MALLORCA SATURADA (II)

Aquest article que public avui és una continuació del que, per aquestes dates de fa 6 anys, vaig escriure per recollir la saturació turística de l'Illa...el podeu llegir en aquest enllaç: Mallorca saturada.

Sis anys després d'escriure aquell article puc afirmar que la situació no només no ha millorat, si no que ha empitjorat, i molt.  Cert és que els anys 2020 i 2021, per mor de la pandèmia,  l'illa va gaudir d'una "treva forçada" en l'arribada de turistes, però aquella frenada sembla que hagi estat un revulsiu perquè l'actual temporada fulmini tots els registres existents.     

Aquells que defensen el turisme a capa i espasa, que solen ser els hotelers i els polítics, ens acusen de "turismofòbia" als que som crítics amb el model actual, que és depredador en tots els sentits, i molt especialment en l'ambit econòmic però, sobretot, mediambiental. Des de la política sent a parlar sovint de necessitat de desestacionalitzar i de revertir el model turístic per fer-lo més sostenible,  però les creixents xifres d'arribada de turistes i de creació de places hoteleres no indiquen el mateix. 

Fa uns mesos el Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei Turística que neix amb la voluntat de començar a revertir el model, però al meu entendre aquesta llei arriba molt tard. Fa uns dies, el Diario de Mallorca publicava que en els darrers 20 anys les places turístiques a Mallorca s'hangairebé duplicat: s'ha passsat de 250 a 450 mil llits.  La nova llei contempla la congelació de les places turístiques i una moratòrtia de 4 anys i preveu un decreixement durant els propers anys. La llei neix però amenaçada. El Partit Popular ja ha anunciat que si l'any que ve accedeix al govern, la derogarà. 

Cala Mesquida més plena que mai

La veritat és que poc podem confiar en els legisladors per ajudar a canviar el model turístic. El sector hotelers de casa nostra té molta força i, tot i que ara ja hi ha qui des de dedins comença a parlar de necessitat de canvi,  la realitat és però, que la culpa sempre és dels altres. Carmen Riu, CEO de Riu Hotels,  en una entrevista al diari Última Hora,  culpava al lloguer vacacional de la saturació actual. Quina barra !!! De la massificació en són corresponsables tots els actors del sector turístic, els hotelers els primers.

I mentre "ells" es barallen per veure qui és el culpable de la situació actual,  nosaltres, els ciutadans, no tenim més remei que soportar els efectes de la massificació desboradada de l'illa. Aquest estiu hi ha hagut gent per tot arreu,  fins i tot a llocs on tradicionalment n'hi havia manco. Els serveis estan saturats,  les carreteres col.lapsades,  les platges plenes a reventar ...etc etc.  

Personalment no tenc res en contra del turisme,  gràcies als visitants, les Illes Balears són el que són i tenen una riquesa considerable -decreixent, això sí. Ara bé,  si ningú no posa remei a la creixent saturació, la nostra riquesa es pot esfumar. I no podem oblidar els efectes del canvi climàtic. Aquest estiu ha estat sufocant, amb temperatures elevades durant llargs períodes de temps, fet que provoca que sortir al carrer sigui complicat. Per tant, saturació més canvi climàtic poden acabar amb la gallina dels ous d'or que ha estat el turisme per a casa nostra des dels anys 50 del segle passat. Per pensar-hi una mica !!!

MALLORCA SATURADA

Sempre dic que no m'agrada massa escriure de coses que desconec perquè corr el risc de dir barrabassades o coses que no s'ajusten a la realitat. Pens que per escriure una opinió s'ha de tenir un cert coneixement de la matèria de la que vols escriure i per això em costa tant fer publicacions en el blog darrerament.

Amb tot,  avui me ve de gust escriure del que he viscut aquest passat mes d'agost a Mallorca durant les vacances. Vaig arribar a l'illa el 10 d'agost i la vaig deixar el 5 de setembre. Aquest any, a part de veure a familiars i amics,  em vaig plantejar les vacances com ho fan molts dels turistes que visiten l'illa, és a dir, sol i platja,  però revisitant platges suposadament més tranquil.les que feia temps que no visitava.

Durant aquests dies vaig anar a platges com la de Sa Canova,  es Carbó o cala Varques, per citar alguns exemples, i he de confessar que la meva decepció va ser majúscula per la quantitat de gent que hi vaig trobar. Només un dia a Sa Canova vaig gaudir de la tranquil·litat que cercava i va ser perquè vaig caminar fins a situar-me a la part més central de la platja, la nudista.

