CAURE EN DESGRÀCIA I SER LINXAT PÚBLICAMENT

Jugant a handbol

El duc de Palma, Iñaki Urdangarin, ha caigut en desgràcia. La investigació de la seva conducta "poc apropiada" al capdavant de l'institut Nóos i la utilització de la seva avantatjosa posició social per a l'enriquiment personal han fet que hagi passat de ser el gendre desitjat al que ja ningú no vol.

Des que s'ha destapat la -presumpta- trama fraudulenta, el duc de Palma està sent objecte d'un linxament social que el deixa a l'alçada del betum. El rei Joan Carles l'ha apartat de l'activitat institucional de la Família Reial i ara ja ningú reconeix que és o ha estat amic seu.

El dia de les noces

No conec de res a Iñaki Urdangarin ni crec que mai l'acabi coneixent. Amb tot, em solidaritz amb la seva situació. No prequè cregui que no ha de pagar si realment ha delinquit, sinó perquè, tot i que potser s'ha equivocat, és un ésser humà que no es mereix que el demonitzin per un greu error que ha comès.

Urdangarin ha estat un gran jugador d'handbol. El reconeixement per la seva trajectòria esportiva se'l va guanyar a pols. Ara pareix que l'ha feta grossa i el més segur que pagarà - o amb doblers o amb la presó- pels seus errors. Al meu entendre, el Rei, ha fet bé apartant-lo de la vida pública i està bé que es quedi a Whashington mentre no hi hagi una acusació
directa per part de la Fiscalia. Quan això passi, que passarà, Urdangarin ha de pujar al primer avió i tornar cap a l'Estat espanyol a passar comptes. La resta ho ha de decidir la Justícia.

Al museu de cera  de Madrid fins avui

Una altra cosa és la consideració que em mereix la postura de la família directa. La Infanta Cristina, si realment l'estima, li ha de fer costat. Si l'abandona en aquest moment tan complicat, potser no és tan bona persona com sovint se'ns ha venut.