
Durant mesos, el govern Zapatero ha portat una política econòmica erràtica per gestionar la crisis i no ha estat fins que la Comunitat Internacional (UE, Obama...) que ha decidit prendre mesures valentes per fer-hi front. El que passa, al meu entendre, és que les mesures arriben tard i malament i ara ens hem d'estrènyer el cinturó més del compte.
Com a treballador no m'agrada perdre ni un sol dels drets laborals que sé que han costat molt aconseguir. Han estat anys de lluita obrera i ara pareix que ens els volen treure tots d'un cop de ploma. Ara bé, la reforma laboral ja està aprovada i el govern Central poc marge de maniobra per poder avortar cap de les mesures econòmiques que l'obliguen a adoptar si no vol que l'Estat espanyol torni formar part del gloriós grup del PIGS, ara PIG sense Espanya.
Els temps estan canviant a marxes forçades i el món laboral per culpa de la globalització se n'està enduent la pitjor part. La crisi econòmica ha deixat al descobert le febleses de l'economia espanyola i ara el que ens pertoca a tots, treballadors i empresaris, és asseure'ns plegats per mirar de tirar del carro i aconseguir construir un model econòmic del que tots ens en beneficiem.
En aquest sentit, per a mi la vaga hores d'ara està poc justificada i per això no li donaré suport, tot i que crec que el govern Zapatero es mereix el càstig dels electors per la mala gestió de la crisi. Ara bé, per això, hi ha un mecanisme democràtic que se'n diuen eleccions que és el camí a través del qual l'actual govern va arribar en el seu dia a La Moncloa.
I una darrera reflexió..... com hauria estat la reforma laboral si el govern hagués estat en mans del Partit Popular? Sincerament, crec que molt més dura.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada