Qui me coneix sap que no som massa futboler, que el futbol no em fa córrer. Ara bé, els dies previs a l'enfrontament entre el Manlleu i el Binissalem per ascendir a Segona B han estat per jo molt i·lusionants. La casualitat -per no dir el miracle- va provocar que el sorteig per a la segona ronda eliminatòria emparellàs als equips que representen a dues viles amb les quals hi estic molt relacionat.
A Binissalem hi vaig néixer i de Manlleu és la meva dona. No hi vivim, però els meus fills hi van a escola i la meva dona hi té el negoci familiar des de fa més de 80 anys. Aquests ingredients donaven a l'encontre un al·licient que, en el meu cas, estava molt per sobre del que suposa un partit de futbol.Me'n vaig anar de Binissalem per estudiar a Barcelona ara fa 20 anys. Me n'anava amb dues maletes i amb molta i·lusió i sense saber que mai més no tornaria a viure al poble. Des de llavors ha passat molt temps, tot i que vos puc ben assegurar que me sent tant o més binissalemer com el dia que vaig agafar l'avió per primer pic.
Aquells que viviu cada dia a Binissalem no mirau les coses que ho feim aquells que vivim a fora, vos ho puc ben assegurar. Sentir a parlar de la teva terra des de la distància provoca sovint un torrent d'emocions positives, encara que el motiu de la conversa o comentari sigui del tot intrascendental. Imaginau, idò, que suposa que de cop tothom del lloc on vius te demani com és el teu poble, on està, quanta gent hi viu.... vaja, que generi interès. La gent que sabia que era de Binissalem i els mitjans de comunicació d'Osona (comarca on hi ha Manlleu) s'han interessat per Binissalem i jo he pogut explica-los amb orgull que som fill d'un petit poble situalt al peu de la Serra de Tramuntana on s'hi fa bon vi i en el que hi viu molt bona gent.
La nit abans del partit quasi no vaig dormir dels nervis de veure el Binissalem al camp del Manlleu. Al partit hi vaig anar amb tota la família, que ha viscut aquest enfrontament com una festa. El meu fill Lluc anava amb el Binissalem i orgullós - i també amb vergonya- lluïa una camiseta de l'equip que li havia regalat el seu cosí Adrià. Durant el partit vaig patir molt i, tot i que el resultat final va ser d'empat a un gol, per jo havia estat una gran victòria.
A partir d'ara tot serà una mica diferent. Quan els manlleuencs sentin a parlar de Binissalem, sempre serà el poble de l'equip mallorquí contra qui el Manlleu va jugar l'eliminatòria d'ascens a Segona B.
Quan escric això, encara no m'acab de creure que tot això hagi passat....per jo ha estat un somni !!!
Afegesc aquí les cròniques reals del partit:
FUTBOL BALEAR: http://www.futbolbalear.es/2012/06/02/cronica-promocion-ascenso-a-2-division-b-manlleu-1-1-binissalem/
EL TER: http://www.elter.net/noticia/12817/esports/manlleu/manlleu-empata-contra-binissalem-11-sho-haura-jugar-tot-mallorca
DIARIO DE MALLORCA: http://www.diariodemallorca.es/deportes/2012/06/03/binissalem-da-gran-paso-manlleu/770334.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada