VIDES VIRTUALS

A part de periodista, també som Community Manager i gran amant de les xarxes socials. Crec que són una gran eina i consider que han permès a molta gent, sobretot a famílies o amics que viuen separats,  mantenir un contacte que abans era molt difícil de mantenir. Estic parlant de xarxes socials en el sentit ampli de la paraula, perquè, encara que molts no les hi considereu,  Whathsapp o Telegram, ho són. Aquesta és,  per jo, la principal virtut de les xarxes socials. Ara bé,  i aquí comencen els "emperons".

L'altre dia vaig fer una "enquesta" a Instagram sobre si la gent creia que la vida real, allò que ens passa en el nostre dia a dia, hi té cabuda a les xarxes socials. Per sorpresa meva, el 80 per cent dels que varen respondre que sí, que hi té cabuda. La sorpresa ve donada pel fet que si miram els nostres comptes veiem que tots ensenyam la versió "happy" de les nostres vides. Que sí trobades amb amics, que sí viatges....etc. Això em sembla perfecte, però a la vida no tot són flors i violes. És més, acceptam les coses "dolentes" si són dramàtiques. O bé qualcú que demana suport perquè el seu fill està malalt,  o per catàstrofes humanitàries.....però, en canvi, les petites coses, com és expressar tristesa o malestar, generen rebuig. I ho dic per experiència. En alguna ocasió he penjat qualque post "no happy" i he rebut des de missatges demanant que em passava, fet que consider positiu,  a d'altres que em deien que transmetia una mala imatge, que allò que és "dolent" no s'explica. Quina llàstima !!!

De què serveix tenir 3000 amics o seguidors si a ningú li pots explicar que potser no estàs del tot bé,  que potser t'agradaria quedar  per fer un cafè  i xerrar una mica? Ara vivim una "likemania". Com més "likes" tenim a les fotos que penjam,  més "feliços" som. Quina estupidesa. L'altre dia el Social Media  Jordi San Ildefonso feia un post en el que apuntava que les persones tendim a no dedicar més d'un segon a mirar les "stories" d'Instagram i aconsellava que aquestes han de tenir un cert "ganxo" perquè la gent s'hi quedi. Reconec que dec ser dels pocs que se les mira o escolta bé, ja tenguin poc o molt text. Qui les escriu ho fa per qualque motiu i no sempre tot es pot dir en tres paraules. Que han de tenir cert atractiu, cert,  però per jo han de transmetre alguna cosa.  Facebook i Twitter han estat les primeres grans xarxes socials. Les dues són molt diferents i si Facebook es complementa més amb Instagram,  Twitter té un caire més "professional". Es fa servir més per opinar "al moment". L'existència de comptes "fake" i l'ús d'aquesta xarxa per a desqualificar a "l'adversari" és la seva perversió, però ja dic, és una xarxa social diferent a les que fa servir la majoria de la població.

I parlam ara de les apps de "contactes". Aquí entram en la droga dura de les xarxes socials. Per jo totes elles són una gran eina,  però ara mateix mal emprades. Crec que han permès a molta gent conèixer altra gent per establir relacions de caire sentimental,  però en aquests moments són una espècie de "mercat de la carn". La geolocalització ha fomentat el "aquí te pillo y aquí te mato" sense massa problemes. Han fet fàcil tenir sexe "sense compromís"  i fomenten el "si te he visto no me acuerdo". No dic que això sigui dolent, però,  al meu veure està banalitzant les relacions "sentimentals". No es perd temps a conèixer a l'altre.... i per què ho hem de fer si al voltant tenim més possibilitats a un sol "click"?

He dit al principi que som un gran amant de les xarxes socials i les faig servir de manera sovintejada. Potser cada vegada vaig més en compte amb el que public per les repercussions que pot tenir el que digui, però així i tot les faig servir de manera freqüent. Crec que són positives, però no m'agrada en el que s'estan convertint i més d'un pic m'he plantejat deixar-les córrer. Som partidari d'humanitzar més les xarxes socials, de convertir-les en una eina real de socialització i no que serveixin només per veure el cantó "happy" de la vida. Digau-me rara avis,  però així ho veig jo.

