
Trenta dies a Mallorca em permeten copsar el pols d'una societat que hores d'ara és molt diferent a la que des de fa més de 20 anys m'acull. Els mallorquins (i per extensió tots els balears) i els catalans, malgrat pertànyer a una mateixa realitat sociocultural, viuen realitats polítiques molt diferents. Només cal donar un cop d'ull a la secció de política dels diaris. Mentre que els de Catalunya estan immersos en seguir parlant de la qüestió sobiranista, els de les Illes tenen a la corrupció lligada als mals governs del Partit Popular i a les bregues intestines d'aquest partit pel poder els seus principals arguments.
A Mallorca quasi ningú m'ha preguntat pel procés sobiranista, cosa que m'ha sorprès. De fet, en trobar-nos encara immersos en plena temporada turística, els illencs -almenys aquells amb qui jo hi tinc relació- estan generalment en ple "boom" laboral i poc els importa el que passa al seu entorn.
Al seu llibre Crònica de la independència, Patricia Gabancho vaticinava que les illes es voldrien adherir al nou Estat català simplement per motius econòmics. La veritat és que, pel que he pogut copsar aquests dies a Mallorca, les dues realitats polítiques estan hores d'ara molt allunyades. El temps dirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada