TENC 39 ANYS...

...i, si Déu vol, tota una vida per davant. Com la majoria de mortals, jo no sóc d'aquells que professionalment va "triomfar" abans dels 35 anys. Des que vaig començar treballar en el món del periodisme he anat llaurant el meu futur de mica en mica. Amb els anys he assolit la professionalitat i la maduresa personal que sovint "el mercat" et reclama quan tot just acabes de sortir de la facultat. Puc assegurar amb rotunditat que ara estic millor que mai.

Quan una persona fa 40 anys està a la flor de la vida. Ha viscut prou per tenir prous coneixements del món que l'envolta i li falta encara molt recorregut vital per aportar al món laboral tot el seu bagatge personal i també professional. Si és així, perquè a partir dels 40 anys una persona comença a ser laboralment "vella"? És injust. Ara que estic a les portes de la quarentena entenc com es senten aquelles persones que a partir d'un cert moment els diuen que ja no valen, que n'hi d'altres que els van al darrere i que estan millor preparats. Ha de ser frustrant.

És veritat que amb els anys ens acomodem i tendim a relaxar-nos, però crec que no són totes les persones. Estic convençut que, com jo, hi ha molta gent que creu que, malgrat l'edat, encara té moltes coses a dir i a aportar al món productiu. Llegia l'altre dia que moltes empreses s'estan replantejant la política pel que fa a la contractació de gent molt jove per a càrrecs d'alta direcció. Es veu que se n'han adonat que davant d'una situació de crisi com l'actual els "vells" tenen més experiència i saben com actuar millor, ja que ells han viscut altres moments de depressió econòmica. Ja era hora.

Esper que aquesta crisi serveixi per posar també una mica de seny en el món laboral. Que les persones siguin valorades per la seva vàlua professional i l'edat no sigui l'únic criteri a l'hora d'apartar-los de la feina. Potser així les empreses d'aquest país recuperaran el rumb que han perdut moltes d'elles enlluernades per l'enriquiment fàcil a costa de "maltractar" salarialment als seus joves i inexperts empleats i arraconant als que, potser essent una mica més cars, els haurien evitat molts dels mals de cap que tenen ara.