Quasi tres hores durava dilluns el ple municipal celebrat a l’Ajuntament de Mollet
per parlar dels mitjans de comunicació públics de la ciutat. Era un ple
incòmode per a l’equip de govern, que el convocava a contracor i en
compliment de la llei que obliga a fer-ho si un terç dels regidors,
siguin del partit que siguin, ho demanen. En aquest cas ho havien fer
des del Partit Popular, Iniciativa-Esquerra Unida i des d’Ara Mollet
Esquerra. En total 9 de 25.
A l’inici de la sessió es respirava certa tensió a la sala,
una tensió que es va transformar en avorriment en el decurs que aquesta
anava avançant. Tot i que el títol del punt de l’ordre del dia parlava
dels mitjans de comunicació locals, la veritat és que quasi es va parlar
de manera exclusiva de Vallès Visió, detonant de la crisi de confiança
cap aquest mitjà arran d’unes acusacions de censura i manipulació
llençades setmanes enrere pel ja seu ex director Jordi Seguer. Un fet
molt greu.
Es va perdre molt temps parlant de si el ple de Mollet era l’òrgan competent per parlar d’aquest tema. L’equip de govern assegurava que no, que el consell assessor del Consorci Teledigital Mollet o el consell d’administració de Mollet Comunicació era ell lloc adequat per fer-ho. L’oposició convocant reconeixia que potser no era el lloc indicat, però el defensaven tenint en compte l’elevada aportació econòmica de Mollet al canal. Jo crec que qualsevol lloc es bo per parlar d’un tema d’interès ciutadà com aquest. En aquest cas el ple també, per què no? Amb tot, l’oposició va fer moltes preguntes que van quedar sense resposta.
Vaig iniciar-me en el món del periodisme ara fa ja uns quants anys i lamento profundament l’ús polític que se’n fa dels mitjans de comunicació públics. Governi qui governi, ja sigui a un ajuntament, diputació o govern autonòmic i de dretes o d’esquerres, els polítics tenen la convicció que els mitjans que en depenen són seus que poden fer amb ells el que els vingui de gust.
Ho he viscut a TVE, a COM Ràdio, a Ona Mallorca... vaja, a tot a arreu. Per sort mai se m’ha censurat, fet que considero d’extrema gravetat, però sí que se m’ha indicat com havia de fer una notícia o qui hi havia de sortir. No hauria de passar, però diria que està escrit a l’ADN dels nostres polítics voler intercedir en el funcionament dels mitjans de comunicació públics, que cal recordar paguem tots els ciutadans.
Tornant al ple, el portaveu de Convergència i Unió, Feliu Guillaumes, deia que la polèmica a l’entorn de Vallès Visió ha fet molt mal a la credibilitat del canal i també als seus treballadors. Assegurava que aquestes qüestions no volen soroll i que s’han de resoldre en l’àmbit intern. No hi estic gens ni mica d’acord.
Dels mitjans públics i del seu funcionament se n’ha de poder parlar en veu alta i en públic, amb llum i taquígrafs. Estem en uns moments molt complicats socialment parlant i penso que ara cal més periodisme que mai. Sigui on sigui, els ciutadans tenen dret a saber que els diners que es dediquen a finançar els seus mitjans públics serveixen per fer bon periodisme i no propaganda. No fer-ho seria trair a l’essència del periodisme, que té per objectiu fiscalitzar al poder i donar veu en aquells que no en tenen.
Per desgracia els professionals ara estem en una situació de feblesa molt gran. La crisi econòmica està deixant les redaccions sota mínims i l’amenaça de quedar-nos sense feina plana sobre aquells que ens dediquem en aquesta professió. Aquesta feblesa fa que no treballem amb tranquil·litat. I si en això, pel que fa als mitjans públics, hi afegim la percepció ciutadana que ho fem al dictat dels governants de torn, doncs entenc que molta gent pensi que no som necessaris, que poden prescindir de nosaltres, que som una “despesa” i no els garants del compliment del joc democràtic.
