HOTEL MALLORCA

Fa poc més de dos anys que vaig retornar a Mallorca després de no viure-hi de manera habitual durant 27 anys. En el poc temps que fa que he retornat, ara ja començ a témer l'arribada de l'estiu pel que comporta. A part de la calor, cada vegada més asfixiant per culpa del canvi climàtic - que molts encara neguen-  l'arribada massiva de turistes està provocant una saturació de l'illa (de les Illes en general) que crec que no ens agrada a la majoria dels residents i m'atreviria afirmar que tampoc agrada als turistes que ens visiten. Sovint intent posar-me en la seva pell i pens que a mi no m'agradaria anar de vacances a un lloc on les cues de trànsit o les platges saturades són el pa nostre de cada dia.  Les vacances són per relaxar-se i no per tornar a l'estrés que ja patim en el nostre dia a dia.

Assumesc que el turisme ha aportat i continua aportant molta riquesa a casa nostra, però cada vegada menys. Les Illes Balears, durant molts anys la comunitat amb la renta per càpita més alta de tot l'Estat, ara ocupa la setena posició. Cada any visiten les Illes milions de turistes. L'any passat varen ser gairebé 14 milions d'estrangers, als que hi hem d'afegir els procedents de la resta de l'Estat. Es parla de gairebé 17 milions de visitants en global, i no podem oblidar els que venen i no s'allotgen en l'oferta hotelera regulada i els que passen unes hores a casa nostra gràcies a l'arribada, ara ja també massiva, de creuers. Sobrepassam el 20 milions de visitants? Impossible saber-ho. L'any passat per l'aeroport de Palma hi passaren 29 milions de passatgers, una dada a tenir en compte !!!

L'arribada massiva de turistes supera en escreix a la població de Mallorca, i de les Balears en general. Les darreres xifres apunten que la població de les Illes és de gairebé 1 milió 200 mil habitants, una xifra que no ha aturat de créixer des de fa més de 30 anys. L'any 1989 érem 700 mil habitants amb una densitat de població de 139 habitants per quilòmetre quadrat. Ara, amb 1.200.000, aquesta densitat és de 238 habitants per quilòmetre quadrat. La mitjana de l'Estat és de 93.

I on ens du tot això? A unes illes, especialment Mallorca,  saturades. Unes illes que devoren un recursos naturals dels que no disposen i que generen uns residus que som incapaços de processar. Hi ha qui alerta des de fa temps que la "petjada ecològica" de les Balears és insostenible.

Durants molts anys s'ha parlat de la Balearització com un concepte amb el que es definia la destrucció de la costa per fer-hi hotels. Ara  crec que aquest concepte està superat amb escreix amb la rururbanització o construcció massiva de cases,  generalment d'alt estànding,  a les zones rurals
En aquest fenomen hem d'afegir-hi l'anomenat lloguer vacacional, que ha convertit en "hotelers" a petits propietaris de cases de fora vila i dels pobles. Al meu poble, Binissalem, un poble de l'interior i allunyat del turisme, actualment s'hi comptabilitzen més de 15 allotjaments a través del portal AirB&B als que hi hem d'afegir diversos allotjaments de turisme rural.

Actualment tota Mallorca és una espècie de Gran Hotel on es possible allotjar-se gairebé a tot arreu, però jo em deman.....fins on podem arribar? Hi ha un sostre? S'ha d'establir aquest sostre? No sé quina és la solució, però el que tenc clar és que, si no es pren cap mesura, aviat morirem d'èxit. Si no, temps al temps !!

BYE, BYE BAUZÀ !!! (ADÉU A UNA MALA MANERA DE FER)

Ja ha passat el 24M i els ciutadans hem tingut l'oportunitat d'expressar a les urnes, de manera democràtica, la nostra opinió sobre els nostres governants. Ho hem fet en forma de vot, donant confiança a uns o retirant-la a d'altres. Aquest últim cas és el del Partit Popular de les Illes Balears, que ha sofert la derrota electoral més gran des de la instauració de l'autonomia en aquella comunitat l'any 1983.

En tan sols 4 anys, i amb en José Ramón Bauzá al capdavant, ha el PP balear ha aconseguit els millors i els pitjors resultats del partit en la seva història. L'any 2011, el partit conservador va aconseguir, amb 194.800 sufragis, una folgada majoria absoluta de 35 diputats. Aquest 2015,  tan sols 4 anys després,  el mateix candidat amb un projecte electoral similar ha obtingut 121.800 vots i tan sols 20 escons i la pèrdua del govern, que tornarà a mans d'un multipartit format per PSIB-PSOE, PODEM i MÉS amb el suport del PI..

