Avui diumenge es compleixen 25 anys de la publicació del meu primer article en un mitjà de premsa escrita d'àmbit general. Va ser un 6 de juliol de l'any 1989 -un dijous- quan per sorpresa meva vaig veure que el Diario de Mallorca-Edició Comarca d'Inca havia triat el meu article per iniciar la publicació dels treballs finalistes del primer- i darrer, tot sigui dit- Certamen de Periodisme Jove. El treball era un reportatge titulat "Binissalem abans i ara", on repassava la el procés d'industrialització del poble durant els segles XIX i XX.En aquella època jo havia acabat tercer de BUP i ja començava a rumiar quin camí havia de seguir després de COU. Animat per la meva professora de català Margalida Socias, em vaig presentar al concurs, que inesperadament vaig guanyar. Sempre he dit que potser serà l'article millor pagat de la meva vida, ja que ara per ara mai no he superat les 150 mil pessetes (900 euros) que vaig rebre de premi.
Mai tendré paraules suficients d'agraïment per les meves germanes Caterina i Esperança, qui des del primer moment em varen animar a marxar cap a Barcelona parlant-me d'amics seus que ja hi estudiaven la carrera. I evidentment, no puc oblidar l'esforç econòmic dels meus pares, que sempre varen estar al meu darrere donant-me suport.
Avui es compleixen 25 anys de l'inici del meu caminar en el món del periodisme d'una manera -diguem-li - "professional". Abans ja havia fet coses a l'escola i ja m'agradava, però per a mi la publicació de l'article al Diari de Mallorca marca un abans i un després en l'esdevenir personal i també professional.Durant aquests 25 anys han passat moltes coses. He fet feina en diversos mitjans de comunicació com ara els diari Ultima Hora, Antena 3 TV, COM Ràdio, La Veu de Sant Joan, Ràdio Manlleu, Televisió Espanyola, Ona Mallorca fins arribar on estic ara, Ràdio Mollet. En tots aquests mitjans hi he après moltes coses, però el que més m'omple són les persones que hi he conegut, algunes de les quals són bones amigues. No diré noms per no deixar-me a ningú. A tots, però, els agraeixo haver-me ajudat a créixer com a periodista i també com a persona.
Ara el periodisme està en hores baixes. La professió està patint d'una manera molt cruel els efectes de la crisi. Molts són els amics que s'han quedat sense feina i no sabeu com ho lamento. Jo també he vist perillar el meu lloc de treball, tot i que - de moment- sembla que Ràdio Mollet continua. Som dels que pensa que ara més que mai fa falta bon periodisme per canviar les coses. És a les mans dels que tenim el privilegi de seguir en aquest ofici continuar aplicant la màxima que crec que millor defineix la professió: FISCALITZAR EL PODER I DONAR VEU ALS QUE NO EN TENEN.
Per cert, estren domini personalitzat: www.nofrepasqual.cat
2 comentaris:
Felicitats Nofre, vaig tenir el plaer de compartir part de la teva trajectoria. Com passa el temps, Enhorabona i per molts d'anys mes
Moltes gràcies Caty. Com estàs? Per on pares? A veure si qualque dia mos retrobam per xerrar una miqueta.
Publica un comentari a l'entrada