NOVA POLÍTICA PER REGENERAR LA DEMOCRÀCIA

Els partits polítics no se n'adonen -o almenys així sembla des de fora- que la societat està canviant a marxes forçades. Aquells que tenen responsabilitats de govern estan acostumats a fer i desfer sense comptar amb els ciutadans, els quals només els interessen per a la seva reelecció cada quatre anys. Ara, però, hi ha nous actors a l'escena política que els han posat nerviosos i als quals desacrediten a la mínima. Només cal escoltar el que diuen des dels totpoderosos PP i PSOE de Podemos, una formació que, en bona mesura, té les seves arrels en els moviments socials del 15M i del 22M.

El més sorprenent de tot és que el discurs radical de Podemos fa anys que el ve defensant Esquerra Unida sense massa fortuna. Ara, en canvi, ho diu Pablo Iglesias i la seva "troupe" i en pocs mesos s'han posat al capdavant de les enquestes electorals deixant enrere les velles maneres de fer política, ara totalment judicialitzades i desacreditades per la societat. Podemos fa un discurs radical que ara agrada escoltar a una bona part de la societat, cansada de dipositar les seves esperances en uns polítics - recordau a Zapatero?- que al final els acaben defraudant. 

L'establishment polític recela dels nous actors als quals veuen com una amenaça. Se les donen de demòcrates i en canvi utilitzen estratègies de "guerra bruta" contra seu. Això em fa pensar que potser no en són tant de demòcrates com ens volen fer creure i que l'únic que els interessa de veritat és conservar les les seves "poltrones" de poder des d'on continuar fent i desfent en benefici propi. Els múltiples casos de corrupció demostren que això ha estat així durant anys.

Estam a les portes d'un any que pareix que serà electoralment intens. Les primeres eleccions a les que potser ens haurem d'enfrontar serà a unes autonòmiques plebiscitàries seguides d'unes municipals per acabar amb unes generals. Entenc que els partits tradicionals pensin que el 2015 pot acabar sent el seu "annus horribilis", ja que potser es veuran superats per nous inquilins a les institucions que ens governen.

Davant d'això, farien bé "els de sempre" d'adaptar les seves estructures a la nova realitat social sorgida de la profunda crisi econòmica de la que pareix ens estam recuperant. Si no fan, potser acabaran sent residuals. El que li està passant al PSC, que de ser un gran partit i amb molt de poder a Catalunya està reculant a marxes forçades,  li pot acabar passant a qualsevol altre formació tradicional.

La veritat és que potser que fer foc nou és el que li cal a la nostra ara qüestionada democràcia, però crec que tampoc seria massa bo destruir-ho tot. Així que, benvinguts els nous i esperem que els que ja hi eren s'acabin adaptant a la nova realitat i comencin a treballar de veritat per qui els a triat, o sigui,  per als ciutadans.