EN VIA MORTA

Aquest mes es compliran quatre anys des que l’Ajuntament de Mollet, la Generalitat i el Ministeri de Foment van signar un conveni pel qual s’acordava el soterrament de la línia de Vic al seu pas per Mollet quan aquesta sigui desdoblada.

Era l’abril de 2008 quan els representants de totes tres administracions, llavors governades per partits del mateix color polític, avalaren amb la seva signatura la realització d’un projecte faraònic que suposava la inversió de 140 milions d’euros, una xifra desorbitada pròpia de l’època de vaques grasses que, per desgràcia, ja s’ha acabat.

Com passa a molts indrets, el creixement de Mollet ha acabat fent que les vies parteixin la ciutat per la meitat i aquestes suposen una barrera infranquejable entre les dues parts. La decisió de fer alguna cosa per superar aquesta divisió és del tot encertada, tot i que la realitat fa pensar que potser cal buscar alternatives per superar aquesta divisió.

Cal replantejar-se el projecte? Fer-ho seria el més lògic si l’Estat no continués dilapidant milions d’euros en la creació d’una xarxa ferroviària d’Alta Velocitat totalment deficitària. Hores d’ara és indecent que es continuïn malbaratant recursos públics per crear una xarxa ferroviària d’alta velocitat del tot insostenible econòmicament mentre que les Rodalies, especialment les catalanes, estan deixades de la mà de Déu.

La línia de Puigcerdà fa anys que està pendent de ser desdoblada i és un escàndol que els pressupostos de l’Estat per aquest 2012 no incloguin ni un euro per tirar endavant el projecte mentre que per a l’AVE a Galícia hi destinen gairebé mil milions.

La línia de Puigcerdà s’ha de desdoblar fins a Vic de forma urgent i a Mollet se li ha de donar una solució a la fractura que suposa el pas del tren pel mig de la ciutat. Ara bé, el document signat ara fa quatre anys pot acabar esdevenint paper mullat, si és que ja no ho és, si totes les parts no revisen el projecte per tal d’adequar-lo a l’actual realitat econòmica.  Al nostre país tendim sovint a voler i a executar la millor de les solucions per resoldre els problemes, encara que sigui la més cara possible. Quan hi havia diners es van finançar soterraments a tort i a dret quan potser hi havia maneres més econòmiques, com per exemple les vies elevades o el semi-soterrament, per superar la barrera que suposa el pas d’una línia ferroviària pel mig d’una ciutat. Ara bé, ara que ja s’han fet tants soterraments, serà difícil que Mollet accepti qualsevol altra solució que no sigui fer passar les vies per sota terra.

Publicat al http://www.vallesoriental.com/