ARA, UN NOU DIARI EN CATALÀ

Avui tenc a les mans el segon exemplar del nou Ara. Ahir vaig ser un dels 120 mil ciutadans que varem apostar per donar una oportunitat al nou rotatiu i vaig anar el quiosc encuriosit pel que m'oferirien els promotors d'aquest nou mitjà de comunicació amb la meva llengua. El primer número, però, no és el que es pot agafar com a referència per res. Et serveix per saber com volen que sigui els seus creadors, però poca cosa més. Avui, amb el segon exemplar, la cosa ja canvia.

He de dir que, de moment, l'Ara respon a les meves expectatives com a periodista i com a lector que som. Ofereix una informació variada i completa molt per sobre dels seus competidors, l'Avui i el Punt. He de dir, a més, que des que l'Avui és propietat del grup Hermes la qualitat del rotatiu ha caigut en picat i, tot i que desconec quines vendes té, supòs que no li deu anar gairebé la cosa. Ho dic atenent-me als comentaris d'alguns lectors "de tota la vida" o subscriptors des de fa molts anys.

Val a dir que s'ha de reconèixer el valor de les persones que han apostat per aquest nou mitjà de comunicació en paper quan aquest està retrocedint a marxes forçades. Ara bé, em sembla intel·ligent l'aposta pels nous formats digitals (Ipad, mòbil...) per captar nous lectors, sobretot els més joves.

Només un petit retret. Com a mallorquí, sempre he trobat a faltar informació de les Illes als mitjans de Catalunya. Potser no hi hauria prous lectors o el que passa allà poc importa a la gent de Catalunya. Tot i això, ara que els Països Catalans polítics són una utopia, potser ens hem de plantejar construir-los des de la Cultura amb majúscules. Com més ens coneguem els territoris de parla catalana entre nosaltres més mos n'adonarem dels múltiples vincles que ens uneixen.

Així que, ara que ja existeix l'ARA Catalunya i que el diari també es distribueix al País Valencià, potser caldria plantejar-se una edició específica per a cadascun dels territoris de parla catalana de l'Estat espanyol.