La felicitat és un estat emocional que per a cada persona és diferent. En la nostra societat de consum, sovint confonem ser feliços amb el fet de tenir coses, d'acumular diners i objectes de valor.Som una societat opulenta, que es deleix per consumir per consumir, sovint sense pensar si allò que anhelam i desitjam ens serà realment útil o no. Ho volem tenir tot i ha de ser ja. Si no ho aconseguim mos fustram i mos angoixam.
Des que varem entrar en aquesta crisi econòmica en la que estam immersos, jo dic que la meva generació està fent una veritable cura d'humilitat. Varem créixer sense que ens faltàs de res. Els nostres pares, després de viure les penúries de la postguerra, volien per a nosaltres el millor i ens ho varen donar en la mesura del possible. En l'anomenada classe mitja mitja (quina collonada !!!) no és estrany trobar-hi un llicenciat o més. Aconseguir estudis per als fills era una de les fites dels nostres pares que pensaven que els seus fills havien de ser més que ells.
Ara, als fills d'aquella generació ens toca agafar el relleu i, la veritat, crec que en general estam bastant perduts. De cop i volta ens hem vist desposseïts de l'opulència en la que hem viscut immersos des de ben petits. Moltes són les famílies que s'han d'estrènyer el cinturó per poder subsistir. A molts aquest fet els ha agafat bastant descol·locats i no saben com reaccionar.
Els economistes i tots els que en saben d'això del món de les finances ens diuen que la cosa sembla que es recupera. Discrepen sobre el moment en el que podrem dir que haurem deixat la crisi definitivament enrere. Ara bé, tots coincideixen en assegurar que res no serà com abans i que ens haurem d'acostumar a viure amb menys. Jo, personalment, esper que aquesta sotragada financera, que també ho està sent emocional, ens serveixi a tots per posar els peus a terra. Hem d'aprendre la lliçó i mirar de recuperar els valors dels nostres avantpassats que s'estimaven la terra que els envolta i en tenien cura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada