LES MEVES RAONS PER SER A MADRID EL 22M

Som fill del baby boom dels anys 70. Vaig tenir la sort de néixer quan la dictadura del general Franco era quasi ja morta i, per sort, no en vaig patir les conseqüències com sí ho havien fet els meus antecessors més immediats. Els meus padrins i als meus pares els va tocar viure pitjor del que jo he viscut fins ara. Els primers varen ensopegar de ple amb Guerra Civil quan eren joves en edat de construir el seu futur i els segons varen viure una infància plena de penúries provocades pels efectes d'aquella confrontació fratricida.

Donant un cop d'ull ràpid en aquest passat més immediat he de reconèixer que he estat un privilegiat. No m'ha tocat viure l'etapa fosca del franquisme que varen haver de patir els meus pares i els meus padrins i, tot i que sense ser fill de família rica,  mai no m'ha faltat de res. A casa sempre hi havia un plat a taula i he pogut cursar uns estudis que ara em permeten guanyar-me la vida, que en els temps que corren ja és molt.

Potser per culpa d'aquesta bonança mai no he tengut la necessitat de manifestar-me per res, de dur a terme cap reivindicació social. A les úniques manifestacions que he pres part a la meva vida són les que tenien lloc quan era a la universitat i fa dos anys a la que es va fer l'11 de setembre per reclamar la independència de Catalunya. En aquest "activisme" hi podria afegir la meva pertinença a alguna ong com ara Reporters Sense Fronteres o Aldeas Infantiles, les que em passen la quota pel banc periòdicament sense que jo hagi de fer res. Reconec que aquest és un bagatge molt pobre en defensa d'allò que ens és comú. Ara però, després d'aquesta llarga letargia he començat a despertar. Som dels que pensa que millor tard que mai per fer una cosa i ara crec que és un bon moment per fer-ho.

Amb la l'excusa de la crisi econòmica, els poders fàctics que ens governen han aprofitat per desmantellar progressivament l'Estat del Benestar que per a molts és la garantia de tenir una vida digna. A mi no em fa res pagar els meus impostos si sé que això reverteix en beneficis socials com ara l'educació, la sanitat o les infrastructures,  per citar-ne alguns exemples. Ens fan creure que no hi ha diners per pagar-ho tot,  però en canvi sí que n'hi ha per rescatar els bancs.

En tan sols 6 anys, les retallades han afectat a tot allò que és public. L'ensenyament, la sanitat, els serveis públics en general ja no són el que eren i difícilment ho tornaran a ser. Els ciutadans som, a més,  més pobres, ja que si no ens han congelat el sou ens l'han retallat i a sobre hem de pagar més per tot. I si tens la desgràcia de quedar-te a l'atur, ara menys de la meitat del que es cobrava d'indemnització quan no s'havia aprovat la maleïda reforma laboral. Aquests són només alguns exemples de tot allò que hem perdut els ciutadans. Qui s'ho ha quedat?  Els diners que abans servien per pagar tot això són ara en mans d'uns especuladors financers que extorqueixen a uns governants titelles. En aquesta gentussa ja li va bé la crisis perquè mentre nosaltres som més pobres ells cada dia són més rics.

Es per tot això, i perquè vull que ells meus fills puguin gaudir de tot allò que jo he tingut la sort de gaudir, que pens que ha arribat el moment d'aixecar-me i de dir PROU !!!  Tots junts ho podem aconseguir. Des del sofà de casa i lamentant-nos segur que no canviarem el rumb de les coses.

EL DIA 22 DE MARÇ TOTS HEM DE SER A MADRID  PER CRIDAR AMB UNA SOLA VEU.  
TOTS A LA MARXA PER LA DIGNITAT !!!

2013: "ANNUS HORRIBILIS" PER A LA DEMOCRÀCIA A L'ESTAT ESPANYOL

El 2013, que acomiadarem en d'aquí a onze dies, haurà estat un veritable annus horribilis per als ciutadans de l'Estat espanyols en matèria democràtica. Les reformes legislatives promogudes des del govern del Partit Popular ens han fet perdre una bugada sencera de llençols de drets ciutadans molts dels quals difícilment recuperarem si és que mai els tornam a veure. Potser un futur govern "d'esquerres?" liderat pel PSOE modificarà les lleis més ideològiques com la LOMCE o la de l'avortament; la laboral o la de pensions, de caire econòmic i impulsader pels "mercats", ho dubt. Fem un repàs:

Reforma Laboral. El 2012 s'aprovava la reforma de la legislació que regula la contractació dels treballadors. En el decurs d'aquest any 2013 hem pogut veure els efectes d'aquesta reforma que ha comportat un increment de l'atur i una major precarització de les condicions laborals per als treballadors. Sous més baixos i més facilitats per a l'acomiadament són algunes de les claus d'aquest canvi legislatiu. El pitjor, però, és que aquest 2013 ha estat de trànsit, ja que el 2014 arribarà la segona part, segur que gens ni mica bona per als treballadors,  ja que així ho reclama l'OCDE al govern de Mariano Rajoy.

La LOMCE o Llei Wert. És una de les lleis que ha generat més controvèrsia. Es parla d'una llei recentralitzadora del model educatiu que té per objectiu, diu el seu màxim valedor i promotor, José IgnacioWert, millorar la qualitat de l'ensenyament al tot l'Estat. Els seus detractors,  però, asseguren que això no serà així i que la seva aplicació no aconseguirà aquest objectiu. Se l'acusa de ser una llei molt ideològica a part de "sexista", "classista" i fins i tot "anti-educativa".   A les Illes Balears s'hi ha d'afegir la polèmica suscitada per l'aprovació del decret de trilinguisme (el TIL) o la Llei de Símbols, una llei nascuda per acabar, diuen,amb la presència dels llaços a favor del català als centres educatius de les Illes.

Llei de seguretat ciutadana o Llei Fernàndez. És la llei més regressiva en matèria de llibertats ciutadanes. Els seus detractors asseguren que és una reforma feta a mida contra el moviment 15M, per evitar que es tornin a reproduir situacions com l'encerclament del Congrés o del Parlament i per evitar els escratxes. Preveu multes de fins a 600 mil euros per manifestar-se sense autorització administrativa. Per a mi és la llei que demostra el tarannà poc o gens democràtic de l'actual govern de l'Estat.

Reforma Local o Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local.  S'havia d'haver aprovat el 3 d'agost del 2012,  però el seu contingut va aixecar tanta polseguera, fins i tot des dels municipis governats pel Partit Popular, que no ha estat fins aquest 19 de desembre que el govern l'ha aprovada al Congrés dels Diputats amb l'oposició de quasi tot l'arc parlamentari. Se n'han fet fins a 16 esborranys diferents,  fet que fa difícil saber quin serà el seu abast real. La seva filosofia rau en el fet de retirar als ajuntaments aquelles competències que no els són pròpies. Això implica que els ens locals deixaran de prestar molts serveis a la ciutadania com ara els Serveis Socials. Un cop s'hagi publicat al BOE entrarà en vigor de manera progressiva fins al 2016. Els seus detractors diuen que no s'acabarà aplicant mai i molts ajuntaments la portaran al Tribunal Constitucional. A més a més, la nova llei xoca amb la llei catalana que s'està tramitant al Parlament.

Reforma del Sistema de Pensions. L'1 de gener entrarà en vigor la Llei reguladora del Factor de Sostenibilitat i de l'Índex de Revalorització del Sistema de Pensions de la Seguretat Social. La novetat més important que introdueix aquesta llei és que, a partir d'ara,  les pensions ja no es revaloritzaran d'acord amb l'IPC, si no que ho faran d'acord a una fórmula matemàtica. El govern central inisteix que aquesta reforma garanteix que les pensions mai no es tornaran a congelar i que sempre tindran garantit un creixement del 0'25, els seus detractors, en canvi, apunten que aquest serà el creixement habitual a partir d'ara fet que suposarà una progressiva pèrdua del poder adquisitiu per part dels pensionistes.

Reforma de la Llei d'avortament. Ha estat la darrera gran reforma legislativa d'aquest 2013. El ministre Alberto Ruiz Gallardón ha aconseguit que s'aprovi en el darrer suspir d'aquest 2013. La novetat més desatacada és que es retorna als supòsits i no als terminis per avortar; és a dir, que es tindran en compte els motius que donaran peu a que una dona avorti i no al moment de gestació en que es troba. Els seus detractors asseguren que la nova llei serà més restrictiva que la de l'any 1985. 

He deixat de citat algunes reformes com la de la Justícia (codi penal),  l'hipotecaria o la de l'energètica, per citar-ne algunes. El que el volum reformador del govern del Partit Popular ha estat tan elevat que és difícil seguir-lo al 100 per 100. Això sí, hi ha una reforma que no volen abordar de cap de les maneres, que és la de la sacrosanta Constitución Española,  un text legislatiu que hauria de garantir les llibertats de tots i cadascun dels ciutadans de l'Estat. En canvi, hores d'ara és una arma que es llença contra tots aquells que clamen que es canviïn aquells aspectes que han quedat desfasats com ara la impossibilitat que els catalans puguem votar per decidir el nostre futur com a país.

