AJUNTAMENTS OFEGATS

Quan escric això,  els ajuntaments espanyols deuen milers de milions d'euros a l'Estat en concepte d'avançaments per la recaptació d'impostos que a posteriori no s'han acomplert. A la vegada, les administracions autonòmiques i supramunicipals deuen als ajuntaments els imports de subvencions o de transferències per al seu funcionament.

Les administracions locals, de sempre les més properes als ciutadans i les que tenen cura de l'espai urbà en el que vivim, estan al límit de la seva capacitat financera. En els últims anys,  la bonança econòmica ha permès que els ajuntaments hagin pogut oferir serveis als ciutadans que per llei no els corresponen i han pogut crear noves infrastructures d'utilitat ciutadana. Com que hi havia diners,  ningú no es queixava massa. El problema gran es produeix ara que no n'hi ha. Es calcula que en aquests moments un ajuntament mitjà destina un 30 per cent del seu presupost a pagar aquests serveis. Perquè ens en fem una idea del que això suposa, de la magnitud de la tragèdia,  en aquests moments de cada 100 euros que gasta un ajuntament 30 són per pagar serveis que no haurien de pagar. Si ho traslladem a les grans xifres,  d'un pressupost de 50 milions d'euros, 15 són per pagar escoles bressol, serveis als disacapacitats o ajuts als ciutadans que ho passen malament, entre molts altres. No entraré ara a jutjar si tots els diners que s'han gastar molts ajuntaments en obres "faraòniques" s'haurien pogut estalviar, però la realitat és que molts som els ciutadans que vivim millor gràcies a la tasca dels polítics que ens governen, siguin del color que siguin.

A l'Estat espanyol el finançament de les administracions que estan per sota del govern Central sempre ha estat insuficient. Els acords Estat-Autonomies per resoldre aquest "problema" són periòdics, perquè sempre es negocien a la baixa, vaja, que són insuficients. El que no s'ha resolt mai és el finançament municipal. Fa 30 anys que els alcaldes esperen una solució. No és de rebut que bona part dels ingressos de les arques municipals provinguin del sector immobiliari, que ara que està parat, no genera ingressos.

El passat 22 de maig va haver-hi eleccions. Després de la constitució dels consistoris i de les vacances de l'estiu, aquest setembre els diferents equips de govern s'enfronten al repte d'elabroar uns pressupostos per l'any vinent sense saber ben bé de quins diners disposaran. La feina no els serà fàcil, ja que de ben segur s'hauran de prendre decisions impolulars com és el tancament d'alguns equipaments o la reducció de serveis, unes decisions sovint ajornades per la comtesa electoral. El 20 de novembre torna haver-hi eleccions, de ben segur que no serà fins després d'aquells comicis -en els que les dos grans partits estatals s'ho juguen tot- que les grans decisions es faran públiques. Per desgràcia els ajuntaments potser encara veuran retallades més les seves tranferències i llavors sí que la situació serà crítica per a molts d'ells. Esperem que això no passi,  però convé estar preparats !!!