RECOL·LOCATS S.A.

Les diferents administracions públiques són, des de sempre, un bon lloc per treballar. Ja sigui accedint a una plaça de funcionari o mitjançant contractes laborals, tothom qui hi treballa sol tenir uns drets laborals, que no uns sous, per sobre de la mitjana de la població. La teoria diu que per accedir en un d'aquests llocs de treball s'ha de convocar un concurs públic o una oposició i que tothom té les mateixes possibilitats d'accedir-hi. Ara bé, la realitat és molt diferent.

Des de fa anys, els partits polítics que governen, sigui a l'administració que sigui, han convertit la selecció de personal en una farsa i només en els grans concursos d'oposició, sovint de les categories laborals més baixes, o els més especialitzats, com ara per a jutges o notaris, el gran públic té més possibilitats d'aconseguir-hi una plaça. A partir d'aquí, però, la quantitat de maneres de "burlar" la llei són gairebé indefinides. La "transgressió" de la norna va des de la contractació d'assessors fins a la transformació en places de funcionari aquelles que inicialment tenien un caràcter temporal. En tots aquests casos només cal un requisit: tenir el carnet del partit que governa en aquella administració i caure bé als que manen.

Això que explico passa elecció rere elecció. Ara fa uns mesos el PSC va patir un retrocés electoral molt important. Primer va perdre la Generalitat i després la Diputació de Barcelona i molts ajuntaments. Aquest fet ha deixat sense feina a molts "càrrecs de confiança" - generalment ben remunerats- que ocupaven places en totes aquestes administracions i que potser es pensaven que la "cadira" ja era seva perquè feia anys que l'ocupaven. (No parl aquí d'aquells que ocupen una plaça de funcionari i que tenen com a únic mèrit pertànyer al partit que governava fins aleshores i que ara estan descol·locats però continuen en nòmina). El que s'han quedat sense feina, però, passen ràpidament a la "borsa de treball" del partit en qüestió i, depenent del grau de filiació, més tard o més d'hora assoleixen una plaça en un altre lloc governat pel seu partit.

Davant daquest fet, que sembla inherent al sistema, cal revoltar-se. Cal exigir justícia social i que l'accés a l'administració pública sigui igualitària per a tothom. Si els governants volen assessors, que els paguin de la seva butxaca, i si no que recorrin al planter de treballadors públics que potser no pensen ben bé com ells, però que segur que tenen bones idees i poden aportar moltes coses positives.


Ara que estem en plena crisi econòmica i que milions de persones s'han quedat sense feina, és quan s'hauria de ser més escrupulós a l'hora de contractar personal i d'administrar els recursos. Durant molts anys s'ha pervertit el sistema i de ben segur que es continuarà fent, però si ningú no ho denuncia de ben segur que les coses no canviaran mai.