DESCOL·LOCATS

El bloqueig del Parlament de Catalunya per part de l'anomenat col·lectiu d'indignats és una mostra que aquest moviment està perdent una mica el nord. A mesura que es van radicalitzant les seves accions, que no paren de dir que són pacífiques, perden suport social. Amb tot, avui la fractura existent entre la classe política i el moviment social dels indigants és més gran. No hi ha vies de diàleg. Mentre uns reclamen democràcia directa, que no concreten amb propostes, els altres s'han enrocat en el discurs que són els representants del "poble" que els ha escollit democràticament.

Totes dues parts tenen raó, però malament anirem si deixam que tot aquest descontentament es dilueixi sense més o els governants el reprimeixen de manera violenta , perquè voldrà dir que no s'ha arreglat res i el problema continuarà latent amb possibilitat d'esclatar d'una manera encara més violenta d'aquí a un temps.

Farien bé les dues parts d'intentar trobar vies de diàleg, perquè sino anam cap a una fractura social que posa de manifest que la nostra jove democràcia presenta unes esquerdes que poden acabar fer-la trontollar.