CATALUNYA CAIXA CONTRA ELS AVIS DE MOLLET

Sense previ avís -tot i que hi havia rumors- Catalunya Caixa va tancar, el passat mes d’agost, el Club Sant Jordi de Mollet. Ho va fer en aplicació d’un canvi de política de l’entitat envers als nombrosos casals d’avis que hi havia disseminats pel territori català. El tancament va efectuar-se deixant sense el seu lloc de reunió a un centenar d’avis d’un dels barris més humils i castigat per la crisi de la ciutat. Al juliol marxaven de vacances i al setembre ja no van tornar a obrir-lo. Es pot entendre, encara que no s’hi estigui d’acord, que actuï així un empresari que no paga als treballadors i que té molts deutes, però no una entitat bancària que fins no fa massa estava governada des de l’àmbit públic –i , de fet, ho continua estant- i que tenia en l’obra social una de les seves raons d’existir.

El Club Sant Jordi va néixer després que, a finals dels anys 80, l’Ajuntament de Mollet cedís un terreny a la Plana Lladó a l’Obra Social de Caixa Catalunya i que nombrosos avis fessin aportacions de fins a mig milió de pessetes (3.000 €) a l’entitat bancària a més de cobrar-hi la pensió. La desaparició de Caixa Catalunya com a tal passant a ser un banc ha portat a una situació a la que mai no s’hauria d’haver arribat. No es pot deixar desemparats a un centenar d’avis amb el simple pretext que els números no surten, que el negoci no és rendible.

El que ha passat amb el Club Sant Jordi de Mollet demostra com de cruel pot arribar a ser el capitalisme si no hi ha cap element moderador. Segur que als balanços de l’entitat aquest club –com tots els que han tancat -hi figurava com una despesa innecessària que no es podia permetre un banc que ha de rendir comptes davant dels seus propietaris que, per ara, és l’Estat espanyol.

La veritat és que és d’admirar l’ímpetu amb el qual els avis afectats s’han enfrontat amb la direcció de Catalunya Caixa. No s’han arronsat en la seva demanda de reobertura del casal i han fet soroll, cosa que agrada poc a les empreses, i més si aquest soroll els perjudica. També s’ha de lloar la tasca de l’Ajuntament de Mollet. Ha defensat els interessos dels avis del Club i ha aconseguit un compromís de Catalunya Caixa d’estudiar la reobertura del casal, tot i que sigui en condicions diferents a les anteriors. Potser l’únic que se li pot retreure al consistori molletà és de no haver estat més contundent abans. Tot i assegurar que portaven un any negociant, va haver de produir-se el tancament per reaccionar de manera més eloqüent i , fins i tot, posant sobre la taula la possibilitat d’expropiar l’edifici del club a l’entitat bancària.

En aquests moments, l’edifici que acollia el Club Sant Jordi roman tancat. En tan sols tres mesos l’abandonament del mateix és evident. A més, alguns dels usuaris asseguren que, quan el van tancar, la propietat va malmetre i emportar-se moltes de les coses que allà dintre hi havia. Quina vergonya. L’únic que cal demanar ara és que l’Ajuntament vetlli perquè Catalunya Caixa compleixi l’acord de reobertura i que aquesta es porti a terme el més aviat possible. Si no és així, caldrà ser contundent i actuar. El centenar d’avis que s’han quedat al carrer s’ho mereixen.

Publicat a: www.naciogranollers.cat