Mentiria si digués que sabia de l'existència del centre autogestionat de Can Vies al Barri de Sants de Barcelona. Potser n'havia sentit a parlar qualque pic, però no hi havia parat atenció. Nos som persona que es mogui per aquests tipus de centre, però tampoc no em fan nosa i pens que fan una gran tasca social allà on estan instal·lats. Arran del desallotjament he llegit algunes informacions del que feien a la seva pàgina web i he de dir que em sembla d'allò més lloable i interessant. Faig aquesta introducció perquè no es pugui dir que ara m'apunt al carro de defensors de Can Vies simplement per anar en contra del sistema i res més. Els moviments alternatius, sovint autors d'ocupacions d'edificis abandonats o tancats per destinar-los a la promoció de la cultura o a resoldre problemes d'habitatge, fa molts anys que hi són. Can Vies acabava de complir 17 anys d'existència i, pel que estic sentit, feia molt bona feina.
Al meu entendre, Can Vies li devia fer nosa a algun buròcrata de Transports Metropolitans de Barcelona, que -com que no paga dels seus- ha preferit gastar-se els diners (pensava que no n'hi havia) amb un enderroc innecessari i injustificat pel simple fet que allò li feia nosa i perquè és propietat de la seva empresa. Vaja, que prefereix que hi hagi un solar abans que un centre cultural, encara que sigui autogestionat i que no costa ni un cèntim als contribuents.
Podria arribar a entendre el desallotjament si l'edifici s'hagués d'enderrocar o rehabilitar per fer-hi alguna altra proposta social de caire públic, però en els temps que corren i amb la crisi econòmica i la ruïna econòmica de les administracions públiques dubt que això sigui això. Per tant, pens que després de 17 anys sense donar cap tipus de problema i fent una tasca social i cultural al barri, el desallotjament té un caire més polític que de cap altre tipus.
La rapidesa per desallotjar i demolir Can Vies demostra que el govern de la ciutat de Barcelona, presidit ara per Convergència i Unió, volia acabar depressa amb "el problema". El que no devien esperar, o en van calcular malament l'abast, era una resistència tan ferotge per part de nombrosos col.lectius ciutadans i socials.
La veritat és que no m'agrada la violència, però també crec que els polítics, amb unes lleis fetes sovint a la seva mida i pensades pel seu bon govern - al d'ells em referesc- sovint violenten la nostra societat amb accions injustes o poc justificades. Per aconseguir aquesta justificació s'escuden en unes lleis que posen als ciutadans com els dolents de la pel·lícula per d'aquesta manera actuar impunement. I a sobre tenen uns cossos policials que, armats fins a dalt, es dediquen a repartir llenya si no fas el que ells pensen que és bo per a tots ( o per a ells). És més, continuen en les seves talaies de poder i si els arriba una "pedra" fan escarafalls dient que són els radicals els que violenten la democràcia.
Estam davant d'un canvi de paradigma. Seria bo que els partits polítics, especialment aquells que governen, començassin a escoltar al poble de veritat i mirassin d'entendre que la gent està cansada de veure que per llençar pedres a la policia uns joves passen dues o tres nits als calabossos quan Millets i Montulls i tota aquesta pesca s'enriuen de tots nosaltres a la cara i segueixen dormint a casa tranquil.lament després d'haver-nos robat a tots. O les coses canvien o de Can Vies en veurem uns quants més d'aquí a no massa.
Per cert, considero d'un oportunisme polític de molt malt gust que Xavier Trias digui ara que ell acceptarà la condició de no seguir enderrocant Can Vies si els seus defensors així li ho demanen. I perquè no ho feia abans?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada