SOS RESIDENTS: LA MALLORCA QUE ELS MALLORQUINS NO VOLEM

El creixement poblacional de les Illes Balears en els darrers 25 anys és de vertigen. L'any 1999, les quatre illes sumaven 817 mil habitants. El 2025 el començàvem amb 1 milió 240 mil habitants. Això suposa més de 400 mil habitants més. El principal creixement se l'ha enduit Mallorca, que a hores d'ara s'acosta ja milió d'habitants. 

Aquest creixement, que en el cas de Mallorca ha suposat un increment de 40 mil estrangers només aquest darrer any, té un impacte directe en aspectes com l'accés a l'habitatge dels residents de tota la vida, que ara veuen que no poden tenir un lloc per viure dignament. Són molts els joves que no tenen opcions de comprar - o fins i tot llogar- un habitatge per fer el seu projecte de vida o treballadors vinguts de fora que es veuen obligats a malviure rellogant habitacions o vivint en autocaravanes, ja que és al màxim que poden aspirar per l'elevat cost dels habitatges. La societat civil es comença a mobilitzar, però aquesta mobilització la podem qualificar de "tímida" donada la magnitud del problema. 

Dins el grup anterior en podríem fer una "excepció". Em referesc als fills de mallorquins "de tota la vida"  -no tots, és cert- que ara per ara tenen la sort de poder accedir a un habitatge propietat de la família. Però aquest recurs és finit, perquè aquestes propietats acabaran dividides i els fills dels que ara les ocupen o hi poden accedir s'acabaran trobant amb el mateix problema.És trist, però comença a passar que mallorquins o residents a l'illa des de fa anys es veuen obligats a "emigrar" cap a altres territoris més assequibles. El cas més sonat dels darrers dies és el de l'expresidenta dels Agents de la Propietat Immobiliària de les Balears, Natàlia Bueno, que ha decidit marxar cap a Galícia per l'elevada pressió immobiliària i la saturació de Mallorca.

Fa un temps, el president del Col·legi d'Arquitectes de les Balears em comentava que una solució a l'emergència habitacional que vivim passa per la construcció d'habitatges en règim de lloguer per als joves per part de les administracions. Em deia també que ells es prestaven a col·laborar en implementar aquesta solució, però ningú no fa res. Les promocions de l'Institut Balear de l'Habitatge són escasses i en els darrers anys el nombre d'habitatges gestionats per l'empresa pública és de pocs més 3 mil.

La classe política - i aquí no distingesc entre esquerres i dretes- està massa "ocupada" en les seves "batalletes" de partit i no s'asseu a resoldre el problema de veres. Molts anuncis grandiloqüents,  però poques solucions reals. Diuen els experts que a les Balears fan falta més de 17.000 habitatges nous... O això, o decreixem en població, cosa ara per ara poc probable.  

Un altre factor clau és el de posar fre a la compra d'habitatges - sobretot cases de poble o finques en sòl rústic- per part d'estrangers o  acabar amb l'abús dels habitatges destinats a lloguer vacacional. Visc a Binissalem i al meu carrer, al pas que anam, aviat tendré més veïnats foranis que locals per no xerrar de la creixent conversió de casa nostra en un "gran hotel". Si la cosa continua així,  molts em tem que seran els que hauran de seguir l'exemple de  l'expresidenta dels Apis Natalia Bueno. 

Aquesta Mallorca que descric en aquest article crec que no és la que volem aquells que ens estimam la nostra terra. No podem continuar creixent de la manera que ho hem anat fent els darrers 30 o 50 anys. No sé si serà possible decréixer,  però hem d'aturar aquesta bogeria. Les Illes Balears estan de moda des de fa anys, els forans veuen en aquesta terra un encant que molts locals ja no veiem per enlloc.  Les Illes de l'any 1990 - any en que reberem 6 milions de turistes- res tenen a veure amb les de l'any 2025 - en la que potser arribarem als 20 milions- i si no feim res per posar fre en aquest creixement desmesurat, em pareix que, a la llarga, fins i tot aquests forans que ara troben que aquesta terra "encara" és un paradís, canviaran d'opinió.