UN MODEL PROPI PER A IB3

Aquests dies es parla molt del model de ràdio i televisió públiques per a les Illes Balears. El canvi de govern a les principals institucions de les Illes, i molt especialment al govern autonòmic, està propiciant que els nous governants vulguin introduir canvis, el més aviat possible, en el funcionament d'aquests dos ens públics que en els seus 10 anys d'existència no han aconseguit la seva finalitat de "fer país" i d'aglutinar als ciutadans d'aquestes terres a l'entorn d'un sentiment de comunitat.

Fa temps que dic que les Illes Balears no existeixen com a unitat social. La unió és merament política, ja que que quan anam a fora els illencs diem que som mallorquins, menorquins o eivissencs, mai diem que som Balears. La insularitat provoca aquesta situació, però no hi seria de més que es treballàs per aconseguir que - almanco- aquells que hi viuen sentissin que qualque cosa els uneix amb els ciutadans de les illes veïnes.

Fins el moment, cap dels governs de la Comunitat Autònoma ha sabut trobar un model propi que doti tant a la ràdio com a la televisió de continguts que atreguin a la gent i generin audiència, que en el fons és la finalitat d'aquests mitjans: que la gent els miri o els escolti i se'n faci seus els continguts.

Una altra finalitat d'aquests mitjans és la defensa i promoció de la llengua catalana, molt minoritzada en el panorama audiovisual illenc. En aquests moments, pel que a la televisió respecta, només TV3.cat ofereix els continguts 100 x 100 en català mentre que IB3 fa una mescla de català i castellà gens ni mica desitjable. De fet, crec que el nou govern hauria de mirar de prioritzar de manera immediata el català a les pel·lícules i donar l'opció del castellà en dual. Aquest és un canvi tècnic que no crec que requereixi massa esforç. Ja sé que ara se'm pot dir que les pel·lícules a les que es té accés és en català del Principat. Davant d'aquest fet es pot potenciar el doblatge amb variants autòctones o prioritzar que sigui en català del Principat per sobre de la modalitat lingüística d'aquest doblatge.Mentrestant, però, millor català principatí que castellà, pens. De fet, opin que el model de llengua d'IB3 s'ha de definir clarament per evitar el que hem vist darrerament amb mescles de diferents maneres de parlar -salat i literari- en els espais informatius.

Pel que fa a la programació, crec que s'ha de revisar de dalt a baix. En els darrers anys s'ha propiciat un caire de programes al meu gust massa "populistes" deixant de banda aquells de caire més cultural o relacionats amb el periodisme d'investigació i la recuperació de la memòria històrica. En els mitjans de comunicació públics hi hem de poder escoltar i veure programes que no tenguin en la finalitat comercial el seu principal objectiu. Això no vol dir que no siguin interessants per l'audiència. Ara bé, tampoc s'ha de tirar la casa per la finestra. El pressupost dels mitjans públics autonòmics ha d'estar en consonància amb la realitat pressupostària del govern que els sustenta.

Finalment, s'ha de revisar el model d'informatius.Estèticament pens que no estan gens ni mica malament, ja que tenen una aparença força professional. El que falla, però, són els continguts, massa propensos a ser òrgans de propaganda del governant de torn. La utilització política del darrer govern presidit per José Ramon Bauzà d'aquests informatius - i dels mitjans públics en general- fa vergonya aliena a molts illencs. Els informatius d'IB3 han de ser plurals i reflectir la diversitat poblacional i ideològica de la ciutadania de les Illes Balears.

El procés de canvi pareix que ha començat. Esperem que aquest arribi a bon port i ben aviat tenguem la ràdio i televisió públiques que els ciutadans de les Illes Balears ens mereixem.

TERCER PACTE DE PROGRÉS A LES BALEARS

Si no hi ha res de nou ni cap contratemps de darrera hora, Francina Armengol esdevindrà la primera presidenta de les Illes Balears. La seva presidència serà gràcies a una important tasca negociadora - haurà durat més d'un mes- de les tres forces polítiques que donaran suport al nou govern de les Illes Balears (PSIB, Podem i Més) després de les eleccions autonòmiques del passat 24 de maig.

La veritat és que l'arribada d'aquest nou "Pacte de Progrés" a les Balears suposarà una entrada d'aire fresc a les institucions illenques, marcades per 4 anys de nefast govern del Partit Popular liderat per José Ramón Bauzá, que haurà estat el pitjor president que mai hauria pogut asseure's a la cadira del Consolat de Mar. De fet, és curiós que ara que ha caigut en desgràcia, els que fins fa quatre dies li reien les gràcies demanin el seu cap sense contemplacions i el vulguin llevar del mig més aviat que depressa.

L'any 1999 i també el 2007, el socialista Francesc Antich va ser el primer president d'esquerres de les Illes Balears. La seva presidència no va ser fàcil,  ja que a la falta de cultura de pacte entre les diferents forces polítques hi hem de sumar la campanya de desprestigi permanent dels poders econòmics lligats amb la potent indústria del turisme, que no va veure amb bons ulls la implantació de mesures de caire proteccionista que varen tenir en la implantació de l'ecotaxa el seu referent més destacat. Des d'aquell primer Pacte de Progrés han passat molts anys i les coses han canviat molt en poc temps a nivell polític a causa de la crisi econòmica. La irrupció de Podem a l'escenari electoral n'és l'exemple més destacat. 