A part de la massificació humana, un altre aspecte que em genera molta frustració, és la gran quantitat de residus - sobretot plàstics- que s'acumulen a molts racons amagats de la costa. Enmig d'escletxes impossibles de moltes roques hi acabes trobant tot tipus d'ampolles, restes de cordes o qualsevol altre residu que no hi haurien de ser. L'arena de les platges menys concorregudes - aquelles suposadament més "verges" i que no es netegen- presenta molt sovint un aspecte lamentable ja que s'hi acumulen milions de microbocinets de plàstic procedents ves a saber d'on.

Mallorca és una illa preciosa. En canvi,  la saturació humana a la que l'estam sometent l'està destrossant a marxes forçades. El 10 d'agost passat a les Balears hi havia poc més de 2 milions de persones, una xifra que dobla la seva població habitual. Segur que érem més,  ja que les xifres oficials segur que no contemplen els milers de persones que s'allotgen a cases d'amics o en apartaments, cases, etc...llogades de manera il·legal.

La lliure circulació de persones impedeix posar barreres a l'arribada de persones a Mallorca, a les Balears en general,  però seria bo que les autoritats illenques - i també el sector hoteler, començassin a agafar-se seriosament la necessitat de revertir el model turístic de les illes si no volen acabar morint d'èxit. La crisi econòmica que ens ha afectat aquests darrers anys semblava que mai no havia d'arribar en temps de bonança, tot i que tots érem conscients que acabaria arribant. De fet, em sembla del tot fora de lloc la reacció del sector hoteler davant de la implantació de la taxa turística, un impost que ja s'aplica a quasi tot arreu i que no s'entén que no es cobràs a les Balears, que viuen del turisme. Sempre i quan sigui un impost finalista destinat a la millora dels espais públics,  me pareix del tot correcte que es cobri als visitants. A Mallorca fa anys que es diu que potser la gallina d'ous d'or s'acabarà morint i pens que si no s'hi fa res aquesta mort està més a prop que lluny.

UN MODEL PROPI PER A IB3

Aquests dies es parla molt del model de ràdio i televisió públiques per a les Illes Balears. El canvi de govern a les principals institucions de les Illes, i molt especialment al govern autonòmic, està propiciant que els nous governants vulguin introduir canvis, el més aviat possible, en el funcionament d'aquests dos ens públics que en els seus 10 anys d'existència no han aconseguit la seva finalitat de "fer país" i d'aglutinar als ciutadans d'aquestes terres a l'entorn d'un sentiment de comunitat.

Fa temps que dic que les Illes Balears no existeixen com a unitat social. La unió és merament política, ja que que quan anam a fora els illencs diem que som mallorquins, menorquins o eivissencs, mai diem que som Balears. La insularitat provoca aquesta situació, però no hi seria de més que es treballàs per aconseguir que - almanco- aquells que hi viuen sentissin que qualque cosa els uneix amb els ciutadans de les illes veïnes.

Fins el moment, cap dels governs de la Comunitat Autònoma ha sabut trobar un model propi que doti tant a la ràdio com a la televisió de continguts que atreguin a la gent i generin audiència, que en el fons és la finalitat d'aquests mitjans: que la gent els miri o els escolti i se'n faci seus els continguts.

Una altra finalitat d'aquests mitjans és la defensa i promoció de la llengua catalana, molt minoritzada en el panorama audiovisual illenc. En aquests moments, pel que a la televisió respecta, només TV3.cat ofereix els continguts 100 x 100 en català mentre que IB3 fa una mescla de català i castellà gens ni mica desitjable. De fet, crec que el nou govern hauria de mirar de prioritzar de manera immediata el català a les pel·lícules i donar l'opció del castellà en dual. Aquest és un canvi tècnic que no crec que requereixi massa esforç. Ja sé que ara se'm pot dir que les pel·lícules a les que es té accés és en català del Principat. Davant d'aquest fet es pot potenciar el doblatge amb variants autòctones o prioritzar que sigui en català del Principat per sobre de la modalitat lingüística d'aquest doblatge.Mentrestant, però, millor català principatí que castellà, pens. De fet, opin que el model de llengua d'IB3 s'ha de definir clarament per evitar el que hem vist darrerament amb mescles de diferents maneres de parlar -salat i literari- en els espais informatius.

Pel que fa a la programació, crec que s'ha de revisar de dalt a baix. En els darrers anys s'ha propiciat un caire de programes al meu gust massa "populistes" deixant de banda aquells de caire més cultural o relacionats amb el periodisme d'investigació i la recuperació de la memòria històrica. En els mitjans de comunicació públics hi hem de poder escoltar i veure programes que no tenguin en la finalitat comercial el seu principal objectiu. Això no vol dir que no siguin interessants per l'audiència. Ara bé, tampoc s'ha de tirar la casa per la finestra. El pressupost dels mitjans públics autonòmics ha d'estar en consonància amb la realitat pressupostària del govern que els sustenta.

Finalment, s'ha de revisar el model d'informatius.Estèticament pens que no estan gens ni mica malament, ja que tenen una aparença força professional. El que falla, però, són els continguts, massa propensos a ser òrgans de propaganda del governant de torn. La utilització política del darrer govern presidit per José Ramon Bauzà d'aquests informatius - i dels mitjans públics en general- fa vergonya aliena a molts illencs. Els informatius d'IB3 han de ser plurals i reflectir la diversitat poblacional i ideològica de la ciutadania de les Illes Balears.

El procés de canvi pareix que ha començat. Esperem que aquest arribi a bon port i ben aviat tenguem la ràdio i televisió públiques que els ciutadans de les Illes Balears ens mereixem.

BYE, BYE BAUZÀ !!! (ADÉU A UNA MALA MANERA DE FER)

Ja ha passat el 24M i els ciutadans hem tingut l'oportunitat d'expressar a les urnes, de manera democràtica, la nostra opinió sobre els nostres governants. Ho hem fet en forma de vot, donant confiança a uns o retirant-la a d'altres. Aquest últim cas és el del Partit Popular de les Illes Balears, que ha sofert la derrota electoral més gran des de la instauració de l'autonomia en aquella comunitat l'any 1983.

En tan sols 4 anys, i amb en José Ramón Bauzá al capdavant, ha el PP balear ha aconseguit els millors i els pitjors resultats del partit en la seva història. L'any 2011, el partit conservador va aconseguir, amb 194.800 sufragis, una folgada majoria absoluta de 35 diputats. Aquest 2015,  tan sols 4 anys després,  el mateix candidat amb un projecte electoral similar ha obtingut 121.800 vots i tan sols 20 escons i la pèrdua del govern, que tornarà a mans d'un multipartit format per PSIB-PSOE, PODEM i MÉS amb el suport del PI..

L'encara President balear ha estat protagonista d'un govern superb i amb tics antidemocràtics. Al meu entendre "ha fet bons" als seus antecessors populars Gabriel Cañellas i Jaume Matas. La màxima expressió d'aquesta manera de fer ha estat voler imposar en decret de trilingüisme a les escoles,  el TIL, anant en contra de la comunitat educativa i de la societat en general, fet que li va costar una vaga de dues setmanes el 2013 i una manifestació de més de 100 mil persones el 29 de setembre del mateix any.

José Ramón Bauzà ha governat per promocionar-se i fer-se valer a Madrid. Per aconseguir la seva fita ha volgut imposar un espanyolisme radical - o un anti-catalanisme visceral - en una terra acostumada als vaivens de diferents pobles al llarg de la història. L'illenc té per costum assimilar als nouvinguts sense massa problemes i, tot i no fer-ne bandera, estima les seves tradicions i la seva cultura. L'agressió desmesurada propiciada per Bauzà - etnocidi algú ha arribat a dir- ara li ha costat haver de fer la maleta i anar-se'n cap a casa seva.

El proper govern serà d'esquerres, amb més sensibilitat pels temes culturals i lingüístics. Ara bé,  l'experiència dels dos anteriors Pactes de progrés (1999-2003 i 2007-2011) no és que fos del tot reeixida,  per la qual cosa estaria bé que els nous protagonistes de la política autonòmica a les Balears aprenguessin dels errors del passat i evitassin tornar-los a cometre. Me pareixerà molt bé que es torni a posar la llengua i la cultura illenca a l'agenda política, però sense oblidar altres qüestions fonamentals com l'economia o el benestar de les persones, per citar-ne algunes.

