SIT AND TALK

Resultats 10-N i 28-A

Sit and talk és un dels eslògans que, a les darreres setmanes i també durant la passada campanya electoral, ha fet servir a les darreres setmanes l'anomenat Tsunami Democràtic per reclamar una solució negociada al, per mi, mal anomenat "problema català". I dic mal anomenat perquè crec que no es pot qualificar de problema l'anhel d'una part de la població catalana d'esdevenir un país amb un Estat propi. Per molt que els anomenats constitucionalistes o unionistes diguin que és il.legítim perquè les lleis espanyoles no contemplen el dret d'autodeterminació, per mi sí que és legítim tenir aquest desig o anhel.

Ahir, 10 de novembre, ens n'anarem a dormir amb l'esfereïdora notícia dels 3.640.063 vots assolits per VOX, la qual cosa suposa 1 milió més de sufragis respecte del passat mes d'abril. Malauradament, el creixement de la ultradreta és un fet arreu del continent europeu. Fa uns anys, l'ascens de Jöeg Hayder a Àustria o de Jean-Marie Le Pen a França ens feien posar els pèls de punta a tots aquells que ens consideram demòcrates. Sabíem que a l'Estat espanyol la ultradreta existia, però la consideràvem residual i molt lligada al Frente Nacional al capdavant del qual durant molts anys hi va haver Blas Piñar.

Santiago Abascal la nit del 10-N

 Avui Espanya ha entrat a la Primera Divisió dels països en els quals la ultradreta esdevé una amenaça i es posen en risc la convivència i el futur de la democràcia. Quan VOX aconseguí 12 escons al Parlament andalús, el mes de desembre de l'any passat, i el posterior pacte amb PP i Ciutadans  varen saltar totes les alarmes, unes alarmes que es varen disparar amb els resultats del les eleccions generals del 28 d'abril en les que el partit ultradretà,  per no dir feixista directament, aconseguí 24 escons que han esdevingut 52 sis mesos més tard.

VOX,  liderat per Santiago Abascal, és un partit feixista i xenòfob, tot i que - escoltant el seu líder - és actualment el garant de la democràcia espanyola. Gràcies als seus postulats, diu Abascal,   la (sacrosanta) unitat de la pàtria espanyola (imagin que Una, Grande y Libre) està garantida. Això sí, que es vagin preparant els separatistes catalans, bascs,  gallecs,  gais, lesbianes, immigrants i tots aquells que no cabem en el seu ideari, perquè,  potser, ens eliminaran del mapa si ningú no hi posa remei abans.

L'endemà de les eleccions,  és a dir, avui,  m'agradaria poder parlar amb tots i cadascun dels 3.640.063 votants de Vox per saber que les ha mogut a donar suport a una opció tan radical. M'agradaria saber quin és el seu estrat sociològic i els motius reals del seu vot.  No ho acab d'entendre.  A les darreres setmanes hi ha partits que han demanat obertament la il.legalització dels partits independentistes, en canvi,  ningú no ha posat en qüestió que la ultradreta digui obertament que sobren immigrants o que s'han d'abolir els drets de col.lectius com els gais i les lesbianes, que tant han costat aconseguir.

Pedro Sánchez després de la visctòria del 10-N

La veritat és que Pedro Sánchez la va vessar en no arribar amb un acord amb Ciutadans o Podem ara fa 6 mesos. Avui, el Congrés  dels Diputats és encara més ingovernable que llavors i veig complicat que s'acabi conformant una majoria estable,  per molt que avui jurin i perjurin que així serà.  Pel bé de la nostra avui afeblida democràcia esper que així sigui però reconenc que, vist el que ha passat els darrers dos anys,  poca confiança hi tenc.

A partir d'avui cal fer política amb MAJÚSCULES. Toca asseure's a resoldre els problemes dels ciutadans i posar fil a l'agulla per donar una sortida als més de 2 milions de catalans que l'1 d'octubre de 2017 votaren per la independència. Si no és així i una vegada més s'imposa la lògica de partits, no tardarem massa a veure a Santiago Abascal de president del Govern espanyol i llavors sí que tots ens lamentarem profundament per no haver estat capaços de Sit and Talk.