

En un moment com l'actual, en el qual els ciutadans estan veient com els seus sous es congelen o es retallen, si és que no l'han perdut per haver-se quedat sense feina, és poc ètic –encara que sigui legal- justificar cobrar 51 mil euros per una assessoria sense renunciar al sou de portaveu, que des del grup municipal asseguren que s'ha retallat un 30 per cent perquè les dues retribucions siguin compatibles. Tot un gest que els "honra".
Aquests dies es compleix el primer aniversari del lamentable espectacle que es va viure a la ciutat de Mollet quan un grup d'indignats va perseguir a Josep Monràs pels carrers de la ciutat perquè -segons es va dir en aquell moment- volia apujar-se el sou fins als 78 mil euros. Aquella situació mai no s'hauria d'haver produït, ja que -tot i que es discrepi- no es pot violentar i humiliar d'aquella manera als càrrecs públics democràticament escollits. A més, hores d'ara són milers les persones que han perdut els seus estalvis amb l'escàndol de les participacions preferents i jo no he vist a ningú perseguint pel carrer al director del banc o caixa que els va "estafar".
Sempre que es parla de retribucions dels càrrecs públics es tendeix a fer molta demagògia. Es critiquen els elevats sous dels càrrecs electes sense comparar-los amb els dels directius de les empreses privades, que sovint són més elevats per responsabilitats similars o, fins i tot, inferiors.
Personalment, defenso la feina dels nostres governats i que aquests han de rebre una retribució adequada a les responsabilitats que adquireixen quan opten al càrrec. Ara bé, també he de dir que durant molts anys l'opacitat ha envoltat, i encara envolta, aquesta qüestió. Uns sous alts, però no excessius, sovint s'han vist complementats per oneroses dietes que, en alguns dels casos, dupliquen l'import de la nòmina. Aquesta pràctica ha estat i segueix sent molt comuna i és en aquest aspecte en el qual s'hauria de posar ordre. Sous dignes sí, però clars. És aquesta opacitat la que ha fet molt mal i la que ha provocat molta indignació ciutadana.
En aquests moments tan complicats, la transparència és fonamental, i si ningú no hi posa ordre, les crítiques fàcils al que cobren els nostres governants s'aniran repetint periòdicament a diferents indrets del territori quan s'abordi aquesta qüestió. I si això és així, a la llarga seran molts els ciutadans que, tot i tenir inquietuds polítiques -de servei envers els altres- s'ho repensaran a l'hora de fer el pas de dedicar-se a la cosa pública, encara que sigui en l'àmbit local. I és que realment no paga la pena fer-ho si des del primer dia que t'escullen hi ha qui pensa que des d'aquell moment passes a ser un "lladre", encara que no hagis robat res. No és just.
Publicat a VALLESORIENTAL.COM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada