AUTOCRÍTICA

A les últimes setmanes, els mitjans de comunicació parlen pels descosits de l’actual situació de crisi en la que està immersa l’economia mundial. Resseguint el que es diu i es publica, un ciutadà mitjà pot esdevenir, si vol, un petit expert en temes d’economia. Hipoteques subprime o escombraria o preu del barril Brent són alguns del termes dels quan en sentim parlar abastament des de fa setmanes per tot arreu.

La situació econòmica és complicada, no ho pos en qüestió. Cada dia sentim parlar d’empreses que tenen problemes i d’acomiadaments. El que jo em deman, però, és si davant de tanta mala notícia, els mitjans de comunicació hauríem d’atendre a la nostra responsabilitat social de no crear alarma entre els ciutadans.

És veritat que hi ha crisi i que aquesta és greu. Però potser fent titulars de l’estil CRASH o BORSES EN CAIGUDA LLIURE no ajudem gaire a animar a la gent. Aquests dies, moltes persones, sabent de la meva condició de periodista, em diuen coses com ara “és que els periodistes sou uns exagerats” o que “els mitjans de comunicació heu fet gran aquesta crisi”. No dic que tinguin tota la raó, però sabent que sovint les males notícies fan vendre més diaris, mirar més tele o escoltar més ràdio, no és d’estranyar que tots plegats, em refereixo als professionals, n’haguem fet un gra massa i hem ajutat a que la pilota, per si matexia ja prou grosssa, s’hagi fet encara més gran. Només és una petita reflexió !!!