Avui, 11 de setembre, es commemora la Diada Nacional de Catalunya. Aquest 2010 la celebració ve precedida per la polèmica sentència contra l'Estatut català i la posterior manifestació de protesta el passat juliol. Aquest fet -segons les enquestes- ha fet créixer l'anomenat independentisme sociològic, aquell que defensen persones no significades amb cap formació política i no obligadament catalanistes.Des fe fa molt temps venc defensant que la independència de Catalunya és ara més a l'abast que mai. Només faltaria que la classe política passàs de les paraules als fets. A mi personalment ja m'està bé que se'n parli d'independència, però potser ha arribat el moment de fer passos concrets per aconseguir-la.
La independència de Catalunya no té perquè suposar un trencament total amb Espanya. El trencament seria, en tot cas, polític no sociològic, És a dir, hi ha massa vincles entre els dos territoris i no per ser independent, molts catalans han de renunciar al seu passat, als seus orígens.
Qui escriu això no fa massa defensava la possibilitat d'aprofundir en el federalisme a l'Estat espanyol, a l'estil del que defensa de paraula el PSOE. No tinc res contra Espanya i menys contra la seva gent. Sovint , amb la família, fem escapades per conèixer el país i ens agrada molt. Això, però, no treu que pensi que Catalunya - i millor si fossin els Països Catalans- estaria millor sense haver de dependre políticament de Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada