Que els treballadors de Derbi tenen un futur complicat, ho sap tothom.
Després de la il·lusió generada per l'acord assolit l’estiu passat
entre Piaggio, el comitè d'empresa i la Generalitat, per buscar una
alternativa a la producció de motos, la recent decisió de la
multinacional italiana d'optar pel tancament de la planta ha estat un
cop dur de pair. Des dels sindicats s'assegura que, si havien estat
prudents i moderats en les seves accions i declaracions, era perquè
confiaven en les promeses fetes i pensaven que salvarien, si no tots,
bona part dels seus llocs de treball. Quin gran error.
El xantatge de Piaggio a la Generalitat exigint més ajuts per reconvertir la fàbrica i l'anunci que aquesta només es pot salvar si algú altre se'n fa càrrec, és una jugada traïdora dels italians, ja que deixa molt poc marge de reacció als treballadors, que tenen quatre mesos escassos per lluitar pels seus llocs de treball. A Pontedera, seu de Piaggio, encara riuen en veure com de desesperats n'estem aquí per evitar el tancament, que ells sembla que ja fa mesos que tenen decidit. Ara tothom té pressa i les paraules són grandiloqüents, però tot sembla que està ja dat i beneït i només cal esperar la data de la defunció per enterrar el mort.
El que li està passant a Derbi no és nou, per desgràcia. Piaggio va aterrar a Martorelles fa cosa de 10 anys per "salvar" la marca catalana, que ho passava malament. Llavors tothom ho veia bé, ja que una gran marca permetia continuar amb el negoci, que deixava de ser una empresa catalana. En aquell moment tot van ser facilitats i ara en paguem les conseqüències. Les coses no van bé, i els italians s' emporten la marca i la producció cap a Itàlia per donar feina als seus, que tampoc no en tenen. El model de fer negoci a canvi de vendre les empreses a grans grups i les facilitats que sovint se'ls donen des de les administracions públiques és un sistema que s'ha demostrat nefast. A la que van maldades, les multinacionals es repleguen cap als països d’origen o es desplacen cap a d’altres indrets que els ho posen més fàcil.
Ara és Derbi, però abans ja ho han patit companyies com Samsung o Panrico, i continuarà passant. Petites empreses d'aquí s'han anat venent a empreses estrangeres o grans grups han aterrat aquí amb promeses de donar molta feina. Per culpa d'aquesta política milers de llocs de treball pengen ara d'un fil i, si no es produeix un miracle, els 200 treballadors de Derbi engreixaran les ja nefastes llistes de l'atur en uns mesos i la mítica fàbrica de Martorelles serà ja part de la historia del Baix Vallès i de Catalunya.
Els empresaris d'aquí sovint es queixen de les dificultats que els posen les administracions per tirar endavant els seus negocis i no entenen que es donin tantes facilitats als que vénen de fora. Si realment és així, caldria que algú hi posi remei. N'aprendrem mai?
El xantatge de Piaggio a la Generalitat exigint més ajuts per reconvertir la fàbrica i l'anunci que aquesta només es pot salvar si algú altre se'n fa càrrec, és una jugada traïdora dels italians, ja que deixa molt poc marge de reacció als treballadors, que tenen quatre mesos escassos per lluitar pels seus llocs de treball. A Pontedera, seu de Piaggio, encara riuen en veure com de desesperats n'estem aquí per evitar el tancament, que ells sembla que ja fa mesos que tenen decidit. Ara tothom té pressa i les paraules són grandiloqüents, però tot sembla que està ja dat i beneït i només cal esperar la data de la defunció per enterrar el mort.
El que li està passant a Derbi no és nou, per desgràcia. Piaggio va aterrar a Martorelles fa cosa de 10 anys per "salvar" la marca catalana, que ho passava malament. Llavors tothom ho veia bé, ja que una gran marca permetia continuar amb el negoci, que deixava de ser una empresa catalana. En aquell moment tot van ser facilitats i ara en paguem les conseqüències. Les coses no van bé, i els italians s' emporten la marca i la producció cap a Itàlia per donar feina als seus, que tampoc no en tenen. El model de fer negoci a canvi de vendre les empreses a grans grups i les facilitats que sovint se'ls donen des de les administracions públiques és un sistema que s'ha demostrat nefast. A la que van maldades, les multinacionals es repleguen cap als països d’origen o es desplacen cap a d’altres indrets que els ho posen més fàcil.
Ara és Derbi, però abans ja ho han patit companyies com Samsung o Panrico, i continuarà passant. Petites empreses d'aquí s'han anat venent a empreses estrangeres o grans grups han aterrat aquí amb promeses de donar molta feina. Per culpa d'aquesta política milers de llocs de treball pengen ara d'un fil i, si no es produeix un miracle, els 200 treballadors de Derbi engreixaran les ja nefastes llistes de l'atur en uns mesos i la mítica fàbrica de Martorelles serà ja part de la historia del Baix Vallès i de Catalunya.
Els empresaris d'aquí sovint es queixen de les dificultats que els posen les administracions per tirar endavant els seus negocis i no entenen que es donin tantes facilitats als que vénen de fora. Si realment és així, caldria que algú hi posi remei. N'aprendrem mai?
Publicat a VALLESORIENTAL.COM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada