Ja ha passat el 24M i els ciutadans hem tingut l'oportunitat d'expressar a les urnes, de manera democràtica, la nostra opinió sobre els nostres governants. Ho hem fet en forma de vot, donant confiança a uns o retirant-la a d'altres. Aquest últim cas és el del Partit Popular de les Illes Balears, que ha sofert la derrota electoral més gran des de la instauració de l'autonomia en aquella comunitat l'any 1983.En tan sols 4 anys, i amb en José Ramón Bauzá al capdavant, ha el PP balear ha aconseguit els millors i els pitjors resultats del partit en la seva història. L'any 2011, el partit conservador va aconseguir, amb 194.800 sufragis, una folgada majoria absoluta de 35 diputats. Aquest 2015, tan sols 4 anys després, el mateix candidat amb un projecte electoral similar ha obtingut 121.800 vots i tan sols 20 escons i la pèrdua del govern, que tornarà a mans d'un multipartit format per PSIB-PSOE, PODEM i MÉS amb el suport del PI..
L'encara President balear ha estat protagonista d'un govern superb i amb tics antidemocràtics. Al meu entendre "ha fet bons" als seus antecessors populars Gabriel Cañellas i Jaume Matas. La màxima expressió d'aquesta manera de fer ha estat voler imposar en decret de trilingüisme a les escoles, el TIL, anant en contra de la comunitat educativa i de la societat en general, fet que li va costar una vaga de dues setmanes el 2013 i una manifestació de més de 100 mil persones el 29 de setembre del mateix any.José Ramón Bauzà ha governat per promocionar-se i fer-se valer a Madrid. Per aconseguir la seva fita ha volgut imposar un espanyolisme radical - o un anti-catalanisme visceral - en una terra acostumada als vaivens de diferents pobles al llarg de la història. L'illenc té per costum assimilar als nouvinguts sense massa problemes i, tot i no fer-ne bandera, estima les seves tradicions i la seva cultura. L'agressió desmesurada propiciada per Bauzà - etnocidi algú ha arribat a dir- ara li ha costat haver de fer la maleta i anar-se'n cap a casa seva.
El proper govern serà d'esquerres, amb més sensibilitat pels temes culturals i lingüístics. Ara bé, l'experiència dels dos anteriors Pactes de progrés (1999-2003 i 2007-2011) no és que fos del tot reeixida, per la qual cosa estaria bé que els nous protagonistes de la política autonòmica a les Balears aprenguessin dels errors del passat i evitassin tornar-los a cometre. Me pareixerà molt bé que es torni a posar la llengua i la cultura illenca a l'agenda política, però sense oblidar altres qüestions fonamentals com l'economia o el benestar de les persones, per citar-ne algunes.
El panorama polític illenc torna a virar cap a l'esquerra, esperem que doni els seus fruits i que no acabi com "sa processó de sa moixeta".
