"QUO VADIS" CATALUNYA?

Catalunya acaba de celebrar una nova diada de l'11 de setembre. Una vegada més, i ja en van set,  les organitzacions independentistes han aconseguit mobilitzar a milers de persones, un milió segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, per reclamar que se segueixi en el camí de construir una República Catalana.

Moltes coses han passat des que l'any 2010 el Tribunal Constitucional fallava contra la reforma de l'Estatut de Catalunya. Aquella sentència va posar en marxa el motor de l'independentisme i la manifestació "Som una nació, tenim dret a decidir" del 10 de juliol d'aquell mateix any obria la porta al moment en el que ens trobam ara. Aquella manifestació va donar peu a les 7 multitudinàries manifestacions més que s'han vengut celebrant any rere any l'11 de setembre des del mateix any 2010.

L'independentisme català demostra constantment la seva fortalesa. Els esdeveniments del darrer any - Referèndum de l'1 d'octubre, concentracions del 3 d'octubre, empresonament de i exili de líders polítics- han aconseguit, al meu parer,  mantenir viva la flama d'aquest moviment ciutadà (i també polític) que reclama la sobirania del poble català. Hi havia molts dubtes sobre quina seria la resposta ciutadana a la manifestació de dimarts i,  novament,  ha estat tot un èxit. Una proesa donat tot el que ha passat.

Les opinions sobre si Catalunya té dret o no a decidir el seu futur són diverses, les coneixem tots. Hi ha des de qui s'hi oposa frontalment fins a qui pensa que és la única solució per sortir del carreró, ara mateix sembla que sense sortida,  en el que ens trobam políticament parlant. Jo som dels que defensa la necessitat de trobar una sortida negociada al "conflicte". Consider que tant la part "unionista" com la independentista han comès molts errors, masses. El "no a tot" de l'anterior govern de l'Estat em sembla una postura molt irresponsable, com també m'ho sembla mentre que la fugida endavant de la classe política independentista arribant fer una declaració d'independència i anul·lar-la al cap de dos segons.

En aquests moments la situació és molt complicada. Que hi hagi polítics empresonats i a l'exili demostra
que les coses no s'han fet bé fins ara. Però no tot està perdut. El nou govern de l'Estat té la possibilitat d'obrir la porta al diàleg amb Catalunya i l'independentisme ha de continuar fent feina per eixamplar la seva base social si vol tenir arguments per defensar la legitimitat de la seva raó de ser davant de la Comunitat Internacional. Amb un 47 per cent de suport electoral, per molta majoria absoluta que representi al Parlament,  no es pot fer una Declaració d'Independència i esperar que el món l'avali. Amb un 51 per cent o més de suport electoral potser les coses serien d'una altra manera. Així que,  és el moment d'asseure's i negociar i de continuar fent feina per assolir els objectius per part de l'independentisme.

No he parlat fins ara de la suposada fractura social que se suposa que s'ha produït a Catalunya arran del Procés. Crec que és exagerat dir que la societat catalana està fracturada ara mateix. No negaré que sí que s'han creat dos bàndols ben definits, però d'aquí a parlar de trencament de la societat hi ha un gran pas. Potser hi ha qui voldria que tot plegat saltàs pels aires i que la confrontació passàs de les paraules a la violència de manera generalitzada. Fins ara el Procés s'ha caracteritzat per ser pacífic.  Si qualcú - sigui del cantó que sigui- vol que es produeixi una confrontació social,  serà un irresponsable. MAI LA VIOLÈNCIA POT SUPLANTAR EL DIÀLEG !!!