A Mollet aquests dies s’ha parlat molt de periodisme i de periodistes. Avui vull trencar una llança a favor de tots aquells que ens dediquem a informar a la ciutadania del que passa a la ciutat. No som perfectes i potser ens falta ser més contundents en la denuncia d’allò que veiem que no està bé, però intentem fer la feina de la millor manera possible donades les circumstàncies. A Mollet i enlloc cal no deixar morir el periodisme perquè si no la democràcia se’n ressentirà.
Es va perdre molt temps parlant de si el ple de Mollet era l’òrgan competent per parlar d’aquest tema. L’equip de govern assegurava que no, que el consell assessor del Consorci Teledigital Mollet o el consell d’administració de Mollet Comunicació era ell lloc adequat per fer-ho. L’oposició convocant reconeixia que potser no era el lloc indicat, però el defensaven tenint en compte l’elevada aportació econòmica de Mollet al canal. Jo crec que qualsevol lloc es bo per parlar d’un tema d’interès ciutadà com aquest. En aquest cas el ple també, per què no? Amb tot, l’oposició va fer moltes preguntes que van quedar sense resposta.
Vaig iniciar-me en el món del periodisme ara fa ja uns quants anys i lamento profundament l’ús polític que se’n fa dels mitjans de comunicació públics. Governi qui governi, ja sigui a un ajuntament, diputació o govern autonòmic i de dretes o d’esquerres, els polítics tenen la convicció que els mitjans que en depenen són seus que poden fer amb ells el que els vingui de gust.
Ho he viscut a TVE, a COM Ràdio, a Ona Mallorca... vaja, a tot a arreu. Per sort mai se m’ha censurat, fet que considero d’extrema gravetat, però sí que se m’ha indicat com havia de fer una notícia o qui hi havia de sortir. No hauria de passar, però diria que està escrit a l’ADN dels nostres polítics voler intercedir en el funcionament dels mitjans de comunicació públics, que cal recordar paguem tots els ciutadans.
Tornant al ple, el portaveu de Convergència i Unió, Feliu Guillaumes, deia que la polèmica a l’entorn de Vallès Visió ha fet molt mal a la credibilitat del canal i també als seus treballadors. Assegurava que aquestes qüestions no volen soroll i que s’han de resoldre en l’àmbit intern. No hi estic gens ni mica d’acord.
Dels mitjans públics i del seu funcionament se n’ha de poder parlar en veu alta i en públic, amb llum i taquígrafs. Estem en uns moments molt complicats socialment parlant i penso que ara cal més periodisme que mai. Sigui on sigui, els ciutadans tenen dret a saber que els diners que es dediquen a finançar els seus mitjans públics serveixen per fer bon periodisme i no propaganda. No fer-ho seria trair a l’essència del periodisme, que té per objectiu fiscalitzar al poder i donar veu en aquells que no en tenen.
Per desgracia els professionals ara estem en una situació de feblesa molt gran. La crisi econòmica està deixant les redaccions sota mínims i l’amenaça de quedar-nos sense feina plana sobre aquells que ens dediquem en aquesta professió. Aquesta feblesa fa que no treballem amb tranquil·litat. I si en això, pel que fa als mitjans públics, hi afegim la percepció ciutadana que ho fem al dictat dels governants de torn, doncs entenc que molta gent pensi que no som necessaris, que poden prescindir de nosaltres, que som una “despesa” i no els garants del compliment del joc democràtic.
A Mollet aquests dies s’ha parlat molt de periodisme i de periodistes. Avui vull trencar una llança a favor de tots aquells que ens dediquem a informar a la ciutadania del que passa a la ciutat. No som perfectes i potser ens falta ser més contundents en la denuncia d’allò que veiem que no està bé, però intentem fer la feina de la millor manera possible donades les circumstàncies. A Mollet i enlloc cal no deixar morir el periodisme perquè si no la democràcia se’n ressentirà.
Publicat a Nació Granollers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada