Ahir vaig ser a Madrid. Un taxista em comentava, enfadat, que el nou govern de l'Estat apujarà l'IVA fins al 23 per cent, en comptes del 18 que pagam ara. De cop i volta, em deia, els productes no alimentaris ni culturals que consumim habitualment passaran a valer un 5 per cent més. Vaja, que d'una cosa que ara costa 118 euros en pagarem 123. Si en això hi afegim que els sous estan congelats o retallats, el resultat és que a partir d'ara tots serem una mica més pobres. Encara més?, es preguntava.
El taxista em comentava també que ben aviat tornarem allà on fa uns anys eren els nostres pares. Vaja, que allò de viure amb els sogres (o els pares) serà quelcom habitual i que si volem alguna cosa haurem d'estalviar abans d'aconseguir-ho. De fet, m'explicava de casos de coneguts que han perdut casa seva i que no els ha quedat més remei que donar aquest pas.
Jo no sé si cal ser tan extremista i pensar que tornarem al passat. El que sí sé es que en els darrers anys, en general, hem viscut molt per sobre de les nostres possibilitats. En un país on els mileuristes estan a l'ordre del dia no s'enten que hi hagi gent que tengui cases de 300 mil euros i cotxes de 50 mil.
Ara toca estrenyer'ns el cinturó, però, fins on podrem assumir tantes retallades? Només ens queda la resignació? Tornarà el moviment del 15M a ocupar places i carrers? Esper que ben aviat trobem alguna resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada