Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Binissalem. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Binissalem. Mostrar tots els missatges

diumenge, de juliol 06, 2014

25 ANYS D'OFICI DE PERIODISTA (1989-2014)

Avui diumenge es compleixen 25 anys de la publicació del meu primer article en un mitjà de premsa escrita d'àmbit general. Va ser un 6 de juliol de l'any 1989 -un dijous- quan per sorpresa meva vaig veure que el Diario de Mallorca-Edició Comarca d'Inca havia triat el meu article per iniciar la publicació dels treballs finalistes del primer- i darrer, tot sigui dit- Certamen de Periodisme Jove. El treball era un reportatge titulat "Binissalem abans i ara", on repassava la el procés d'industrialització del poble durant els segles XIX i XX.

En aquella època jo havia acabat tercer de BUP i ja començava a rumiar quin camí havia de seguir després de COU. Animat per la meva professora de català Margalida Socias, em vaig presentar al concurs, que inesperadament vaig guanyar. Sempre he dit que potser serà l'article millor pagat de la meva vida, ja que ara per ara mai no he superat les 150 mil pessetes (900 euros) que vaig rebre de premi.

L'important d'aquest fet és que va ser clau pel meu esdevenir professional. En aquells moments m'estava plantejant fer Geografia i Història, que eren els estudis que més m'atreien dels que es podien fer a la Universitat de les Illes Balears. El premi, però, va fer que el Periodisme entràs en l'equació, tot i que tenia com a principal inconvenient que no es podia estudiar a Palma. S'havia d'anar a fora. Les meves primeres opcions eren Barcelona i Madrid, però la proximitat cultural va fer que me decantàs per la Universitat Autònoma de Barcelona. Gran decisió !!!

Mai tendré paraules suficients d'agraïment per les meves germanes Caterina i Esperança, qui des del primer moment em varen animar a marxar cap a Barcelona parlant-me d'amics seus que ja hi estudiaven la carrera. I evidentment, no puc oblidar l'esforç econòmic dels meus pares, que sempre varen estar al meu darrere donant-me suport.

Avui es compleixen 25 anys de l'inici del meu caminar en el món del periodisme d'una manera -diguem-li - "professional". Abans ja havia fet coses a l'escola i ja m'agradava, però per a mi la publicació de l'article al Diari de Mallorca marca un abans i un després en l'esdevenir personal i també professional.

Durant aquests 25 anys han passat moltes coses. He fet feina en diversos mitjans de comunicació com ara els diari Ultima Hora, Antena 3 TV, COM Ràdio, La Veu de Sant Joan, Ràdio Manlleu, Televisió Espanyola, Ona Mallorca fins arribar on estic ara, Ràdio Mollet. En tots aquests mitjans hi he après moltes coses,  però el que més m'omple són les persones que hi he conegut, algunes de les quals són bones amigues. No diré noms per no deixar-me a ningú. A tots, però, els agraeixo haver-me ajudat a créixer com a periodista i també com a persona.

Ara el periodisme està en hores baixes. La professió està patint d'una manera molt cruel els efectes de la crisi. Molts són els amics que s'han quedat sense feina i no sabeu com ho lamento. Jo també he vist perillar el meu lloc de treball,  tot i que - de moment- sembla que Ràdio Mollet continua. Som dels que pensa que ara més que mai fa falta bon periodisme per canviar les coses. És a les mans dels que tenim el privilegi de seguir en aquest ofici continuar aplicant la màxima que crec que millor defineix la professió: FISCALITZAR EL PODER I DONAR VEU ALS QUE NO EN TENEN.

Per cert, estren domini personalitzat: www.nofrepasqual.cat

diumenge, de febrer 16, 2014

50 ANYS DE "SA VERMADA": UNA BONA OPORTUNITAT PER REPENSAR LA FESTA.

Aquest 2014 es compliran 50 anys de l'inici de les Festes des Vermar, popularment coneguda per Sa Vermada. És una celebració de la que el més destacat és l'elevada participació dels veïnats de Binissalem, fet que fa que hagi esdevingut una festa molt popular que s'ha anat adaptant als temps.Com a periodista vaig viure molt d'aprop la commemoració del 25è aniversari, a la que hi vaig col.laborar en la promoció elaborant un suplement per al Diari de Mallorca. També ho vaig fer durant alguns anys posteriors, en aquest cas amb suplements especials per als diaris Ultima Hora i Balears.

En el suplement de 1989, el dels 25 anys, hi vaig escriure un article en el que recordava els inicis de la festa, que va néixer l'any1965 de la mà de Llorenç Moyà i els joves del Club Atlant. Des de llavors la festa no ha parat de créixer fins a convertir-se en una de les celebracions més populars de l'illa de Mallorca. Milers de persones s'apropen a la vila per participar en qualcun dels molts actes que es duen a terme durant la darrera setmana de setembre. La fideuada a Ca n'Arabí, la desfilada de carrosses, el sopar a la fresca i, en els darrers anys, la festa dels trepitjadors són l'exemple més clar que la festa s'ha sabut reinventar a si mateixa per mantenir-se viva.

Ara bé, tal com ha passat a moltes altres festes d'arreu, com és el cas de Sant Joan a Ciutadella o la de Moros i Cristians a Pollença, en alguns aspectes la festa s'ha descontrolat. El botellot que es produeix la nit dels dissabte de Sa Vermada o la macro-discoteca que esdevenen els carrers del voltant de la plaça em fa pensar que qualque cosa potser s'ha de revisar.

Si ens atenem als actes de la festa, en general estan molt bé i diria que només la desfilada de carrosses no ha evolucionat o ho ha fet en negatiu. Per a mi, que no em consider gens ni mica purista, la imatge que dóna el poble als visitants l'horabaixa de dissabte no és gens engrescadora i no convida massa a repetir la visita.

El primer que s'hauria de limitar seria la llargada i tamany dels vehicles.Amb uns anys s'ha passat d'unes carrosses - diguem-lis més tradicionals amb tractors i remolcs - a unes altres de grans dimensions moltes d'elles més semblants a una discoteca que a un homenatge a la verema.

Entenc que es fa difícil "ficar mà" en una festa tant participativa,  però potser s'ha d'aprofitar l'efemèride del cinquantè aniversari per intervenir. Enguany crec que estaria bé apostar per unes carrosses més tradicionals i recordant les que es feien fa 25 anys i no permetre que surtin aquelles que no s'han treballat i l'únic que són és una al·legoria del beure per beure. Potser seria millor que només sortissin 30 carrosses que 70 la meitat de les quals s'han fet el mateix matí o dos dies abans.

La meva proposta en aquest sentit seria crear un comitè el màxim plural possible davant del qual els participants, amb temps,  haguessin de presentar un "projecte" de carrossa el qual hagués de rebre el vist-i-plau d'aquest comitè. No es tracta de limitar la participació,  però sí de fomentar la creativitat i l'enginy. Per ajudar a fer-les, l'Ajuntament podria donar subvencions als carrossistes i limitar els premis el dia de la desfilada.Sé que aquesta és una idea poc popular, però de ben segur que els visitants - i potser també els participants - ho agrairien. Crec que seria una bona manera d'honrar als que, ara fa 50 anys,  varen posar la primera pedra de la que ara és una gran festa.