PERDUTS ENMIG DE LA BOIRA....

...i no sabem trobar la sortida.

Des que va esclatar la bombolla immobiliària els ciutadans d'aquest país vivim immersos en una profunda depressió social de la que, de moment, no en veiem la sortida. La doble crisi que ens afecta, la finacera mundial i la immobiliària, ens ha colpit tan profundament a tots que pocs som els que tenim esperances que la recuperació acabarà arribant.

Que les crisis són cícliques ho sap tothom, però el que ja no queda tan clar és cap on hem d'anar ara que el model productiu d'aquests darrers 100 anys se n'ha anat en orris. La indústria, tal com la coneixem, està destruint llocs de treball a marxes forçades i el sector de la construcció -per sort- ja mai tornarà als nivells de creixement desbocat d'aquests últims 10 anys.

Ara tothom parla de la necessitat de reinventar-nos. Fins i tot el govern Central es va inventar una llei d'Economia Sostenible que hores d'ara ningú té clar perquè serveix. Potser ha arribat el moment de la catàrsi, de posar-hi tots el coll i pensar en què ens guanyarem la vida d'aquí a uns anys.

Odio l'estat depressiu de la nostra societat actual, però la veritat que els missatges que ens arriben de les "altes esferes" no són gaire encoratjadors. Esperem que el 2012 sigui l'any en què les coses tornin al seu lloc i que no es compleixi la predicció dels Maies que apuntaven que serà l'any de la fi del món.