SOS RESIDENTS: LA MALLORCA QUE ELS MALLORQUINS NO VOLEM

El creixement poblacional de les Illes Balears en els darrers 25 anys és de vertigen. L'any 1999, les quatre illes sumaven 817 mil habitants. El 2025 el començàvem amb 1 milió 240 mil habitants. Això suposa més de 400 mil habitants més. El principal creixement se l'ha enduit Mallorca, que a hores d'ara s'acosta ja milió d'habitants. 

Aquest creixement, que en el cas de Mallorca ha suposat un increment de 40 mil estrangers només aquest darrer any, té un impacte directe en aspectes com l'accés a l'habitatge dels residents de tota la vida, que ara veuen que no poden tenir un lloc per viure dignament. Són molts els joves que no tenen opcions de comprar - o fins i tot llogar- un habitatge per fer el seu projecte de vida o treballadors vinguts de fora que es veuen obligats a malviure rellogant habitacions o vivint en autocaravanes, ja que és al màxim que poden aspirar per l'elevat cost dels habitatges. La societat civil es comença a mobilitzar, però aquesta mobilització la podem qualificar de "tímida" donada la magnitud del problema. 

Dins el grup anterior en podríem fer una "excepció". Em referesc als fills de mallorquins "de tota la vida"  -no tots, és cert- que ara per ara tenen la sort de poder accedir a un habitatge propietat de la família. Però aquest recurs és finit, perquè aquestes propietats acabaran dividides i els fills dels que ara les ocupen o hi poden accedir s'acabaran trobant amb el mateix problema.És trist, però comença a passar que mallorquins o residents a l'illa des de fa anys es veuen obligats a "emigrar" cap a altres territoris més assequibles. El cas més sonat dels darrers dies és el de l'expresidenta dels Agents de la Propietat Immobiliària de les Balears, Natàlia Bueno, que ha decidit marxar cap a Galícia per l'elevada pressió immobiliària i la saturació de Mallorca.

Fa un temps, el president del Col·legi d'Arquitectes de les Balears em comentava que una solució a l'emergència habitacional que vivim passa per la construcció d'habitatges en règim de lloguer per als joves per part de les administracions. Em deia també que ells es prestaven a col·laborar en implementar aquesta solució, però ningú no fa res. Les promocions de l'Institut Balear de l'Habitatge són escasses i en els darrers anys el nombre d'habitatges gestionats per l'empresa pública és de pocs més 3 mil.

La classe política - i aquí no distingesc entre esquerres i dretes- està massa "ocupada" en les seves "batalletes" de partit i no s'asseu a resoldre el problema de veres. Molts anuncis grandiloqüents,  però poques solucions reals. Diuen els experts que a les Balears fan falta més de 17.000 habitatges nous... O això, o decreixem en població, cosa ara per ara poc probable.  

Un altre factor clau és el de posar fre a la compra d'habitatges - sobretot cases de poble o finques en sòl rústic- per part d'estrangers o  acabar amb l'abús dels habitatges destinats a lloguer vacacional. Visc a Binissalem i al meu carrer, al pas que anam, aviat tendré més veïnats foranis que locals per no xerrar de la creixent conversió de casa nostra en un "gran hotel". Si la cosa continua així,  molts em tem que seran els que hauran de seguir l'exemple de  l'expresidenta dels Apis Natalia Bueno. 

Aquesta Mallorca que descric en aquest article crec que no és la que volem aquells que ens estimam la nostra terra. No podem continuar creixent de la manera que ho hem anat fent els darrers 30 o 50 anys. No sé si serà possible decréixer,  però hem d'aturar aquesta bogeria. Les Illes Balears estan de moda des de fa anys, els forans veuen en aquesta terra un encant que molts locals ja no veiem per enlloc.  Les Illes de l'any 1990 - any en que reberem 6 milions de turistes- res tenen a veure amb les de l'any 2025 - en la que potser arribarem als 20 milions- i si no feim res per posar fre en aquest creixement desmesurat, em pareix que, a la llarga, fins i tot aquests forans que ara troben que aquesta terra "encara" és un paradís, canviaran d'opinió. 

