 |
| La carretera és estreta i perillosa |
Hores d'ara, el millor traçat de la C17 correspon al
tram comprès entre Centelles i Ripoll, on en els darrers anys s’hi ha
fet obres molt importants de millora, la mes destacada de les quals és
el desdoblament de fins fa no massa també perillós traçat entre Vic i la
capital del Ripollès. Els alcaldes de Mollet i Granollers impulsen ara
que la C17 esdevingui un eix econòmic de primer ordre valoritzant i
aprofitant sinergies entre les empreses de sectors molt diversos que es
troben ubicades a l’entorn d’aquest eix viari.
 |
| Els accidents provoquen sovint retencions |
La iniciativa és lloable tenint en compte que hores
d'ara qualsevol acció per generar activitat econòmica i reduir l’atur és
benvinguda. Ara bé, l’estat de la carretera entre Barcelona i
Centelles no ajuda en aquest objectiu. Aquesta és estreta i molt
perillosa. Només la reducció dels límits de velocitat i la instal·lació
de radars ha fet disminuir l’accidentabilitat en els darrers anys,
sobretot els més greus. Tot i així, el conductor ha de posar-hi els cinc
sentits per no tenir un accident. Voler promocionar aquest eix passa
per una millora urgent dels trams més perillosos de la C17. Un increment
de l’activitat econòmica comportaria un augment del nombre de camions
que hi circulen, fet que encara dificultaria més encara la conducció.
El Pla d’Infraestructures (2006) de l'anterior govern de la Generalitat
–el d’Entesa- contemplava la construcció d’una nova carretera
paral·lela a la C17 entre Centelles i fins a Parets del Vallès. No sóc
massa partidari de continuar trinxant el territori amb noves
infraestructures, però considero aquesta una bona iniciativa si
tècnicament no és possible una millora real de tot el traçat de la C17.
Amb tot, abans de construir la nova carretera seria bo estudiar en
profunditat si la millora de l’actual carretera és possible.
 |
| El desdoblament fins a Ripoll, un gran avenç |
Evidentment que la millora de les infraestructures,
viaries i ferroviàries, no és l’única de les accions per dinamitzar
l’eix econòmic de la C17 que s’ha de portar a terme. El promotors de la
iniciativa han de promoure que totes les parts implicades en aquest
projecte s’asseguin en una taula i debatin que poden fer per aconseguir
més riquesa a partir de les indústries que ja hi ha instal·lades i que
estan aguantant la dura envestida de la crisi econòmica.
Ara que tot va malament es parla molt de crear sinèrgies,
de treballar en xarxa, de mirar més enllà de casa nostra. Val a dir que
mentre les vaques eren grasses ningú pensava en el veí del costat, ja
fos municipi o empresa. S’imposava la rivalitat i la competència per
sobre de qualsevol fórmula de col·laboració. Ara la situació ha canviat i
cal buscar alternatives.
Malgrat la crisi hi ha empreses que funcionen.
Pertanyen a sectors diversos com són el químic, el farmacèutic o
l’agroalimentari, entre d’altres. Al meu entendre aquestes indústries
han de ser la base de l’increment de l’activitat econòmica. Serà llavors
quan es podrà decidir si cal fomentar nous sectors econòmics o si n’hi
ha prou potenciant els que ja existeixen. En aquest camp pot jugar-hi
un paper molt important la Universitat de Vic.
Haurem d’esperar uns mesos per veure cap on va la proposta
que han endegat els alcaldes de Mollet i Granollers i a la que ja s’hi
ha sumat el de Vic. Esperem que la suma d’esforços, a nivell polític,
passi per sobre dels partits a que representen. També que els empresaris
implicats deixin de mirar el seu compte d’explotació particular i
treballin per fer més competitiu el seu entorn econòmic. Si és així,
d’aquí a un temps podrem parlar d’una veritable iniciativa de
desenvolupament econòmic sense precedents. Si no, serà paper mullat.
Publicat a Nació Granollers:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada