La comunitat educativa de les
Illes Balears està en peu de guerra contra el Decret de Tractament Integral de Llengües (TIL) aprovat pel govern de José Ramón Bauzá. Aquests
darrers dies, una marea verda ha
inundat places i carrers dels pobles i ciutats de les Illes contra un decret
que té com a únic objectiu acabar amb la immersió lingüística a les Balears i
de retruc atacar de manera frontal als centenars de milers d’illencs que tenim
el català com a llengua vehicular.
Mallorquí de naixement –
també de sentiment- vaig estudiar quan la presència del català a les aules de
les illes tot just començava a ser una realitat. Era als anys 80 i llavors se'm feia molt estrany que el mestre amb qui als passadissos parlava en català
canviava de llengua a l’aula per ensenyar-me ciències naturals o matemàtiques
en castellà. És veritat que no ens castigaven per intervenir en català, però la
situació era, si més no, xocant. Vaja, com passava durant el Franquisme però
més suau. Al carrer, la presència del català era majoritària i mai no hi havia
hagut – i ara tampoc n’hi ha - conflicte.
Personalment sempre vaig
optar pel català perquè m’hi sentia més còmode i m’hi expressava millor. Potser
no érem una majoria, però amb el temps i a mesura que les nostres competències
lingüístiques milloraven el nombre d’estudiants que fèiem la nostra vida en
català era més gran.
Ara el president José Ramon
Bauzá ha violentat la situació amb un decret de llengües del que en puc arribar
a compartir la filosofia- com molts illencs, crec – però no la finalitat, que no és altra que arraconar encara més el
català a les Illes Balears. Aprendre idiomes és fonamental avui en dia, però hi ha moltes maneres de fer-ho.
Des de sempre el Partit
Popular de les Balears, un partit molt regionalista, havia aplicat una
eutanàsia passiva del català. Des del partit conservador mai no s’havia
qüestionat la denominació de la llengua i fins i tot se la defensava tímidament
amb la Llei de normalització lingüística, un document aprovat pel Parlament
l’any 1986 i que el Govern balear ha incomplert de manera reiterada, però que almenys
existeix.
Ara qui mana a les Balears és
un nacionalista espanyol de pare militar i nascut a Madrid, on sembla que fa
temps vol tornar i per això fa mèrits. El seu espanyolisme va lligat a un
anticatalanisme visceral. Aquesta setmana el sentíem a dir que vol que els nins
de les illes aprenguin el català dels nostres padrins, no el de Catalunya, que
per a ell no és altra que aquell que defensen els “gonellistes” de s’Acadèmi de sa Llengo Baléà.
Aquests dies estam assistint
a una mobilització ciutadana sense precedents en defensa del català a les
Illes. Fins i tot molts dirigents del PP, sobretot a la Part Forana de Mallorca
i de Menorca, li demanen al “seu” president que s’assegui a negociar per
redreçar la situació. Davant d’aquest fet, em sent orgullós com a illenc, ja
que des que residesc a Catalunya sovint he hagut de sentir a dir que a les
Balears la defensa de la cultura i la llengua catalana és cosa d’una minoria.
La mobilització d’aquests dies, que compta amb el suport de bona part de la
societat illenca, demostra que el català es cosa de tots i que els illencs,
quan ataquen les nostres arrels, també mos sabem defensar.
Val a dir que són d’agrair
les mostres de suport a la comunitat educativa de les Illes Balears rebudes des
d’arreu del Països Catalans. A molts indrets s’han fet concentracions i molts
ajuntaments debaten als seus plens mocions de suport de l’ensenyament del català
a les Illes. Tenc per mi però, que el
President Bauzá les aprofitarà per enrocar-se més encara en la seva
intransigent posició.
Aquest article es publicarà el proper dimarts a: Nació Granollers
Article relacionat publicat fa cosa d'un any: MALLORCA ES MOU PER LA LLENGUA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada