HA TORNAT EN FRANCO ? EL TRIST PAPER DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ PÚBLICS

Fa temps que dic en aquest bloc que la democràcia a l'Estat espanyol està en perill. I cada vegada estic més convençut que això és realment així. Certifiquen els meus temors les maneres de fer i comentaris cada vegada més poc democràtics provinents dels nostres governants, ja siguin de dretes o d'esquerres.

Aquests darrers mesos, i especialment aquests darrers dies, hem assistit a una cascada de declaracions de dubtosa fiabilitat democràtica fetes de part d'alguns dirigents del Partit Popular ja sigui per restringir el legitim dret a manifestar-se de la societat o per recordar-nos que la policia - recordau els grisos?- ha de vetllar pel compliment de la Sagrada Constitución Española, referint-se a la indissoluble unitat de la Nación Española.  Altres mesures que també volen restringir les nostres llibertats passen per fer més restrictiva la llei de l'avortament o per modificar la llei de matrimonis entre persones del mateix sexe, si és que no opten finalment per suprimir-la emparant-se també en la sacrosanta Constitució. La justícia també perilla. El jutge Santiago Pedraz ha deixat en llibertat sense càrrecs als promotors de les protestes del 25-S davant del Congrés dels Diputats i des del PP l'estan posant verd. Faran una justícia a la seva mida?

Els exemples que acab de citar potser són els més cridaners d'una involució de la democràcia que tant va costar aconseguir a molta gent. Ara bé, hi ha d'altres maneres potser mes sibil·lines i menys vistoses de fer el mateix. Com a periodista que som,  fa molt temps que pens que la professió no està fent una de les seves funcions que se li atribueixen i que és una de les seves raons d'existir, que és el control i fiscalització dels poders públics, ja siguin de dretes o d'esquerres.

Per regla general,  els nostres governants - uns demòcrates consagrats- sempre han pensat que els mitjans de comunicació de titularitat pública són "seus" i que han de respondre als interessos que figuraven en els programes electorals dels partits als que representen. Fins i tot molts d'aquests mitjans van ser creats des de bon començament com a instruments de propaganda política pensats per "servir" als governants de torn. Molts periodistes no afins al "democràtic" règim de torn són "purgats" i enviats a galeres. Tant se val si són vàlids o no, si no obeeixen les odres de d'alt ho tenen cru per prosperar. S'imposa, doncs, la figura del periodista obedient i servicial i, si pot ser, amb l'esperit crític anul·lat de sèrie, no fos cosa que gosés a pensar i a fer per si mateix. Quin escàndol !!!

Per desgràcia, trenta-quatre anys de democràcia a Espanya no han servit per consolidar uns mitjans públics de referència com és,  per exemple,  la BBC a la Gran Bretanya. L'exemple més recent i vergonyós a l'Estat espanyol el representa Radiotelevisió Espanyola. El canvi de professionals solvents per directius afins al Partit Popular ha causat estupefacció aquí i també a l'estranger. Per sort, sembla que l'audiència els està començant a girar l'esquena i TVE ja no és la cadena més valorada pels televidents.

A Catalunya la cosa està una mica millor. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,  tot i no ser perfecta, disposa d'uns mitjans de ràdio i televisió que compten amb un ampli suport de la societat. Deu ser que fan les coses més o menys ben fetes, tot i que la marxa de Mònica Terribas per discrepàncies amb l'actual govern de la Generalitat posa en qüestió aquesta afirmació.

De mitjans públics n'hi ha de grans i de petits. Ja siguin estatals, autonòmics i locals, aquests mitjans pateixen del mateix mal: No són lliures d'informar a la ciutadania a la que serveixen, la que els paga amb els seus impostos. Potser no ho acabaré veient mai,  però seria bo que als polítics d'aquest país deixessin fer la seva funció als mitjans públics sense interferir en la seva tasca per evitar que aquests reflecteixin la pluralitat de la societat que ens envolta. I és que sense una llibertat d'expressió real, sense censures,  la democràcia també perilla..... Ja ningú no recorda que fa "quatre dies" ens governava un règim totalitari liderat pel general Franco? Ha tornat?