L'encara President balear ha estat protagonista d'un govern superb i amb tics antidemocràtics. Al meu entendre "ha fet bons" als seus antecessors populars Gabriel Cañellas i Jaume Matas. La màxima expressió d'aquesta manera de fer ha estat voler imposar en decret de trilingüisme a les escoles,  el TIL, anant en contra de la comunitat educativa i de la societat en general, fet que li va costar una vaga de dues setmanes el 2013 i una manifestació de més de 100 mil persones el 29 de setembre del mateix any.

José Ramón Bauzà ha governat per promocionar-se i fer-se valer a Madrid. Per aconseguir la seva fita ha volgut imposar un espanyolisme radical - o un anti-catalanisme visceral - en una terra acostumada als vaivens de diferents pobles al llarg de la història. L'illenc té per costum assimilar als nouvinguts sense massa problemes i, tot i no fer-ne bandera, estima les seves tradicions i la seva cultura. L'agressió desmesurada propiciada per Bauzà - etnocidi algú ha arribat a dir- ara li ha costat haver de fer la maleta i anar-se'n cap a casa seva.

El proper govern serà d'esquerres, amb més sensibilitat pels temes culturals i lingüístics. Ara bé,  l'experiència dels dos anteriors Pactes de progrés (1999-2003 i 2007-2011) no és que fos del tot reeixida,  per la qual cosa estaria bé que els nous protagonistes de la política autonòmica a les Balears aprenguessin dels errors del passat i evitassin tornar-los a cometre. Me pareixerà molt bé que es torni a posar la llengua i la cultura illenca a l'agenda política, però sense oblidar altres qüestions fonamentals com l'economia o el benestar de les persones, per citar-ne algunes.

El panorama polític illenc torna a virar cap a l'esquerra, esperem que doni els seus fruits i que no acabi com "sa processó de sa moixeta". 

LES ILLES BALEARS INEXISTENTS

Les Illes Balears commemoren aquest cap de setmana la seva diada, que s'escau l'1 de març. La veritat que es tracta d'una celebració postissa i que simplement rememora l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia l'any 1983 i la seva reforma el 2007.
 
Malgrat tenir una llarga història al darrere, a diferència de Catalunya,  les Illes Balears no existeixen com a realitat social,  només política. És una unió de quatre illes que, malgrat tenir un passat força semblant i comú,  res tenen a veure entre elles com a unitat. Si li demanau a un illenc d'on és mai respondrà que és balear, sempre vos dirà que és mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer. Aquest fet demostra que les Illes Balears no existeixen. La seva unió sota el nom de Balears respon a la seva proximitat geogràfica, res més.

Jaume II, rei de Mallorca (1243-1311)

Els illencs, entre nosaltres, ens coneixem poc. M'atreviria a dir que en saben més des de fora que entre nosaltres mateixos. Demanau-li a un mallorquí que vos expliqui coses de les illes veïnes i vos en dirà allò que vosaltres mateixos ja sabeu, poca cosa més. En aquests darrers anys, des de l'aparició d'IB3 Televisió,  molts han estat els illencs que han "descobert" el que hi passa a les illes del costat. Aquesta funció l'havia feta de manera molt tímida i durant molts anys Televisió Espanyola i el seu "Informatiu Balear", ara en clar retrocés.

La veritat és que, vist des de fora,  costa una mica d'entendre com pot ser que un territori que va arribar a ser regne (de Mallorca,  tot sigui dit) no es comporti com una unitat. Això es deu -al meu parer- a l'aïllament que cadascuna de les illes va viure durant segles fet que provoca que els habitants de les illes no es considerin part d'un tot. A tot això hi hem d'afegir que l'actual Govern de les Illes Balears,  presidit per l'espanyolista, José Ramón Bauzá, treballa en contra del sentiment "nacional" dels illencs - si és que realment n'hi ha un- i ja li està bé que les Illes Balears acabin sent les Islas Baleares, província de España. 