El nou govern de les Illes Balears tendrà molta feina per davant. En primer lloc haurà de dotar a la societat illenca de les eines necessàries per sortir de la crisi econòmica en la que estam immersos i de la que sembla que en veim la llum al final del túnel i ajudar en aquells que més ho necessiten. La cultura i la llengua pròpia també hauran d'estar de manera prioritària a la seva agenda, ja que les polítiques anticatalanistes del ja ex president han intentat provocar una fractura social abans mai vista a les Illes Balears. Derogar el polèmic TIL i establir el català com a requisit per accedir a la funció pública haurien de ser dues de les prioritats en aquesta matèria.

Les Balears no són Catalunya i políticament i socialment no podem fer comparacions. El procés sobiranista que s'està vivint al Principat és impensable hores d'ara a les Illes, ja que estam parlant d'una societat que - tot i estimar-se la seva llengua i la seva cultura- mai no ha fet bandera d'aquesta qüestió, com sí ha passat "des de sempre" a Catalunya. El nou govern ha de ser sensible a les qüestions culturals i lingüístiques posant a la nostra llengua allà on pertoca,  ni per sobre ni per sota del castellà, però poca cosa més. Voler anar més enllà d'aquesta qüestió seria, al meu entendre, errar. Ara bé, la innegable unitat cultural i lingüística dels territoris de parla catalana - els Països Catalans- no s'hauria d'obviar des del nou govern i s'haurien de restablir els ponts de diàleg trencats en els darrers anys entre Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.

EN PEU DE GUERRA PEL CATALÀ

La comunitat educativa de les Illes Balears està en peu de guerra contra el Decret de Tractament Integral de Llengües (TIL) aprovat pel govern de José Ramón Bauzá. Aquests darrers dies, una marea verda ha inundat places i carrers dels pobles i ciutats de les Illes contra un decret que té com a únic objectiu acabar amb la immersió lingüística a les Balears i de retruc atacar de manera frontal als centenars de milers d’illencs que tenim el català com a llengua vehicular.

Mallorquí de naixement – també de sentiment- vaig estudiar quan la presència del català a les aules de les illes tot just començava a ser una realitat. Era als anys 80 i llavors se'm feia molt estrany que el mestre amb qui als passadissos parlava en català canviava de llengua a l’aula per ensenyar-me ciències naturals o matemàtiques en castellà. És veritat que no ens castigaven per intervenir en català, però la situació era, si més no, xocant. Vaja, com passava durant el Franquisme però més suau. Al carrer, la presència del català era majoritària i mai no hi havia hagut – i ara tampoc n’hi ha - conflicte.

A mesura que vaig anar creixent la presència del català es va anar normalitzant i quan vaig cursar BUP i COU ja es podia emprar el català sense problemes i l’elecció de la llengua per fer la classe depenia dels professors. Els apunts el podíem prendre en català o castellà.

Personalment sempre vaig optar pel català perquè m’hi sentia més còmode i m’hi expressava millor. Potser no érem una majoria, però amb el temps i a mesura que les nostres competències lingüístiques milloraven el nombre d’estudiants que fèiem la nostra vida en català era més gran.

Ara el president José Ramon Bauzá ha violentat la situació amb un decret de llengües del que en puc arribar a compartir la filosofia- com molts illencs, crec – però no la finalitat,  que no és altra que arraconar encara més el català a les Illes Balears. Aprendre idiomes és fonamental avui en dia,  però hi ha moltes maneres de fer-ho.

Des de sempre el Partit Popular de les Balears, un partit molt regionalista, havia aplicat una eutanàsia passiva del català. Des del partit conservador mai no s’havia qüestionat la denominació de la llengua i fins i tot se la defensava tímidament amb la Llei de normalització lingüística, un document aprovat pel Parlament l’any 1986 i que el Govern balear ha incomplert de manera reiterada, però que almenys existeix.

Ara qui mana a les Balears és un nacionalista espanyol de pare militar i nascut a Madrid, on sembla que fa temps vol tornar i per això fa mèrits. El seu espanyolisme va lligat a un anticatalanisme visceral. Aquesta setmana el sentíem a dir que vol que els nins de les illes aprenguin el català dels nostres padrins, no el de Catalunya, que per a ell no és altra que aquell que defensen els “gonellistes” de s’Acadèmi de sa Llengo Baléà. 

Aquests dies estam assistint a una mobilització ciutadana sense precedents en defensa del català a les Illes. Fins i tot molts dirigents del PP, sobretot a la Part Forana de Mallorca i de Menorca, li demanen al “seu” president que s’assegui a negociar per redreçar la situació. Davant d’aquest fet, em sent orgullós com a illenc, ja que des que residesc a Catalunya sovint he hagut de sentir a dir que a les Balears la defensa de la cultura i la llengua catalana és cosa d’una minoria. La mobilització d’aquests dies, que compta amb el suport de bona part de la societat illenca, demostra que el català es cosa de tots i que els illencs, quan ataquen les nostres arrels, també mos sabem defensar.

Val a dir que són d’agrair les mostres de suport a la comunitat educativa de les Illes Balears rebudes des d’arreu del Països Catalans. A molts indrets s’han fet concentracions i molts ajuntaments debaten als seus plens mocions de suport de l’ensenyament del català a les Illes. Tenc per mi  però, que el President Bauzá les aprofitarà per enrocar-se més encara en la seva intransigent posició.

Aquest article es publicarà el proper dimarts a: Nació Granollers

Article relacionat publicat fa cosa d'un any: MALLORCA ES MOU PER LA LLENGUA