El panorama polític illenc torna a virar cap a l'esquerra, esperem que doni els seus fruits i que no acabi com "sa processó de sa moixeta". 

LES ILLES BALEARS INEXISTENTS

Les Illes Balears commemoren aquest cap de setmana la seva diada, que s'escau l'1 de març. La veritat que es tracta d'una celebració postissa i que simplement rememora l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia l'any 1983 i la seva reforma el 2007.
 
Malgrat tenir una llarga història al darrere, a diferència de Catalunya,  les Illes Balears no existeixen com a realitat social,  només política. És una unió de quatre illes que, malgrat tenir un passat força semblant i comú,  res tenen a veure entre elles com a unitat. Si li demanau a un illenc d'on és mai respondrà que és balear, sempre vos dirà que és mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer. Aquest fet demostra que les Illes Balears no existeixen. La seva unió sota el nom de Balears respon a la seva proximitat geogràfica, res més.

Jaume II, rei de Mallorca (1243-1311)

Els illencs, entre nosaltres, ens coneixem poc. M'atreviria a dir que en saben més des de fora que entre nosaltres mateixos. Demanau-li a un mallorquí que vos expliqui coses de les illes veïnes i vos en dirà allò que vosaltres mateixos ja sabeu, poca cosa més. En aquests darrers anys, des de l'aparició d'IB3 Televisió,  molts han estat els illencs que han "descobert" el que hi passa a les illes del costat. Aquesta funció l'havia feta de manera molt tímida i durant molts anys Televisió Espanyola i el seu "Informatiu Balear", ara en clar retrocés.

La veritat és que, vist des de fora,  costa una mica d'entendre com pot ser que un territori que va arribar a ser regne (de Mallorca,  tot sigui dit) no es comporti com una unitat. Això es deu -al meu parer- a l'aïllament que cadascuna de les illes va viure durant segles fet que provoca que els habitants de les illes no es considerin part d'un tot. A tot això hi hem d'afegir que l'actual Govern de les Illes Balears,  presidit per l'espanyolista, José Ramón Bauzá, treballa en contra del sentiment "nacional" dels illencs - si és que realment n'hi ha un- i ja li està bé que les Illes Balears acabin sent les Islas Baleares, província de España. 

No sé si el que hem vist en aquests darrers mesos de lluita dels mestres contra el TIL significa que el sentiment de balearitat -que jo dic inexistent- s'ha despertat contra una agressió o si simplement és una acció-reacció sense més. M'agradaria pensar que, de mica en mica, els illencs començam a pensar com a poble i - tal com pronostica la Patricia Gabancho al seu "Crònica de la Independència" (2009), els illencs s'acabaran sumant al futur Estat de Catalunya, encara que la motivació sigui més econòmica que no sentimental.  El futur és incert. Dependrà del mateixos illencs que la terra on viuen (jo no hi visc però me'n sent) segueixin sent les Illes Balears o per contra esdevinguin Las Islas Baleares.

EN PEU DE GUERRA PEL CATALÀ

La comunitat educativa de les Illes Balears està en peu de guerra contra el Decret de Tractament Integral de Llengües (TIL) aprovat pel govern de José Ramón Bauzá. Aquests darrers dies, una marea verda ha inundat places i carrers dels pobles i ciutats de les Illes contra un decret que té com a únic objectiu acabar amb la immersió lingüística a les Balears i de retruc atacar de manera frontal als centenars de milers d’illencs que tenim el català com a llengua vehicular.

Mallorquí de naixement – també de sentiment- vaig estudiar quan la presència del català a les aules de les illes tot just començava a ser una realitat. Era als anys 80 i llavors se'm feia molt estrany que el mestre amb qui als passadissos parlava en català canviava de llengua a l’aula per ensenyar-me ciències naturals o matemàtiques en castellà. És veritat que no ens castigaven per intervenir en català, però la situació era, si més no, xocant. Vaja, com passava durant el Franquisme però més suau. Al carrer, la presència del català era majoritària i mai no hi havia hagut – i ara tampoc n’hi ha - conflicte.

A mesura que vaig anar creixent la presència del català es va anar normalitzant i quan vaig cursar BUP i COU ja es podia emprar el català sense problemes i l’elecció de la llengua per fer la classe depenia dels professors. Els apunts el podíem prendre en català o castellà.

