PACTES POSTELECTORALS (I)

Les eleccions del passat 24 de maig han provocat -com ja es preveia- una gran fragmentació de parlaments i ajuntaments. La irrupció de noves forces polítiques i la dispersió de vot fa que siguin molts consistoris i parlaments els que presentin una gran dificultat per configurar majories clares que garanteixin l'estabilitat i la governabilitat de moltes d'aquestes administracions. Davant d'aquest fet s'imposa la necessitat dels pactes, que en alguns casos podran ser entre dues forces, però en molts altres aquestes majories s'hauran de configurar a partir de tres o més candidatures, algunes de les quals formades per diversos partits. O sigui, que el resultat poden ser governs configurats per 4 o més forces polítiques.

A casa nostra els partits estan molt acostumats a les majories absolutes. De fet, no assolir-la es considera un "fracàs" electoral. Molts són els polítics que no es veuen en governs de coalició i que temen haver d'estar pactant constantment amb els seus socis o amb l'oposició si estan en minoria. A l'Estat espanyol, la fragmentació de l'esquerra i la unitat de la dreta ha propiciat molt sovint que els pactes s'hagin de fer per configurar governs progressistes, mentre que la dreta - si els resultats els són favorables- tendeix a governar sola.

Les eleccions de diumenge han fragmentat més que mai el panorama polític estatal. Ajuntaments i governs autonòmics canviaran de mans ben aviat gràcies a pactes entre moltes forces polítiques. A nivell municipal, la llei diu que la llista més votada té la potestat de conformar govern, amb suports o sense, i si no hi ha una majoria absoluta alternativa. Aquests dies s'estan portant a terme moltes negociacions i molts seran els consistoris que canviaran de color polític gràcies als pactes. La data límit per tancar aquests acords serà el proper 13 de juny, data de constitució dels nous ajuntaments.

Això pot passar a la ciutat on treballo i a la ciutat on visc: Mollet i Vic. A la primera, tot i que el PSC ha estat la força més votada, s'ha produït un empat a 7 regidors entre els socialistes i Canviem Mollet (IC+PODEM+EUIA) i les possibilitats de pacte són diverses.  De la primera, per ètica professional, ja que és la ciutat on la exerceixo de periodista, me'n guardaré d'opinar. De la segona, en canvi, com a ciutadà que sóc, diré que els partits de l'esquerra tenen l'oportunitat històrica de desbancar a Convergència i Unió del govern després de 36 anys.

A Vic, per primer cop des de l'any 1979, ERC (5)+CUP(4)+ PSC(1)+VIC PER A TOTS(1), que sumen 11 regidors, tenen a tocar provocar un canvi al govern de la ciutat. Convergència i Unió té 9 regidors i només pot assolir la majoria absoluta pactant amb alguna de les forces d'esquerra i amb la Plataforma Vigatana, de Josep Anglada. El govern CIU (9)+PSC (1)+Plataforma (1)seria possible, però crec que a la llarga els convergents ho pagarien car a les urnes. El pacte CIU (9)+ERC(5) seria el més "còmode", però al meu entendre perpetua a Convergència i Unió al govern, ja que difícilment aquest partit recularà més electoralment en el futur. Més bé serà el contrari. Al meu entendre, un govern multipartit d'esquerres seria tan legítim com un monocolor de centredreta.

En definitiva, després de 36 anys de governs municipals de centredreta, Vic pot fer el tomb cap a l'esquerra. Les forces polítiques implicades en aquest canvi s'haurien d'asseure a negociar amb generositat, enterrant les diferències que hagin pogut tenir en el passat, i ser capaces de bastir una majoria de govern alternativa, o almenys intentar-ho. A Osona hi ha casos similars. A Manlleu, després de 12 anys de governs de dreta, l'any 1995 es va produir un pacte d'esquerres que, tret del quadrienni 1999-2003, s'ha mantingut en el temps amb i sense pactes. Vic pot fer el tomb,  només depèn dels partits d'esquerra ser capaços d'estar a l'alçada de les circumstàncies per fer o no el canvi.

Al final aquest pacte no serà possible perquè Capgirem Vic (Cup i Procés Constituent) han decidit no donar-li suport. Aquesta coalició està en el seu dret de fer-ho i intentar una majoria més forta amb ells al capdavant d'aquí a 4 anys. Només dir que corren el risc de trobar-se llavorsa amb una més que probable majoria absoluta de CIU, que d'aquesta manera es perpetuarà encara més al govern. El temps dirà.