L'altre dia vaig fer una "enquesta" a Instagram sobre si la gent creia que la vida real, allò que ens passa en el nostre dia a dia, hi té cabuda a les xarxes socials. Per sorpresa meva, el 80 per cent dels que varen respondre que sí, que hi té cabuda. La sorpresa ve donada pel fet que si miram els nostres comptes veiem que tots ensenyam la versió "happy" de les nostres vides. Que sí trobades amb amics, que sí viatges....etc. Això em sembla perfecte, però a la vida no tot són flors i violes. És més, acceptam les coses "dolentes" si són dramàtiques. O bé qualcú que demana suport perquè el seu fill està malalt, o per catàstrofes humanitàries.....però, en canvi, les petites coses, com és expressar tristesa o malestar, generen rebuig. I ho dic per experiència. En alguna ocasió he penjat qualque post "no happy" i he rebut des de missatges demanant que em passava, fet que consider positiu, a d'altres que em deien que transmetia una mala imatge, que allò que és "dolent" no s'explica. Quina llàstima !!!
De què serveix tenir 3000 amics o seguidors si a ningú li pots explicar que potser no estàs del tot bé, que potser t'agradaria quedar per fer un cafè i xerrar una mica? Ara vivim una "likemania". Com més "likes" tenim a les fotos que penjam, més "feliços" som. Quina estupidesa. L'altre dia el Social Media Jordi San Ildefonso feia un post en el que apuntava que les persones tendim a no dedicar més d'un segon a mirar les "stories" d'Instagram i aconsellava que aquestes han de tenir un cert "ganxo" perquè la gent s'hi quedi. Reconec que dec ser dels pocs que se les mira o escolta bé, ja tenguin poc o molt text. Qui les escriu ho fa per qualque motiu i no sempre tot es pot dir en tres paraules. Que han de tenir cert atractiu, cert, però per jo han de transmetre alguna cosa. Facebook i Twitter han estat les primeres grans xarxes socials. Les dues són molt diferents i si Facebook es complementa més amb Instagram, Twitter té un caire més "professional". Es fa servir més per opinar "al moment". L'existència de comptes "fake" i l'ús d'aquesta xarxa per a desqualificar a "l'adversari" és la seva perversió, però ja dic, és una xarxa social diferent a les que fa servir la majoria de la població.I parlam ara de les apps de "contactes". Aquí entram en la droga dura de les xarxes socials. Per jo totes elles són una gran eina, però ara mateix mal emprades. Crec que han permès a molta gent conèixer altra gent per establir relacions de caire sentimental, però en aquests moments són una espècie de "mercat de la carn". La geolocalització ha fomentat el "aquí te pillo y aquí te mato" sense massa problemes. Han fet fàcil tenir sexe "sense compromís" i fomenten el "si te he visto no me acuerdo". No dic que això sigui dolent, però, al meu veure està banalitzant les relacions "sentimentals". No es perd temps a conèixer a l'altre.... i per què ho hem de fer si al voltant tenim més possibilitats a un sol "click"?
He dit al principi que som un gran amant de les xarxes socials i les faig servir de manera sovintejada. Potser cada vegada vaig més en compte amb el que public per les repercussions que pot tenir el que digui, però així i tot les faig servir de manera freqüent. Crec que són positives, però no m'agrada en el que s'estan convertint i més d'un pic m'he plantejat deixar-les córrer. Som partidari d'humanitzar més les xarxes socials, de convertir-les en una eina real de socialització i no que serveixin només per veure el cantó "happy" de la vida. Digau-me rara avis, però així ho veig jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada