I ARA QUÈ?

En el meu anterior article, titulat La Gran estafa independentista, criticava, fa una setmana, la incapacitat dels partits sobiranistes d'arribar a un acord per investir a un nou president de la Generalitat fet que, al meu entendre i al de molta gent, donava per mort "el procés" cap a la independència.

Avui, després de l'acord "in extremis" de Junts pel Sí i la CUP-CC per proclamar a Carles Puigdemont com a 130è president de la Generalitat, he de reconèixer el meu error. Ara bé, crec que després de com ha anat la llarga negociació de tot plegat convé fer una mica de reflexió perquè avui -al meu parer- no tot són flors i violes:

En primer lloc s'hauria de demanar a Artur Mas per què ha esperat al darrer moment per fer el pas al costat que molta gent li demanava per no encallar "el procés". Si sabia que l'acord no era possible si ell no hi era, perquè no va fer aquest gest abans?

En segon lloc, la CUP-CC haurà de donar moltes explicacions a la seva claca després de les dures condicions que li han imposat els seus ara socis de Junts pel Sí. Sobreviurà aquesta formació anticapitalista i independentista a la sotragada? Seran capaços els seus dirigents de garantir l'estabilitat a la que s'han compromès en l'acord?

Els dos grans partits que conformen Junts pel Sí, CDC i ERC, no resten al marge de la necessitat de fer reflexió interna. CDC ha obligat a plegar al seu fins ara líder indiscutible per fer possible aquest acord que el més probable no s'hauria pogut repetir si es tornaven a fer les eleccions pel mes de març. Esquerra, en canvi,  ha mantingut un paper molt discret en tot el procés de negociació. Per què ho ha fet? Per què no s'ha mullat una mica més?

Avui, tot i la satisfacció per l'acord i per la no repetició de les eleccions, tenc un regust agredolç de tot plegat. El procés no s'atura i potser agafa una nova embranzida, però tenc la sensació que aquest va a batzegades i a base d'acords en el darrer minut fet que, al meu parer, li resta força. El temps dirà que és el que acabarà passant, si "el procés" està viu o mort, però hores d'ara les sensacions són estranyes.