CATALUNYA (NO) ÉS ESPANYA

Detenció de l'exalcalde de Torredembarra

Els detinguts del Cas Pretoria

Aquells que em llegiu habitualment sabeu que som una persona molt dura amb els temes relacionats amb la corrupció política, una pràctica que considero execrable i que s'ha de denunciar sí o sí per petita que sigui la corruptela. Per desgràcia, els nostres governants han fet de l'amiguisme i del clientelisme una pràctica molt habitual en els darrers anys. De fet, crec que des de la recuperació de la democràcia aquesta ha estat una constant que s'ha donat a tots els nivells de l'administració pública.Supòs que en temps de Franco també passava, però les coses, llavors, anaven d'una altra manera.

Escorcolls a l'Ajuntament de Sabadell

Jo sempre parl de dos tipus de corrupteles: les legals i les il·legals, totes dues igualment denunciables. Les legals es produeixen normalment en el funcionament habitual de les administracions. Afecten sovint a bona part de les contractacions que no necessiten concurs públic perquè són d'adjudicació directa o que, si en requereixen, recauen sempre en empreses "amigues" del partit que governa, sigui del color polític que sigui. Les il·legals són totes aquelles que es realitzen perquè el contractant ha "bonificat" als polítics de torn o al partit que representen amb algun incentiu, generalment econòmic, per fer-se amb l'adjudicació de l'obra o la concessió per la qual s'ha convocat el concurs.

El famós "vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3 per cent" pronunciat per Pasqual Maragall en el debat sobre l'ensorrament d'un túnel del Carmel el 2005 va obrir la caixa dels trons a Catalunya, on semblava que la corrupció era una xacra de les "espanyes" i que el Principat era un "oasi" on la corrupció era inexistent. Posteriorment, casos com el de Santa Coloma (cas Pretòria), Sabadell (cas Mercuri) o Torredembarra (cas Efial), entre molts altres,  han demostrat que la corrupció era molt present al a Catalunya, que en això s'assembla a la resta de l'Estat espanyol, ens agradi escoltar-ho o no.

La cirereta del pastís l'ha posada l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, qui fa uns dies va "confessar" que tenia uns diners no declarats procedents d'una herència a Andorra. Aquesta confessió, sembla ser que feta abans que la investigació dels afers tèrbols dels seus fills l'esquitxés, ha deixat de pedra a molta gent. L'avi Pujol també és corrupte, mare meva, quina decepció. De ben segur que molta és la gent -i jo m'incloc- que pensa que si ha fet això pot haver comès altres delictes escudant-se en el càrrec i que per això ara s'ha d'investigar a fons la seva gestió.

Pujol ha delinquit i ha de pagar pel que ha fet, però tampoc cal cremar-lo a la foguera ni tirar per terra tot el que va fer de be per a Catalunya. Ara bé, ha de rendir comptes i explicar-se. Si no ho fa, li farà un flac favor al país que diu que tant estima. També pens que, si arran de les investigacions es descobreix que no tan sols va "ocultar" l'herència que diu era del seu pare i que està implicat en més casos de corrupció, el pes de la llei li ha de caure a sobre amb tota la seva força i se l'ha de desposseir de tots els honors que té com a expresident de la Generalitat. No n'hi haurà prou en treurer-li el sou, el despatx  i els títols de Molt Honorable o President d'Honor de CiU. Se l'haurà de "castigar" durament per haver enganyat als seus administrats que durant 23 anys li varen dipositar la confiança traduïda en milers de vots.

El "cas Pujol" posa en evidència la necessitat d'una profunda regeneració democràtica del país, de fer foc nou. La possible independència en un futur no massa llunyà seria un bon moment per repensar-ho tot de dalt a baix i crear les estructures necessàries perquè els ciutadans recuperem la confiança en els administradors del que és públic, o sigui, que és de tots.

GALERIA DE CORRUPTES IL.LUSTRES

La imatge que és té dels polítics i de les institucions de les Illes Balears a la resta de l'Estat espanyol és lamentable. Tot va començar l'any 1995 quan, després de mesos de denunciar-ho públicament, el llavors líder d'Esquerra Unida, Eberhard Grosske, presentà una denúncia contra el també llavors president del Govern, Gabriel Cañellas, per presumpta prevaricació per haver cobrat, el PP Balear, 50 milions de pessetes (300 mil euros) en comissions il·legals provinents de l'empresa Antoni Quart, adjudicatària de les obres del Túnel de Sóller. Mesos abans que això passàs (2/6/1994) Don Gabriel - que era com se'l coneixia popularment-  em deia en un acte que vaig anar a cobrir pel diari Ultima Hora a Barcelona: "al.lotet, del túnel de Sóller l'únic negre que hi ha és el forat". Record que ho va fer amb una rialleta foteta, però com si volent-me intimidar per haver gosat fer-li aquella pregunta en un acte fora del seu féu illenc. Un any després, el 13 de juliol de 1995, Gabriel Cañellas dimití forçat per José Maria Aznar.

M'agradi o no, ja sigui en primera línia o des de més lluny, he seguit d'aprop els múltiples casos de corrupció que s'han anat destapant a les Illes Balears. Uns més grans i d'altres més petits. Els casos més rellevants són els que han duit a destacats polítics illencs a la presó. Gabriel Cañellas es va lliurar d'anar-hi perquè el Tribunal Superior de Justícia de les IllesBalears va dictaminar que els delictes pels que se l'acusava i pels quals se'l va jutjar havien prescrit. No va tenir tanta sort l'ex presidenta d'Unió Mallorquina, del Consell de Mallorca i del Parlament Balear, Maria Antònia Munar, qui actualment compleix condemna d'11'5 anys a la presó de Palma pels casos Can Domenge i  l'Operació Maquillatge. Jo vaig ser un dels primers treballadors d'Ona Mallorca, l'emissora de ràdio del Consell de Mallorca i que estava gestionada per Studio Media, que era propietat d'Alfredo Conde, un dels condemnats pel cas Maquillatge. He de dir que així com es va muntar Ona Mallorca i com es gestionava  des de bon començament ja feia pudor de socarrim i jo n'era plenament conscient. El temps va demostrar que les meves sospites no eren infundades.

I els darrers grans casos de corrupció són els que afecten el també ex president del Govern de les Illes Balears i ex ministre de José Maria Aznar, Jaume Matas, condemnat a 6 anys de presó pel cas Palma Arena i que té pendents nombroses causes judicials . Matas, a qui el govern Central li acaba de denegar l'indult per la primera de les condemnes,  pareix que passarà una llarga temporada entre reixes només sortint-ne per anar las múltiples judicis que encara té pendents.

Aquesta realitat que acab de descriure és demolidora. Sempre he sentit a dir que els polítics que ens manen són el reflex de la societat que administren. Voldria pensar que en el cas de les Illes Balears la corrupció es va estendre com un càncer entre els governants i que no tots els illencs són com la seva classe política deixa entreveure. Caldrà que passi una bona temporada perquè la política balear es regeneri de veritat. No és de rebut que un 15 per cent dels membres d'un Parlament de 69 membres tenguin causes pendents amb la justícia.

13 juny 1999: Jaume Matas i Jaime Mayor Oreja inauguren la presó de Palma on ara, si finalment no ingressa en una presó de Madrid,  pot acabar complint les nombroses condemnes que se li aniran imposant pels nombrosos casos de corrupció en què està involucrat l'expresident balear. Qui l'acompanyarà?