Com deia al principi, aquest 2013 ha estat un annus horriblilis per als ciutadans de l'Estat espanyol. Estam en plena involució democràtica el que ens obligarà a fer-hi alguna cosa si no volem acabar novament sota el govern d'un règim totalitari, si és que ja no ho és però disfressat de demòcrata. Salut i bon any !!!!

EN PEU DE GUERRA PEL CATALÀ

La comunitat educativa de les Illes Balears està en peu de guerra contra el Decret de Tractament Integral de Llengües (TIL) aprovat pel govern de José Ramón Bauzá. Aquests darrers dies, una marea verda ha inundat places i carrers dels pobles i ciutats de les Illes contra un decret que té com a únic objectiu acabar amb la immersió lingüística a les Balears i de retruc atacar de manera frontal als centenars de milers d’illencs que tenim el català com a llengua vehicular.

Mallorquí de naixement – també de sentiment- vaig estudiar quan la presència del català a les aules de les illes tot just començava a ser una realitat. Era als anys 80 i llavors se'm feia molt estrany que el mestre amb qui als passadissos parlava en català canviava de llengua a l’aula per ensenyar-me ciències naturals o matemàtiques en castellà. És veritat que no ens castigaven per intervenir en català, però la situació era, si més no, xocant. Vaja, com passava durant el Franquisme però més suau. Al carrer, la presència del català era majoritària i mai no hi havia hagut – i ara tampoc n’hi ha - conflicte.

A mesura que vaig anar creixent la presència del català es va anar normalitzant i quan vaig cursar BUP i COU ja es podia emprar el català sense problemes i l’elecció de la llengua per fer la classe depenia dels professors. Els apunts el podíem prendre en català o castellà.

Personalment sempre vaig optar pel català perquè m’hi sentia més còmode i m’hi expressava millor. Potser no érem una majoria, però amb el temps i a mesura que les nostres competències lingüístiques milloraven el nombre d’estudiants que fèiem la nostra vida en català era més gran.

Ara el president José Ramon Bauzá ha violentat la situació amb un decret de llengües del que en puc arribar a compartir la filosofia- com molts illencs, crec – però no la finalitat,  que no és altra que arraconar encara més el català a les Illes Balears. Aprendre idiomes és fonamental avui en dia,  però hi ha moltes maneres de fer-ho.

Des de sempre el Partit Popular de les Balears, un partit molt regionalista, havia aplicat una eutanàsia passiva del català. Des del partit conservador mai no s’havia qüestionat la denominació de la llengua i fins i tot se la defensava tímidament amb la Llei de normalització lingüística, un document aprovat pel Parlament l’any 1986 i que el Govern balear ha incomplert de manera reiterada, però que almenys existeix.

Ara qui mana a les Balears és un nacionalista espanyol de pare militar i nascut a Madrid, on sembla que fa temps vol tornar i per això fa mèrits. El seu espanyolisme va lligat a un anticatalanisme visceral. Aquesta setmana el sentíem a dir que vol que els nins de les illes aprenguin el català dels nostres padrins, no el de Catalunya, que per a ell no és altra que aquell que defensen els “gonellistes” de s’Acadèmi de sa Llengo Baléà. 

Aquests dies estam assistint a una mobilització ciutadana sense precedents en defensa del català a les Illes. Fins i tot molts dirigents del PP, sobretot a la Part Forana de Mallorca i de Menorca, li demanen al “seu” president que s’assegui a negociar per redreçar la situació. Davant d’aquest fet, em sent orgullós com a illenc, ja que des que residesc a Catalunya sovint he hagut de sentir a dir que a les Balears la defensa de la cultura i la llengua catalana és cosa d’una minoria. La mobilització d’aquests dies, que compta amb el suport de bona part de la societat illenca, demostra que el català es cosa de tots i que els illencs, quan ataquen les nostres arrels, també mos sabem defensar.

Val a dir que són d’agrair les mostres de suport a la comunitat educativa de les Illes Balears rebudes des d’arreu del Països Catalans. A molts indrets s’han fet concentracions i molts ajuntaments debaten als seus plens mocions de suport de l’ensenyament del català a les Illes. Tenc per mi  però, que el President Bauzá les aprofitarà per enrocar-se més encara en la seva intransigent posició.

Aquest article es publicarà el proper dimarts a: Nació Granollers

Article relacionat publicat fa cosa d'un any: MALLORCA ES MOU PER LA LLENGUA