MALLORCA SATURADA (II)

Aquest article que public avui és una continuació del que, per aquestes dates de fa 6 anys, vaig escriure per recollir la saturació turística de l'Illa...el podeu llegir en aquest enllaç: Mallorca saturada.

Sis anys després d'escriure aquell article puc afirmar que la situació no només no ha millorat, si no que ha empitjorat, i molt.  Cert és que els anys 2020 i 2021, per mor de la pandèmia,  l'illa va gaudir d'una "treva forçada" en l'arribada de turistes, però aquella frenada sembla que hagi estat un revulsiu perquè l'actual temporada fulmini tots els registres existents.     

Aquells que defensen el turisme a capa i espasa, que solen ser els hotelers i els polítics, ens acusen de "turismofòbia" als que som crítics amb el model actual, que és depredador en tots els sentits, i molt especialment en l'ambit econòmic però, sobretot, mediambiental. Des de la política sent a parlar sovint de necessitat de desestacionalitzar i de revertir el model turístic per fer-lo més sostenible,  però les creixents xifres d'arribada de turistes i de creació de places hoteleres no indiquen el mateix. 

Fa uns mesos el Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei Turística que neix amb la voluntat de començar a revertir el model, però al meu entendre aquesta llei arriba molt tard. Fa uns dies, el Diario de Mallorca publicava que en els darrers 20 anys les places turístiques a Mallorca s'hangairebé duplicat: s'ha passsat de 250 a 450 mil llits.  La nova llei contempla la congelació de les places turístiques i una moratòrtia de 4 anys i preveu un decreixement durant els propers anys. La llei neix però amenaçada. El Partit Popular ja ha anunciat que si l'any que ve accedeix al govern, la derogarà. 

Cala Mesquida més plena que mai

La veritat és que poc podem confiar en els legisladors per ajudar a canviar el model turístic. El sector hotelers de casa nostra té molta força i, tot i que ara ja hi ha qui des de dedins comença a parlar de necessitat de canvi,  la realitat és però, que la culpa sempre és dels altres. Carmen Riu, CEO de Riu Hotels,  en una entrevista al diari Última Hora,  culpava al lloguer vacacional de la saturació actual. Quina barra !!! De la massificació en són corresponsables tots els actors del sector turístic, els hotelers els primers.

I mentre "ells" es barallen per veure qui és el culpable de la situació actual,  nosaltres, els ciutadans, no tenim més remei que soportar els efectes de la massificació desboradada de l'illa. Aquest estiu hi ha hagut gent per tot arreu,  fins i tot a llocs on tradicionalment n'hi havia manco. Els serveis estan saturats,  les carreteres col.lapsades,  les platges plenes a reventar ...etc etc.  

Personalment no tenc res en contra del turisme,  gràcies als visitants, les Illes Balears són el que són i tenen una riquesa considerable -decreixent, això sí. Ara bé,  si ningú no posa remei a la creixent saturació, la nostra riquesa es pot esfumar. I no podem oblidar els efectes del canvi climàtic. Aquest estiu ha estat sufocant, amb temperatures elevades durant llargs períodes de temps, fet que provoca que sortir al carrer sigui complicat. Per tant, saturació més canvi climàtic poden acabar amb la gallina dels ous d'or que ha estat el turisme per a casa nostra des dels anys 50 del segle passat. Per pensar-hi una mica !!!

DIES DIFÍCILS.....

Escric això en un moment en que la societat espanyola està majoritàriament confinada a casa seva per culpa de la pandèmia del coronavirus (COVID-19). A les zero hores de diumenge passat entrava en vigor el decret d'Estat d'Alarma per combatre el virus decretat pel Govern espanyol. Es tracta d'un decret que si bé ens diuen que no lesiona les nostres llibertats personals, aquestes queden greument limitades.

