divendres, de juny 26, 2015

TERCER PACTE DE PROGRÉS A LES BALEARS

Si no hi ha res de nou ni cap contratemps de darrera hora, Francina Armengol esdevindrà la primera presidenta de les Illes Balears. La seva presidència serà gràcies a una important tasca negociadora - haurà durat més d'un mes- de les tres forces polítiques que donaran suport al nou govern de les Illes Balears (PSIB, Podem i Més) després de les eleccions autonòmiques del passat 24 de maig.

La veritat és que l'arribada d'aquest nou "Pacte de Progrés" a les Balears suposarà una entrada d'aire fresc a les institucions illenques, marcades per 4 anys de nefast govern del Partit Popular liderat per José Ramón Bauzá, que haurà estat el pitjor president que mai hauria pogut asseure's a la cadira del Consolat de Mar. De fet, és curiós que ara que ha caigut en desgràcia, els que fins fa quatre dies li reien les gràcies demanin el seu cap sense contemplacions i el vulguin llevar del mig més aviat que depressa.

L'any 1999 i també el 2007, el socialista Francesc Antich va ser el primer president d'esquerres de les Illes Balears. La seva presidència no va ser fàcil,  ja que a la falta de cultura de pacte entre les diferents forces polítques hi hem de sumar la campanya de desprestigi permanent dels poders econòmics lligats amb la potent indústria del turisme, que no va veure amb bons ulls la implantació de mesures de caire proteccionista que varen tenir en la implantació de l'ecotaxa el seu referent més destacat. Des d'aquell primer Pacte de Progrés han passat molts anys i les coses han canviat molt en poc temps a nivell polític a causa de la crisi econòmica. La irrupció de Podem a l'escenari electoral n'és l'exemple més destacat. 

El nou govern de les Illes Balears tendrà molta feina per davant. En primer lloc haurà de dotar a la societat illenca de les eines necessàries per sortir de la crisi econòmica en la que estam immersos i de la que sembla que en veim la llum al final del túnel i ajudar en aquells que més ho necessiten. La cultura i la llengua pròpia també hauran d'estar de manera prioritària a la seva agenda, ja que les polítiques anticatalanistes del ja ex president han intentat provocar una fractura social abans mai vista a les Illes Balears. Derogar el polèmic TIL i establir el català com a requisit per accedir a la funció pública haurien de ser dues de les prioritats en aquesta matèria.

Les Balears no són Catalunya i políticament i socialment no podem fer comparacions. El procés sobiranista que s'està vivint al Principat és impensable hores d'ara a les Illes, ja que estam parlant d'una societat que - tot i estimar-se la seva llengua i la seva cultura- mai no ha fet bandera d'aquesta qüestió, com sí ha passat "des de sempre" a Catalunya. El nou govern ha de ser sensible a les qüestions culturals i lingüístiques posant a la nostra llengua allà on pertoca,  ni per sobre ni per sota del castellà, però poca cosa més. Voler anar més enllà d'aquesta qüestió seria, al meu entendre, errar. Ara bé, la innegable unitat cultural i lingüística dels territoris de parla catalana - els Països Catalans- no s'hauria d'obviar des del nou govern i s'haurien de restablir els ponts de diàleg trencats en els darrers anys entre Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.