CATALUNYA HA VOTAT, MADRID NO ESCOLTA

El passat 9 de novembre 2.300.000 ciutadans majors de 16 anys i residents a Catalunya vàrem acudir a les urnes per expressar la nostra opinió sobre el país que volem en el futur. Tot i no ser un referèndum "oficial", la mobilització va tornar a ser monumental, fet que no poden desmerèixer ni aquells que hi estaven totalment en contra. L'èxit de la convocatòria va ser tal que fins i tot des de l'anomenada caverna mediàtica, formada per mitjans com l'ABC o la COPE,  han sortit veus que critiquen a Rajoy per no haver fet res per evitar aquesta consulta argumentant que ell havia dit, per activa i per passiva, que mai no es faria.

Tres dies després de la consulta - legal o no, Mariano Rajoy ha sortit per dir NO un cop més. Ober al diàleg però no per dialogar sobre allò que li demana la societat catalana. De què vol parlar, idò? L'immobilisme del president és tal en aquesta qüestió, i en moltes d'altres, que desespera fins i tot als seus més ferms col·laboradors. Només aquells que aspiren a prendrer-li el lloc, com és el cas de Soraya Saenz de Santamaria, es mantenen en la mateixa i rígida posició del president espanyol.

Som persona poc donada a tenir confiança cega amb ningú i menys en els polítics, que acostumen a mentir-nos dia sí dia també pensant que som idiotes. Ara bé, crec que s'ha de felicitar al president Mas - i que no serveixi de precedent- per la seva determinació a l'hora de tirar endavant la consulta malgrat la prohibició expressa del Tribunal Constitucional.

El 9 de novembre ha obert nous escenaris i qui no ho vulgui veure està ben equivocat. Negar l'èxit del 9N és no voler veure la realitat. Som conscient que els canvis no es produeixen d'un dia per l'altre,  però els partits que desmereixen el que va passar el dia 9 de novembre ja poden anar resituant-se en el mapa polític del país. ja que corren el perill de no sortir a la foto a les properes eleccions. N'hi ha que se n'han adonat i comencen a fer-ho, d'altres es mantenen en el discurs de sempre i potser ho acabaran pagant a les urnes.                                              

VOTAREM EL 9 DE NOVEMBRE?

106 vs. 28 és el resultat de la votació que ha permès al Parlament de Catalunya l'aprovació de la Llei de consultes no refrendàries en la que el president Artur Mas basarà la signatura del decret que ha de permetre la celebració del referèndum sobre el futur polític de Catalunya el proper 9 de novembre. La veritat és que no puc negar que em sorprèn la determinació amb la que el convergent Artur Mas està portant a terme el timó del procés sobiranista que, recordem, té una àmplia base social.

El proper 9 de novembre som molts els ciutadans que volem votar, però el més segur és que no ho acabem fent o si ho fem sigui de manera simbòlica sense cap validesa legal ni jurídica. I això serà perquè el poc o gens democràtic govern de l'Estat, liderat pel plasmàtic* Mariano Rajoy, fomenta en les lletres N i O, o sigui en el NO, la seva resposta al que aquí anomenem Procés i que ells diuen "Desafío catalan". 

Aquells que volem votar i que volem respondre SÍ-SÍ a les dues preguntes de la consulta estem aquests dies una mica "decebuts" pel resultat del referèndum celebrat a Escòcia. Ho estem, però tenim enveja sana del democràtic procés que allà s'ha viscut i del  fair play entre Londres i Edimburg a l'hora de defensar els seus posicionaments. Madrid, en canvi, s'ha enrocat en el NO a tot. No a negociar no a permetre la consulta no a canviar la sacrosanta Constitución Española....NO, NO i NO. 

Moltes són les veus que diuen que, malgrat tota la parafernàlia, el proper 9 de novembre no votarem i no ho farem perquè el govern de Mariano Rajoy farà caure tot el pes de la llei, vehiculat a través del Tribunal Constitucional, per impedir-ho. Quin gran error. Optar per la via negacionista l'únic que provoca és que gent que mai no s'hauria significat sobre aquest tema perquè no anava amb ells ara ho fa a favor del sí. El percentatge d'independentistes, segons les enquestes, no para de créixer i més encara creix la gent que simplement desitja votar per dir-hi la seva. Els que volem votar ens arrisquem que, com a Escòcia, guanyi el NO. Negar aquest dret no és propi d'un Estat democràtic fet que referma la meva convicció que vivim en una falsa democràcia. 

Via Catalana de l'11 de setembre 2014.

El proper 9 de novembre el més segur que no votarem de forma "legal", d'acord amb les lleis espanyoles, i el més probable és que se'ns convoqui a unes eleccions plebiscitàries al cap de pocs mesos. Aquest és un camí indesitjat, ja que es portar el procés cap a la fractura, però la culpa d'aquesta fractura no serà d'aquells que volem votar i decidir, si no d'aquells que ens hauran negat fer-ho, que quedi clar. 

* Plasmàtic: Es diu d'un polític que fa les seves intervencions davant de la premsa a través d'un televisor de plasma i que no accepta preguntes.