COMMUNITY QUÈ?

Vivimos en un mundo lleno de cambios. La crisis económica en la que estamos inmersos ha obligado a muchos trabajadores a buscar nuevas formas de ganarse la vida después de perder su trabajo, que en algunos casos, llevaban desarrollando desde hacía años.  Lo peor de todo es que algunas de esas profesiones, como puede ser la de periodista o arquitecto, por citar algunas,  ya jamás volverán a disponer de los niveles de ocupación de antaño.

A pesar de todo,  hay algunos sectores,  como es el relacionado con el mundo de las tecnologías de la información,  que no paran de crecer  y de generar nuevas oportunidades de trabajo.  Una de las más relevantes es la figura del Community Manager, una figura impensable  hasta no hace mucho y que incluso aún es desconocida por el gran público.
Simplificándolo mucho podríamos considerar el Community Manager  como un gestor de redes sociales para personas, empresas o colectivos diversos, como puede ser un equipo de futbol.  El auge de las redes sociales  como Facebook, Twitter o Linkedin - por citar algunas-  en los últimos años y el masivo uso por parte de los ciudadanos ha obligado a las empresas a entrar en las mismas y mirar de tener notoriedad para vender sus productos y/o servicios.

Hasta no hace mucho las empresas se limitaban a tener una presencia residual en la red. Muchas de ellas se limitaban a disponer de una página web estática que casi nunca actualizaban. Esto, pero, ha cambiado radicalmente,  sobretodo si nos referimos a la presencia en la red de empresas que ofrecen servicios directos a los ciudadanos, ya sea una cadena de cafeterías, un centro de formación o grandes centros comerciales.

Ninguna empresa quiere que se hable mal de ella en la red. Por eso es importantísimo que saber que se dice de ella en las redes sociales para, si cabe, adoptar medidas para cambiar las opiniones negativas que en un momento determinado puedan surgir. En eso trabaja el Community Manager,  en escuchar que se dice de la empresa en cuestión y en mirar de llevar a cabo acciones para que la imagen de la empresa en la red sea positiva.

El trabajo a desarrollar por el Community Manager no está exento de polémica.  Hasta dónde puede o debe intervenir para mejorar la imagen de la empresa para la que trabaja?  Para algunos las redes y lo que se dice en ellas supone un campo de libertad,  una un reflejo de la sociedad democrática en la que vivimos.  Para estos, la intervención de las empresas para mejorar su imagen no es para nada positiva.
En ese sentido, el “sistema” se ha dotado de una serie de reglas de juego que establecen hasta dónde se puede llegar en la intervención. Que una empresa quiera mejorar su imagen es lícito, pero  para conseguirlo debe ser lo más transparente posible y huir de la mentira o el engaño.  Nada tiene de malo hacer ver a los usuarios de la red que los productos o servicios que una empresa ofrece pueden ser positivos para ellos. Si el ese producto o servicio es malo después de haber sido adquirido por el usuario ésta reaccionará negativamente y puede perjudicar a la empresa.  Por ello,  de nada sirve engañar.
Las redes sociales forman parte ya de nuestro día a día. Ya casi ninguno de nosotros nos imaginamos vivir sin ellas. Es cierto que hay quien se resiste a entrar, pero con el paso del tiempo poca gente no dispone de un blog,  de un perfil en Facebook o Linkedin o de una cuenta en Instagram. Hay quien las tiene todas también.

Por ello,  es importante que las empresas tengan en cuenta lo que en esos foros se dice de ellas y corregir sus acciones para evitar la “mala prensa”.También es bueno explicar lo que se está haciendo para conseguir el máximo número de clientes. No hacerlo puede comportar que un día, sin más, esa empresa deje de ser lo que era –o sea,  pierda clientes-  porque sus responsables no tuvieron en cuenta en su momento que en las redes sociales se hablaba mal de ellas.

 NOTA: Post escrit com a pràctica per al Curs de Comunity Manager que tot just he acabat.