diumenge, d’abril 17, 2016

MÓN DE DRAMES VERGONYANTS

En el subtítol d'aquest blog hi pos:  En aquestes pàgines vull exposar la meva visió personal d'algunes de les coses que passen en aquest món de bojos en el que ens ha tocat viure i aquest article, que escric després d'uns mesos de silenci, el vull dedicar precisament en aquest fet, concretament a la precarització de la vida de milions de ciutadans que està provocant aquesta globalització en la que estam immersos.

La primera d'aquestes bogeries globals la trobam a ca nostra i als suposadament països del primer món. Em referesc als devastadors efectes que està tenint la crisi econòmica en milions de ciutadans que, per primer pic en dècades, estan veient com el seu benestar està caient en picat. Des del seu naixement, tot i que amb moltes injustícies, el capitalisme havia aportat a bona part de la ciutadania una vida millor. Ara, però, en aquest capitalisme, diguem-li benefactor, li estam veient la seva cara real, la més fosca i que no té cap tipus de mirament a l'hora de treure a milions de ciutadans allò que és bàsic per a un mínim benestar: l'habitatge i l'accés a les fonts d'energia per escalfar-se o cuinar. Això passa a ca nostra i el més preocupant és que tots hi estam exposats, avui és el veïnat del  1r-2a però demà podria ser jo. I això passa en un moment de governs molt febles, endeutats fins a les celles, que han perdut tota capacitat d'obligar a les monstruoses corporacions financeres internacionals a no castigar i empobrir més encara als ciutadans. La xarxa que durant molts anys ens ha protegit durant molts anys ara està foradada o simplement ja no hi és.


La segona d'aquestes bogeries la pateixen els milers de refugiats que estan patint la intransigència dels governants de la Vella Europa que, en ple segle XXI, s'estan comportant com ho feien els seus antecessors durant els anys més foscos del segle XX.  Veure les imatges dels que fugen dels conflictes bèl·lics com el sirià ens transporten al passat i em fa pensar que, tot i que ara presumim de civilització i d'avenços tecnològics, en el fons res no ha canviat massa i que en el fons seguim essent iguals de rudimentaris com ho eren els nostres avantpassats de la prehistòria. No és de rebut que milers de persones visquin amuntegades com animals en camps de concentració pel simple fet de voler una vida millor. Menys de rebut és encara que per arribar fins a casa nostra s'hi juguin la vida i que milers s'hi deixin la vida en l'intent.  Davant d'això em fa vergonya dir que som europeu, que som humà, diria i tot.


I per acabar-ho d'arrodonir, aquests dies ha esclatat l'escàndol dels anomenats Papers de Panamà, una trama delictiva de nivell mundial desenvolupat impunement per la consultoria Mossack Fonseca. Mentre milions de persones moren de gana a tot el Planeta,  les elits fan mans i mànigues per evadir imposts amb els que es podrien pagar molts dels ajuts que ara necessiten moltes persones per viure. Ells,egoistes, en canvi, només miren de fer créixer els seus ja onerosos comptes corrents. A part d'un escàndol, és d'una immoralitat extrema. I el que més m'indigna encara és que entre els defraudadors hi hagis suposats servidors públics com l'ara dimitit ministre Soria o el primer ministre britànic, David Cameron. I segur que n'hi ha moltíssims més d'implicats.

La situació actual del món em preocupa. Em fa patir. No es tracta de ser negatiu però sí de mirar la realitat i prendre consciència de la necessitat de canviar-la. El nostre món és de tots. Tots els humans hi cabem i hem de treballar per rehumanitzar-lo abans que sigui massa tard. Esper que hi siguem a temps !!!