Com a tots els ciutadans, l'anunci del decret, divendres 13, ens va agafar amb el peu canviat. En el meu cas, aquell dia havia d'agafar un avió per - com quasi cada divendres- volar a Barcelona per passar el cap de setmana amb els meus fills, que viuen a Vic . Després de la solemne - i també buida de contingut- declaració de Pedro Sánchez, em vaig sentir molt indefens.  Sense saber ben bé que fer vaig anar fins a l'aeroport i allà ningú no sabia res. Disposava de mitja hora escassa per decidir si pujava a l'avió o si, per contra, em quedava a terra, ja que en aquell moment la tornada era incerta. Gràcies al consell d'una treballadora d'Air Europa, vaig decidir no volar.  

Han passat ja 5 dies des d'aquell moment i, malgrat la renúncia a passar el cap de setmana a prop de'n Lluc i na Gemma,  crec que va ser la decisió més assenyada. En aquest cas el cap va guanyar al cor, perquè no és fàcil prendre una decisió com aquesta sense tenir tota la informació necessària per prendre-la. El confinament de la població i les mesures cada vegada més restrictives de moviment de les persones fa que, ara mateix,  jo no sàpiga quan podré tornar abraçar i fer una besada  als meus fills. Estic segur que, com jo,  hi ha molta gent que no sap quan podrà tornar a veure en directe als seus éssers estimats. Per sort tenim les noves tecnologies que alleugen aquest fet, ja que ara és possible fer video-cridades que són millors que una conversa per telèfon. Almanco per jo. 

La pandèmia global del COVID-19 ho està canviant tot a marxes forçades. En pocs dies hem passat de riuren'ns de la compra massiva de paper higiènic als supermercats a tenir por i a mantenir la distància de seguretat quan ens creuam amb qualcú pel carrer, si és que tenim la "sort" de poder sortir. En el meu cas, la tenc perquè faig feina.

Estam assistint als primers dies del confinament generalitzat de la població. (Dic generalitzat perquè jo que puc circular, encara veig molta gent que pot fer-ho. El país està bastant aturat, però no del tot.) Si feim cas a les xarxes socials, la gent s'ho està agafant prou bé i són molt interessants les propostes culturals i solidàries que envolten aquest confinament.  No sé si aquest "positivisme" generalitzat es mantindrà si la cosa s'allarga, ja que ara ja es comenta que - en els millors dels casos- es mantendrà fins després de Setmana Santa. Esperem que sigui curt i que, quan s'acabi,  la nostra societat hagi millorat. Es diu sovint que les crisis són "oporunitats". Jo confiï cegament en aquesta màxima i esper que, després de la pandèmia,  el nostre món sigui una mica millor del que teniem abans.

Com a periodista estic assistint en directre al que comporta aquesta crisi sanitària de primera magnitud. Aquests dies els espais informatius d'IB3 Televisió els dedicam quasi de manera íntegra a parlar de les afectacions que suposen les restriccions de moviments que s'han establert. Puc dir que no és una tasca fàcil,  primer perquè ens exposam al virus (tot i que prenem mesures de prevenció), però el que a mi més em colpeix és veure buids llocs que fa pocs dies estaven plens de vida. És una imatge dura de païr, sobretot al vespre, quan l'activitat disminueix al mínim i la foscor ho envaeix quasi tot. Recórrer carrers i places fa, fins i tot, una mica de por. És una imatge dantesca que esper s'acabi el més aviat possible. Per això, quedau-vos a casa. Com més disciplitants siguem més aviat s'acabarà aquest malson. I si heu de sortir,  preneu totes les mesures de d'autoprotecció possibles. Amb elles vos protegireu i protegireu als demés i, sobretot, protegireu a les persones més vulnerables.