EL MILLOR OFICI DEL MÓN

L'ofici de periodista, perquè és un ofici, no una professió,  és dels més macos que hi ha en aquest món. Tenir la possibilitat d'escoltar a la gent i explicar el que li passa a la resta per mirar de cercar solucions és de les coses que més m'agraden.  La veritat és que fa temps que dic que el periodisme està en hores baixes, el món de la comunicació en general, de fet. El periodistes - el periodisme- som necessaris. Donar veu als que no en tenen i fiscalitzar al poder són dues de les funcions que crec defineixen la nostra raó de ser. Ara bé,  potser en aquests moments aquestes atribucions no les feim del tot com correspondria. M'explic:

1. Donar veu en aquells que no en tenen, o que tenen menys possibilitats d'expressar-se. Aquesta funció crec que l'hem millorada de manera substancial gràcies, malauradament, a la crisi econòmica. El clam de la gent que ha patit els efectes de la crisis ha estat, i segueix essent, tan gran que era inevitable no fer-nos-en ressò com ho hem fet. Potser podríem haver-ho fet més i millor, però crec que tant malament no ho hem fet. Què hauria passat si les protestes de les PAH i d'altres col.lectius no haguessin estat àmpliament recollits per la premsa? Haurien reaccionat bancs i administracions públiques com ho han acabat fent? Segur que no.  Hauríem d'haver pressionat més,  potser sí. Recordem, però, que la crisi també ha afectat de manera molt contundent als mitjans de comunicació i durant els darrers anys més d'11 mil periodistes s'han quedat sense feina. No és una justificació, però la realitat és aquesta.

2. Fiscalitzar al poder. Ui !!! Aquí sí que ens queda camí per recórrer encara. Els que heu vist pel·lícules com la mítica "Tots els homes del president" o la més recent "Els arxius del Pentàgon" sabreu de que parl. Aquesta manera de fer del periodisme anglosaxó, que no dic que sigui perfecte però en això ens guanya,  aquí no la tenim. La connivència premsa-poder aquí encara és massa gran. A tots els nivells. I crec que els periodistes,  i molt especialment les empreses editor

es, en tenim bona part de culpa. Aquí molts periodistes aspiren a ocupar cadira en un gabinet de premsa i ser periodista "ras" tota la vida es considera un fracàs. Potser si els periodistes de base estassin millor pagats aquesta necessitat seria inexistent, però qui pot negar-se a un bon sou i a unes condicions de feina millor si fent de periodista ras les passa magres per subsistir? I les empreses editores serien més independents si no depenguessin tant de les subvencions públiques o dels avals bancaris.

Apunt a part em mereixen els mitjans de comunicació públics. Aquí tampoc s'estan fent les coses massa bé, tot i que hi ha excepcions. El polític de torn tendeix a creure que els mitjans que depenen de la seva administració són seus, quan en realitat són del poble, que és qui els paga. Crec que en aquest país encara ens falta cultura democràtica en aquest sentit i confiï que, amb el temps, tots els mitjans públics de l'Estat, siguin grans o petits, assoleixin una independència real. És complicat, però no impossible. A IB3, la televisió en la que ara tenc el privilegi de fer feina, crec que s'està assolint aquest repte que, reiter, no és fàcil tenint en compte la tradició de control i manipulació que es va imposar durant el franquisme. La societat té molt interioritzat que aquesta manipulació existeix, i cert que hi ha vegades que en alguns mitjans públics és molt evident, però vull pensar que l'exigència de neutralitat i pluralitat que demanda ara la societat acabarà fent canviar la tendència.

Malgrat tot,  vull pensar que el periodisme és més viu que mai, que li queda llarga vida i que ara més que mai els periodistes som imprescindibles. Cert és que li hem de demostrar a la societat que feim falta i que escoltam els seus problemes i ens ens feim ressò perquè qui els ha de resoldre els resolgui. Fent bona feina segur que ho aconseguirem.... Llarga vida al Periodisme, el millor ofici del món !!!