GALERIA DE CORRUPTES IL.LUSTRES

La imatge que és té dels polítics i de les institucions de les Illes Balears a la resta de l'Estat espanyol és lamentable. Tot va començar l'any 1995 quan, després de mesos de denunciar-ho públicament, el llavors líder d'Esquerra Unida, Eberhard Grosske, presentà una denúncia contra el també llavors president del Govern, Gabriel Cañellas, per presumpta prevaricació per haver cobrat, el PP Balear, 50 milions de pessetes (300 mil euros) en comissions il·legals provinents de l'empresa Antoni Quart, adjudicatària de les obres del Túnel de Sóller. Mesos abans que això passàs (2/6/1994) Don Gabriel - que era com se'l coneixia popularment-  em deia en un acte que vaig anar a cobrir pel diari Ultima Hora a Barcelona: "al.lotet, del túnel de Sóller l'únic negre que hi ha és el forat". Record que ho va fer amb una rialleta foteta, però com si volent-me intimidar per haver gosat fer-li aquella pregunta en un acte fora del seu féu illenc. Un any després, el 13 de juliol de 1995, Gabriel Cañellas dimití forçat per José Maria Aznar.

M'agradi o no, ja sigui en primera línia o des de més lluny, he seguit d'aprop els múltiples casos de corrupció que s'han anat destapant a les Illes Balears. Uns més grans i d'altres més petits. Els casos més rellevants són els que han duit a destacats polítics illencs a la presó. Gabriel Cañellas es va lliurar d'anar-hi perquè el Tribunal Superior de Justícia de les IllesBalears va dictaminar que els delictes pels que se l'acusava i pels quals se'l va jutjar havien prescrit. No va tenir tanta sort l'ex presidenta d'Unió Mallorquina, del Consell de Mallorca i del Parlament Balear, Maria Antònia Munar, qui actualment compleix condemna d'11'5 anys a la presó de Palma pels casos Can Domenge i  l'Operació Maquillatge. Jo vaig ser un dels primers treballadors d'Ona Mallorca, l'emissora de ràdio del Consell de Mallorca i que estava gestionada per Studio Media, que era propietat d'Alfredo Conde, un dels condemnats pel cas Maquillatge. He de dir que així com es va muntar Ona Mallorca i com es gestionava  des de bon començament ja feia pudor de socarrim i jo n'era plenament conscient. El temps va demostrar que les meves sospites no eren infundades.

I els darrers grans casos de corrupció són els que afecten el també ex president del Govern de les Illes Balears i ex ministre de José Maria Aznar, Jaume Matas, condemnat a 6 anys de presó pel cas Palma Arena i que té pendents nombroses causes judicials . Matas, a qui el govern Central li acaba de denegar l'indult per la primera de les condemnes,  pareix que passarà una llarga temporada entre reixes només sortint-ne per anar las múltiples judicis que encara té pendents.

Aquesta realitat que acab de descriure és demolidora. Sempre he sentit a dir que els polítics que ens manen són el reflex de la societat que administren. Voldria pensar que en el cas de les Illes Balears la corrupció es va estendre com un càncer entre els governants i que no tots els illencs són com la seva classe política deixa entreveure. Caldrà que passi una bona temporada perquè la política balear es regeneri de veritat. No és de rebut que un 15 per cent dels membres d'un Parlament de 69 membres tenguin causes pendents amb la justícia.

13 juny 1999: Jaume Matas i Jaime Mayor Oreja inauguren la presó de Palma on ara, si finalment no ingressa en una presó de Madrid,  pot acabar complint les nombroses condemnes que se li aniran imposant pels nombrosos casos de corrupció en què està involucrat l'expresident balear. Qui l'acompanyarà?