Personalment sempre vaig optar pel català perquè m’hi sentia més còmode i m’hi expressava millor. Potser no érem una majoria, però amb el temps i a mesura que les nostres competències lingüístiques milloraven el nombre d’estudiants que fèiem la nostra vida en català era més gran.

Ara el president José Ramon Bauzá ha violentat la situació amb un decret de llengües del que en puc arribar a compartir la filosofia- com molts illencs, crec – però no la finalitat,  que no és altra que arraconar encara més el català a les Illes Balears. Aprendre idiomes és fonamental avui en dia,  però hi ha moltes maneres de fer-ho.

Des de sempre el Partit Popular de les Balears, un partit molt regionalista, havia aplicat una eutanàsia passiva del català. Des del partit conservador mai no s’havia qüestionat la denominació de la llengua i fins i tot se la defensava tímidament amb la Llei de normalització lingüística, un document aprovat pel Parlament l’any 1986 i que el Govern balear ha incomplert de manera reiterada, però que almenys existeix.

Ara qui mana a les Balears és un nacionalista espanyol de pare militar i nascut a Madrid, on sembla que fa temps vol tornar i per això fa mèrits. El seu espanyolisme va lligat a un anticatalanisme visceral. Aquesta setmana el sentíem a dir que vol que els nins de les illes aprenguin el català dels nostres padrins, no el de Catalunya, que per a ell no és altra que aquell que defensen els “gonellistes” de s’Acadèmi de sa Llengo Baléà. 

Aquests dies estam assistint a una mobilització ciutadana sense precedents en defensa del català a les Illes. Fins i tot molts dirigents del PP, sobretot a la Part Forana de Mallorca i de Menorca, li demanen al “seu” president que s’assegui a negociar per redreçar la situació. Davant d’aquest fet, em sent orgullós com a illenc, ja que des que residesc a Catalunya sovint he hagut de sentir a dir que a les Balears la defensa de la cultura i la llengua catalana és cosa d’una minoria. La mobilització d’aquests dies, que compta amb el suport de bona part de la societat illenca, demostra que el català es cosa de tots i que els illencs, quan ataquen les nostres arrels, també mos sabem defensar.

Val a dir que són d’agrair les mostres de suport a la comunitat educativa de les Illes Balears rebudes des d’arreu del Països Catalans. A molts indrets s’han fet concentracions i molts ajuntaments debaten als seus plens mocions de suport de l’ensenyament del català a les Illes. Tenc per mi  però, que el President Bauzá les aprofitarà per enrocar-se més encara en la seva intransigent posició.

Aquest article es publicarà el proper dimarts a: Nació Granollers

Article relacionat publicat fa cosa d'un any: MALLORCA ES MOU PER LA LLENGUA

TANCAMENT DE TV I D'ONA MALLORCA

L'any 2001 vaig tenir el gran privilegi de ser una de les primeres veus que va sortir a l'antena d'Ona Mallorca. Com tota iniciativa nova, la posada en marxa del nou mitjà es va fer amb presses. Les primeres emissions en proves es van començar a fer des d'una petita sala del les intal·lacions de Telenova i d'Ultima Hora Ràdio,del Grup Serra, al polígon de Son Castelló. No teniem estudis, ja que encara s'havien de fer.

Juntament amb na Marga Coll, i amb el suport d'en Carles Marín i sota la direcció de n'Alfredo Conde,  vàrem romandre en aquella ubicació provisional, quasi clandestina, fins que al cap de molt poc temps mos varem traslladar al carrer de Font i Monteros, allà on encara hi ha els estudis.

Tenc molt bon record d'aquells inicis i estic satisfet de la feina que l'equip, inicialment format per na Marga Coll, en Joan Vives, na Neus Fernàndez,  na Neus Mercant,  na Maria Jose Villa, en Javier Oleaga (esports) i un servidor. Tots plegats mos ferem càrrec dels informatius de la casa i l'experiència va ser molt gratificant.

Deu anys després d'aquells inicis,  el govern popular del Consell anuncia el tancament d'una de les escasses propostes tant de ràdio com de TV que es fan íntegrament en català a les Illes Balears. Sovint me n'avergonyesc dels polítics que ens governen, que són capaços de tancar dos mitjans de comunicació pel simple fet que no els agrada allò que fan. La crisi econòmica és, com en molts altres casos, l'excusa, el pretext. Quina llàstima !!!