Crisi, crisi i més crisi..... aquesta és la paraula que més sentim des que l'economia va malament. Havíem viscut 15 anys bons de bonança i de cop mos varem trobar amb una situació que pareix que ens ha agafat a tots desprevinguts, malgrat feia temps que sentíem a dir que ve el llop, que ve el llop !!! Jo personalment, però, me n'he cansat de tanta depressió col·lectiva. Estic fart de gurús i de sentir a parlar de mercats. No en tenc ni idea d'economia, però sí tenc clar que necessitam remuntar aquest estat d'ànim catastrofista que ens atenalla i no ens permet avançar.
Diuen que nos hem de reinventar, que hem de cercar nous camins. Posem-nos-hi !!! També mos diuen que res ja no serà com abans i que el futur que ens espera serà pitjor que el que hem viscut fins ara. Davant d'això jo hi pos bona cara. Sé que potser en qualque moment me tocarà el rebre i que la crisi maleïda pot deixar-me sense feina. Després segur que hauré de reaccionar, com ho han hagut de fer milers de persones que s'han quedat sense feina en aquests darrer anys i que ara ho passen o que ho han passat malament. No és possible reaccionar abans? Posar la bena abans de la ferida?
Aquesta crisi que estam patint és culpa de gent avariciosa, de gent que no en tenia prou. Ara però, el mal ja està fet i comença a ser hora de mirar cap endavant. No de cercar culpables i de cercar solucions col·lectives que ens permetin construir una societat més igualitaria i més justa. Ja n'hi ha prou de dir que som solidaris perquè apadrinam un infant de l'Àfrica o a l'Índia, però som incapaços de donar un cop de mà al veïnat que s'ha quedat sense feina i que ho passa malament en silenci..... prou d'hipocresia !!! Si aquesta crisi ha de servir per qualque cosa que sigui per fer de la nostra una societat on viure millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada