurà molts canvis. Potser els "de sempre" no perdran tantes alcaldies com una part important de la societat desitja per allò de la regeneració democràtica,  però potser aquests es veuran obligats a fer pactes fins ara no desitjats que els forçaran a fer les maneres de fer.

Hi ha molts ajuntaments que fa 36 anys que estan governats pel mateix partit. És el cas del de la ciutat de Vic, on resideixo actualment. Som dels que pensa que cap persona hauria d'ostentar una alcaldia més de 8 anys i que els partits haurien de regenerar profundament les seves candidatures per poder concórrer novament a les eleccions si porten molts anys en el govern d'una ciutat Per desgràcia,  la manera de fer "tradicional" ha provocat que alguns partits es creguin únics valedors de la veritat i que les seves maneres de fer són les úniques possibles.

El proper 24 de maig aquells als que ens agrada la política tindrem l'oportunitat de comprovar si la ciutadania vol realment que les coses canviïn o si es conformen amb el que hi ha. "La corrupció no passa factura" hem sentit a dir a algun dirigent polític. El dia 25 de maig sabrem si aquesta frase la podem aplicar a molts municipis on els seus governants tenen les mans tacades per la gangrena de la democràcia i que és la maleïda corrupció.