No sé si el que hem vist en aquests darrers mesos de lluita dels mestres contra el TIL significa que el sentiment de balearitat -que jo dic inexistent- s'ha despertat contra una agressió o si simplement és una acció-reacció sense més. M'agradaria pensar que, de mica en mica, els illencs començam a pensar com a poble i - tal com pronostica la Patricia Gabancho al seu "Crònica de la Independència" (2009), els illencs s'acabaran sumant al futur Estat de Catalunya, encara que la motivació sigui més econòmica que no sentimental.  El futur és incert. Dependrà del mateixos illencs que la terra on viuen (jo no hi visc però me'n sent) segueixin sent les Illes Balears o per contra esdevinguin Las Islas Baleares.

EN PEU DE GUERRA PEL CATALÀ

La comunitat educativa de les Illes Balears està en peu de guerra contra el Decret de Tractament Integral de Llengües (TIL) aprovat pel govern de José Ramón Bauzá. Aquests darrers dies, una marea verda ha inundat places i carrers dels pobles i ciutats de les Illes contra un decret que té com a únic objectiu acabar amb la immersió lingüística a les Balears i de retruc atacar de manera frontal als centenars de milers d’illencs que tenim el català com a llengua vehicular.

Mallorquí de naixement – també de sentiment- vaig estudiar quan la presència del català a les aules de les illes tot just començava a ser una realitat. Era als anys 80 i llavors se'm feia molt estrany que el mestre amb qui als passadissos parlava en català canviava de llengua a l’aula per ensenyar-me ciències naturals o matemàtiques en castellà. És veritat que no ens castigaven per intervenir en català, però la situació era, si més no, xocant. Vaja, com passava durant el Franquisme però més suau. Al carrer, la presència del català era majoritària i mai no hi havia hagut – i ara tampoc n’hi ha - conflicte.

A mesura que vaig anar creixent la presència del català es va anar normalitzant i quan vaig cursar BUP i COU ja es podia emprar el català sense problemes i l’elecció de la llengua per fer la classe depenia dels professors. Els apunts el podíem prendre en català o castellà.

Personalment sempre vaig optar pel català perquè m’hi sentia més còmode i m’hi expressava millor. Potser no érem una majoria, però amb el temps i a mesura que les nostres competències lingüístiques milloraven el nombre d’estudiants que fèiem la nostra vida en català era més gran.

Ara el president José Ramon Bauzá ha violentat la situació amb un decret de llengües del que en puc arribar a compartir la filosofia- com molts illencs, crec – però no la finalitat,  que no és altra que arraconar encara més el català a les Illes Balears. Aprendre idiomes és fonamental avui en dia,  però hi ha moltes maneres de fer-ho.

Des de sempre el Partit Popular de les Balears, un partit molt regionalista, havia aplicat una eutanàsia passiva del català. Des del partit conservador mai no s’havia qüestionat la denominació de la llengua i fins i tot se la defensava tímidament amb la Llei de normalització lingüística, un document aprovat pel Parlament l’any 1986 i que el Govern balear ha incomplert de manera reiterada, però que almenys existeix.

Ara qui mana a les Balears és un nacionalista espanyol de pare militar i nascut a Madrid, on sembla que fa temps vol tornar i per això fa mèrits. El seu espanyolisme va lligat a un anticatalanisme visceral. Aquesta setmana el sentíem a dir que vol que els nins de les illes aprenguin el català dels nostres padrins, no el de Catalunya, que per a ell no és altra que aquell que defensen els “gonellistes” de s’Acadèmi de sa Llengo Baléà. 

Aquests dies estam assistint a una mobilització ciutadana sense precedents en defensa del català a les Illes. Fins i tot molts dirigents del PP, sobretot a la Part Forana de Mallorca i de Menorca, li demanen al “seu” president que s’assegui a negociar per redreçar la situació. Davant d’aquest fet, em sent orgullós com a illenc, ja que des que residesc a Catalunya sovint he hagut de sentir a dir que a les Balears la defensa de la cultura i la llengua catalana és cosa d’una minoria. La mobilització d’aquests dies, que compta amb el suport de bona part de la societat illenca, demostra que el català es cosa de tots i que els illencs, quan ataquen les nostres arrels, també mos sabem defensar.

Val a dir que són d’agrair les mostres de suport a la comunitat educativa de les Illes Balears rebudes des d’arreu del Països Catalans. A molts indrets s’han fet concentracions i molts ajuntaments debaten als seus plens mocions de suport de l’ensenyament del català a les Illes. Tenc per mi  però, que el President Bauzá les aprofitarà per enrocar-se més encara en la seva intransigent posició.

Aquest article es publicarà el proper dimarts a: Nació Granollers

Article relacionat publicat fa cosa d'un any: MALLORCA ES MOU PER LA LLENGUA