Les Illes Balears commemoren aquest cap de setmana la seva diada, que s'escau l'1 de març. La veritat que es tracta d'una celebració postissa i que simplement rememora l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia l'any 1983 i la seva reforma el 2007.
Malgrat tenir una llarga història al darrere, a diferència de Catalunya, les Illes Balears no existeixen com a realitat social, només política. És una unió de quatre illes que, malgrat tenir un passat força semblant i comú, res tenen a veure entre elles com a unitat. Si li demanau a un illenc d'on és mai respondrà que és balear, sempre vos dirà que és mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer. Aquest fet demostra que les Illes Balears no existeixen.
La seva unió sota el nom de Balears respon a la seva proximitat geogràfica, res més.
 |
Jaume II, rei de Mallorca (1243-1311) |
Els illencs, entre nosaltres, ens coneixem poc. M'atreviria a dir que en saben més des de fora que entre nosaltres mateixos. Demanau-li a un mallorquí que vos expliqui coses de les illes veïnes i vos en dirà allò que vosaltres mateixos ja sabeu, poca cosa més. En aquests darrers anys, des de l'aparició
d'IB3 Televisió, molts han estat els illencs que han "descobert" el que hi passa a les illes del costat. Aquesta funció l'havia feta de manera molt tímida i durant molts anys Televisió Espanyola i el seu "Informatiu Balear", ara en clar retrocés.
La veritat és que, vist des de fora, costa una mica d'entendre com pot ser que un territori que va arribar a ser regne (de Mallorca, tot sigui dit) no es comporti com una unitat. Això es deu -al meu parer- a l'aïllament que cadascuna de les illes va viure durant segles fet que provoca que els habitants de les illes no es considerin part d'un tot.
A tot això hi hem d'afegir que l'actual Govern de les Illes Balears, presidit per l'espanyolista, José Ramón Bauzá, treballa en contra del sentiment "nacional" dels illencs - si és que realment n'hi ha un- i ja li està bé que les Illes Balears acabin sent les I
slas Baleares, província de España.
No sé si el que hem vist en aquests darrers mesos de lluita dels mestres contra el TIL significa que el sentiment de
balearitat -que jo dic inexistent- s'ha despertat contra una agressió o si simplement és una acció-reacció sense més. M'agradaria pensar que, de mica en mica, els illencs començam a pensar com a poble i - tal com pronostica la
Patricia Gabancho al seu "Crònica de la Independència" (2009), els illencs s'acabaran sumant al futur Estat de Catalunya, encara que la motivació sigui més econòmica que no sentimental. El futur és incert. Dependrà del mateixos illencs que la terra on viuen (jo no hi visc però me'n sent) segueixin sent les Illes Balears o per contra esdevinguin Las Islas Baleares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada