LA GRAN ESTAFA INDEPENDENTISTA

Avui és un dia trist per a l'independentisme català. El no de la CUP a investir a Artur Mas com a president de la Generalitat de Catalunya posa fi a un llarg procés de construcció d'un nou país iniciat ara fa poc més de quatre anys per la societat civil catalana, que per primer cop a la història s'ha mobilitzat com mai per aconseguir l'alliberament nacional del país.

Amb la decisió de la CUP l'anomentat "procés català" està, al meu entendre, ferit de mort. Avui som molts els independentistes que ens sentim decebuts i que pensam que la política,  o millor dit,  els polítics,  no han estat a l'alçada de les circumstàncies.

És fàcil culpar a la CUP de la fi del procés per no haver acceptat investir a Artur Mas,  però crec que és fer una lectura massa simplista de tot plegat. La CUP ha estat coherent fent valer una de les seves promeses electorals. Crec sincerament que la culpa que ens trobam davant d'un escenari de noves eleccions al Parlament de Catalunya és de Junts pel Sí (ERC i CDC) i de la CUP.

En primer lloc, i pel que fa a CDC, diria que ha errat no oferint cap alternativa a Artur Mas a la presidència del Govern de la Generalitat.  El mateix Mas havia dit en reiterades ocasions que ell no seria un entrebanc per l'avanç del procés i la seva negativa ha fet que la CUP hagi forçat la convocatòria de noves eleccions.

En Segon lloc, dir que crec que Esquerra Republicana s'ha equivocat mantenit un segon pla en tot el procés negociador i no exigint a Convergència Democràtica que Artur Mas fes un pas enrere. Mas no va ser cap de llista a les elecciones del 27 de setembre i, per tant, qualsevol alternativa a la seva presidència era possible durant la transició nacional cap a la independència.

En darrer lloc esmentar el paper de la CUP,  que va dir que seria l'accelerador del procés cap a la independència i que, amb la seva decisió, haurà esdevingut tot el contrari. És de lloar la seva fermesa en la seva negativa a fer president a Artur Mas, però es pot criticar que hagin volgut vendre que això forma part del seu ADN. Com a molt però, només del 50 per cent del seu ADN, ja que m'agradarà veure que li passa en aquesr partit ara que bona part de l'independentisme,  molts d'ells cupaires, l'acusarà d'haver–li donat l'estocada a un procés ferm però també feble.

Avui la causa independentista catalana ha entrat a la UVI i molts deuen ser els seus detractors que la donen per morta. Només el temps dirà si això és així. Les eleccions del proper mes de març seran el termòmetre més fiable, tot i que, de ben segur, es quedarà lluny del 48 per cent de vot independentista. El meu vot no serà present en aquells comicis. Gràcies al trist paper de tots aquells en els que milions de ciutadans havíem dipositat la nostra confiança jo aquell diumenge de març em quedaré a casa,  ja que em sent estafat per la classe política catalana.

I davant d'aquesta gran estafa magradarà veure que fan ara l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. A la primera li diria que el millor que por fer es dissoldrer's.

Per cert, per mi ser independentista no vol dir anar contra Espanya, és simplement voler viure en un país lliure sense dependre de ningú més.